Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges

Fonts i Coves de les costes del Puigmal
Font del Biot - Font de la Margarita - Font de l'Home Mort
Cova del Borrut - Cova del Penitent - Cova de les Encantades






Trescant per les Costes del Puigmal 

Desnivell: + 360 metres aprox. 

Distància: 8,90 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les Barraques. 
Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 
Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Collet de les Barraques, GR-11, Font del Biot, Font de la Margarita, pont de fusta, Font de l’home Mort, Cova del Borrut, Salt d’aigua, Cova del Penitent, collet, Cova de les Encantades, Torrent de les Clotes, Torrent de Font Seca, Barraca de Baga de Feliu, Costa de la Graó, la Vaquerissa, Collet de les Barraques 

Recorregut: 
Comencem a caminar tot seguint el GR-11 que regira al Collet de les Barraques i ens ofereix unes esplèndides vistes de les costes del Puigmal entre d’altres. 
Seguim, sense pèrdua, per GR-11 que més endavant, comença a davallar suaument fins arribar a la Font del Biot i a la propera Font de la Margarita. 
Continuem la mantinguda davallada fins arribar al Riu Tosa que creuem per un pont de fusta. 
A l’altre banda, ens acostem a veure la cabalosa Font de l’Home Mort. 
En aquest punt, abandonem el GR-11 i continuem muntanya amunt, per la vall on transita el Torrent del Borrut. 
Fent ziga-zagues i proper al Torrent del Borrut, anem remuntant costerudament, sense marques, fins a l’entrada de la Cova del Borrut. 
Una cova, bon resguard en cas de pluja, que travessem pel seu interior per sortir de l’altre costat.
Seguidament, davallem fins el Torrent del Borrut on hi ha un petit però bonic salt d’aigua. 
Prosseguim de l’altre costat, per les costes del Puigmal, flanquejant a vista. 
Arribats a una carena rocosa, davallem i voltem un xic per trobar la Cova del Penitent. 
Després de la visita, tornem enrere i remuntem amb decisió fins una mena de collet. 
Seguidament, caminem per un corriol, més marcat, que va flanquejant fins arribar a la Cova de les Encantades. 
Una cova força apreciada pels espeleòlegs pel seu interior i que compta a una llegenda que diu: 
“Hi viuen una gran família d'encantades. Cada nit renten una gran bugada que, per una mina subterrània, baixen fins a les coves de Rialb i d'allí la porten a estendre a l'era gran de vora de Queralbs, on la poden veure de bon matí els traginers i els romeus que pugen al santuari de Núria”. 
Desprès, continuem flanquejant per les Costes del Puigmal, creuem el Torrent de les Clotes per seguir fins el Torrent de Font Seca. 
Creuem l’anomenat torrent i regirem a mà esquerra per començar a remuntar suaument. 
Xino-xano, anem guanyant alçada i en poca estona arribem a la Barraca de la Baga de Feliu. 
Continuem avançant per la Costa del Graó, mentre ens anem beneficiant amb les vistes de l’entorn.
Sempre sota l’atenta mirada de l’airós Puigmal, prosseguim la caminada començant a davallar per la Vaquerissa.
Més endavant, abans d’arribar al Collet de les Barraques, prenem un trencall que ens duu a la pista asfaltada. 
Només ens resten uns pocs metres per tornar a l’estacionament habilitat. 

Breu: 
Caminada per les costes del Puigmal a la recerca de fonts i coves del voltant. 
Una ruta, sense fer cim, per conèixer racons menys coneguts que resten a l’ombra del majestuós i airós Puigmal. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’unes excel•lents vistes de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Salts d’aigua de Cabrera d’Anoia






Descobrint els salts d’aigua amagats 

La ruta recorre l'entorn de les Valls de l'Anoia, territori que ha estat catalogat com a Espai d'interès natural. 
Envoltats de bosc, els torrents que van a desembocar al riu Anoia hi formen un seguit de salts d'aigua de gran bellesa. 

Desnivell: + 170 metres aprox. 

Distància: 8,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Cabrera d’Anoia. 
De l’autopista AP-7, sortim a Sant Sadurní d’Anoia i continuem fins a la població de Cabrera d’Anoia.
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Cabrera d’Anoia, Salt de Capellans, Salt de Canaletes, Salt del Cargol, Salt de la Font Fresca, Salt de la Mala Dona, Cabrera d’Anoia 

Recorregut: 
Sortim de Cabrera d’Anoia pel carrer de Sant Pere que regira més avall i ronda proper al Torrent de Canaletes. 
Més endavant, continuem per la pista de l’esquerra i en breu davallem per un corriol fins al Salt dels Capellans. 
Al seu voltant hi ha un seguit de bassetes que conviden a prendre un reconfortant bany. 
Prosseguim de l’altre banda per un corriol que s’enlaira costerudament fins sortir la carretera. 
Seguim la mateixa per la dreta i més endavant, davallem per un corriol que ens duu a la llera del Torrent de Canaletes i a continuació fins el Salt de Canaletes. 
Un altre esplèndid salt d’aigua en un entorn refrescant que convida al repòs.
Desfem el camí per sortir novament a la carretera i continuar per la mateixa. 
En poca estona abandonem la carretera esmentada i continuem per un camí que en mantinguda pujada ens trasllada a una altre vall. 
Atents a les marques, més endavant, prenem un corriol que davalla amb decisió fins a la llera del Torrent de la Bleda.
Prosseguim per aquest torrent fins arribar al recollit i agradable Salt del Cargol.
Tornem enrere i prenem un corriol que per l’esquerra remunta decididament una bona estona fins sortir a una pista.
Seguim a mà esquerra per aquesta pista i en una cruïlla de pistes, prenem un corriol que davalla fins al delicat Salt de la Font Fresca
Tot seguit, tornem enrere per continuar per la mateixa pista que planeja a estones. 
Més endavant, passat un altre cruïlla, prenem un corriol que ens duu fins al Salt de la Mala Dona. 
Primer baixarem novament a la llera del Torrent de la Bleda per descobrir el Salt de la Mala Dona.
Seguidament, tornem amunt, passem per dalt del mateix salt d’aigua i continuem per corriol que ens deixa en una pista. 
Prosseguim per aquesta pista que ens duu, sense pèrdua, fins a Cabrera d’Anoia 

Nota: 
Per accedir a tots els salts d’aigua davallarem i pujarem per corriols força drets i sovint atrotinats.
En algun d’aquests corriols hi ha instal•lades cordes que ens poden ser d’ajuda si cal. 
Cal remarcar que en cas de pluja, aquets corriols poden ser insegurs. 

Breu: 
Matinal per estirar les cames i cercar una mica de fresca per aquests salts d’aigua amagats.
Excel•lents i amagats salts d’aigua que permeten agraïdes remullades refrescants a l’estiua. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bona passejada. 

Els caminants: Josep i Rafa

        Print Friendly and PDF

Puig de Dòrria  2547






Matinal per estirar les cames 

El Puig e Dòrria està separat de la Tossa del Pas dels Lladres (2663 m) i del Puigmal (2910 m) pel Pas dels Lladres, nom que indica que era utilitzat pels contrabandistes fins fa poc temps. 

Desnivell: + 690 metres aprox. 

Distància: 10,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Collet de les barraques. 
Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques. 
Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Collet de les Barraques – Serra d’Estremera - La Vaquerissa - Puig de Dòrria - La Vaquerissa - Serra d’Estremera - Collet de les Barraques 

Recorregut: 
Passem la barrera i continuem per la mateixa carretera asfaltada. 
Uns metres més endavant, prenem a mà esquerra una pista que s’enlaira suaument. 
Més endavant, en un parell de girs, sortim a la carena de la Serra d’Estremera i continuem, a mà esquerra, pel llom de la mateixa. 
Xino-xano, anem guanyant metres per un marcat corriol que ronda pel mig d'un preciós bosc.
Mentre anem pujant per La Vaquerissa, en continuada i marcada direcció Nord-oest, la vegetació va minvant mentre que les vistes panoràmiques s’eixamplen. 
Sense pèrdua i sense pausa, seguim el marcat camí mentre gaudim de les vistes del majestuós Puigmal i de la menystinguda Tossa del Pas dels Lladres. 
Uns metres abans d’arribar al Pas dels Lladres, atents a les fites, girem a mà esquerra i enfilem en direcció inequívoca i sense una traça clara, cap al nostre objectiu. 
En poca estona arribem al Puig de Dòrria, vèrtex geodèsic, amb una cota de 2.547 metres, que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’entorn. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Un grapat de voltors ronden majestuosament pel cel ennuvolat i ventós. 
Podem distingir entre d’altres, el Puigmal, Tossa del Pas dels Lladres, Gorrablanc, l’Olla de Nuria, Serra de Montgrony, així com un munt de cims de la Cerdanya entre d’altres. 
Després de la contemplació i d’un petit refrigeri, reprenem la tornada. 
Ens dirigim cap al Pas dels Lladres on regirem a mà dreta per començar a davallar. 
Des d’aquest punt, davallem en mantinguda baixada tot desfent el camí de pujada. 
Xau-xau, anem davallant sense pèrdua, mentre gaudim les esplèndides vistes que ens envolten i d’un grup d’isards que ronden per les costes del Puigmal. 
Sense més complicacions, arribem a la barrera del Collet de les Barraques, on tenim estacionat el vehicle. 

Breu: 
Matinal per estirar les cames amb el jovent i perquè gaudeixin d’aquest entorn immillorable. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Jas, Josep, Mercè i Nur

        Print Friendly and PDF

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail






Una de les millors rutes del món 

Coneguda com una de les millors rutes a peu de món, els Laugavegur i Fimmvörðuháls Trail sintetitzan tots els contrastos d’Islàndia. 
Glaceres, volcans, fumeroles, aigües termals, cascades infinites i muntanyes de colors. 
Aquest tresc és imprescindible si es vol viure l’anima del paisatge islandès en estat pur. 

Desnivell: (+) 2.300 metres aprox. (-) 2.860 metres aprox.

Distància: 80,00 Km. aprox. 

Etapes: 
Laugavegur Trail 
03 Álttavatn - Emstrur <> 16,50 km.  +  Canyó Markarfljótsgljúfur <> 2,50 Km.
04 Emstrur - Þórsmörk <> 16,00 Km.
Fimmvörðuháls Trail 
06 Baldvinsskáli - Skógar <> 13,00 Km.

Curiositats: 
(1) Islàndia és la divuitena illa més gran del món i la segona més gran d'Europa, després de Gran Bretanya. 
És un dels països menys poblats d'Europa, amb una població de poc més de 350.000 persones. Reykjavik, es la capital més septentrional del món. 
(2) Molts islandesos encara creuen en els elfs, o els huldufolk (la gent amagada). 
En una enquesta del 1998, el 54,4% dels islandesos van dir que creien en els elfs d'alguna manera. 
Hi ha la creença que construir carreteres a través del territori dels elfs pot tenir conseqüències terribles, i la creença islandesa en els elfs és tan forta que el departament d'Administració de Carreteres i Costes d'Islàndia té una resposta estàndard de cinc pàgines per a consultes i queixes sobre els elfs. 
Per descomptat, no tots els islandesos creuen en els elfs, i hi ha diversos graus de creença, amb alguns creients incondicionals i alguns més indecisos. 
Però el folklore i la llegenda dels elfs islandesos sens dubte estan teixits a la cultura de l'illa. 
Per ser justos, és difícil mirar el paisatge escarpat i eteri d'Islàndia i no creure en el poble de les fades. 
(3) Islàndia només té un mamífer autòcton, i és la guineu àrtica. 
El seu gruixut pelatge blanc (o blau o marró) canvia de color segons l'estació, de manera que es fon amb el paisatge accidentat. Això fa que sigui un animal difícil de detectar. 
Els altres mamífers que podeu veure a Islàndia (les vaques, les ovelles, els rens i els cavalls) van ser portats pels colons. 
Es creu que la guineu àrtica va arribar a Islàndia després de l'última glaciació, quan el mar entre Groenlàndia i Escandinàvia es va congelar. 

Estat físic:
Tot i que no fa falta ser un atleta, si que s’ha de tenir un estat físic acceptable, doncs tot i que les etapes no son excessivament llargues, si que el fet de estar 6 dies caminant pot acumular fatiga. 
El fet de creuar descalç algun que altre riu i les condicions meteorològiques, poden fer més incomoda l’etapa corresponent. 
També s’ha de tenir en compte que s’ha de ser autosuficient gastronòmicament (cal dur tot el menjar).
Naltros som gent que fem muntanya assíduament i ens vam trobar prou còmodes durant tot el recorregut. 

Meteorologia: 
Es clar que amb sis dies per davant ens trobarem tot tipus de situacions meteorològiques. 
Naltros, les 5 etapes primeres vam tenir de tot una mica i l’ultima de les etapes la vam fer plenament sota la pluja. 
Es la meteorologia comuna de la zona, majoritariament impredictible. 
Plugim, calamarsa, sol, neu, aigua, vent, boira, mig ennuvolat i alguna condició meteorològica més, son les característiques climatològiques del país. 

Trasllat i transport: 
El més habitual, encara que hi ha més opcions, es volar directament fins a Reykjavik. 
Per moure’ns dintre d’Islàndia, hi ha diverses companyies de bus, que et porten i recullen al inici i final del Trail. 

Senyalització: 
La ruta està molt ben indicada en tot el trajecte. 
Només en cas de boira i/o tempesta, pot ser de molta utilitat un aparell GPS per seguir la ruta més acuradament. 

Allotjament: 
Durant el Trail hi ha diversos Huts (refugis) per fer nit, que ofereixen allotjament i dret a les instal•lacions de cuina per poder preparar els àpats corresponents. 
Cal saber que aquests Huts, no disposen de servei de restauració, sols disposen a la venda un petit assortiment de begudes i snacks. En conseqüència, cal dur el menjar per la totalitat de les etapes. 
Degut a la gran afluència i demanda d’allotjament, cal reservar amb molta antelació els Huts corresponents a la central de reserves: Ferðafélag Íslands, the Iceland Touring Association, (FÍ). 
En cas contrari, també hi ha la possibilitat de fer acampada (no lliure), sense reserva prèvia. 
L’acampada no dona dret a fer servir les instal•lacions de cuina, dret reservat només per els allotjats al refugi. 
En tots els refugis, els banys i lavabos, estan en un petit e independent edifici proper al mateix. 

Birding: 
La travessa prioritza no dur molt de pes, motiu que no permet dur una càmera fotogràfica en condicions per registrar les aus, vol dir que totes les fotos estan presses amb una càmera de butxaca convencional o amb el mòbil, mirant d’apropar-nos tot el possible abans de que fugin. 
Vam poder veure e identificar clarament un bon munt d’espècies (veure llistat PDF). 

Flora i Fauna:
Quan van desembarcar els primers pobladors a Islàndia, vers I'any 874, l'únic mamífer que hi van trobar va ser la guineu àrtica, que arribà a l'illa al final de l'Edat del Gel.
Tot i que no existeixen rèptils ni amfibis, el territori compta amb altres mamífers com els visons, els rens o óssos polars ocasionals que viatgen amb fragments de gel procedents de Grenlàndia.
La costa Islandesa conserva una varietat important de mamífers marins.
Entre la seva fauna també s'hi troben unes 1.300 espècies conegudes d'insectes, un nombre baix en  comparació d'altres països.
Els ocells aquàtics com les gavines i els frarets són una part molt important de la vida animal d’Islàndia.
Quant a la flora, l'arbre nadiu més nombrós és el bedoll del Nord, que creixia en boscos frondosos per tota l'illa abans de la desforestació produïda per les primeres poblacions del país.

Referències:
Revista Muntanya (número 912)   
Revista Vèrtex (número 261)   
Wikipedia 

Breu: 
Aquest trekking es pot fer en 6 etapes o menys, a gust del consumidor, però creiem que les distancies de les etapes són les adequades per poder gaudir de la caminada en tots els sentits.
Igualment al final de cada etapa, hi ha altres rutes afegides més o menys llargues pel voltant, com a complement. 
Resumint, podem afirmar que aquest tresc a banda d’espectacular és impressionant en tots els aspectes que li donen forma com el feréstec paisatge, la llum i els colors naturals entre d'altres.
Tot plegat, hem fruit d'un trekking extremadament espectacular en un entorn verge i salvatge. 

Els senderistes: Josep i Mercè 

     
      Print Friendly and PDF

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail
Etapa 6 / Baldvinsskáli - Skógar






Darrera etapa amb aigua per tots costats 

Desnivell: (+) 60 metres aprox. (-) 950 metres aprox. 

Distància: 13,20 Km. aprox. 

Descripció de l’etapa: 
Avui tot és baixada i aigua. Iniciem la marxa de bon matí sota un ruixat insistent. 
Comencem la davallada en direcció Sud i més endavant creuem el riu Skóga per un pont metàl•lic.
Seguim el camí que tota la estona, ronda proper al riu fins al final de la jornada. 
Contemplem així l'espectacle de més de 24 cascades que se succeeixen al llarg del curs fluvial fins a l’Oceà Atlàntic. 
El colofó final arriba amb l'ultima cascada, Skógafoss, un impressionant salt d'aigua de més de 60 metres de caiguda que fa trontollar el terra. 
Aquest el punt final d'aquest excel•lent Trail, on hi ha diferents autobusos que ens portaran a Reykjavik.

Breu: 
Darrera etapa que hem dut integralment sota la pluja i que malauradament no ens ha permès gaudir plenament de tot el contingut. Coses de la impredictible meteorologia d’Islàndia. 
Tota la etapa és una suau i mantinguda davallada, plena de cascades, fins arribar al final del Trail. 
La cascada final de Skógafoss, és tot un espectacle visual com a premi final d’aquesta inoblidable caminada per les terres Islandeses. 

Els senderistes: Josep i Mercè

      Print Friendly and PDF