Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vies Ferrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vies Ferrades. Mostrar tots els missatges

Slovenský Raj - Suchá Belá






Grimpant per una de les gorges més espectaculars d’Eslovàquia 

Desnivell: + 435 metres aprox. 

Distància: 10 Km. aprox. 

Punt de partida: Podlesok. 
Des de la població de Hrabusice ens apropem fins el centre turístic de Podlesok. 
Estacionem el vehicle al pàrquing de pagament ubicat a l’entrada del centre turístic. 
Veure punt de partida a Google Maps

Recorregut:
El Barranc de Suchá Belá, es troba al terme de Hrabušice (Eslovàquia), dins del Parc Nacional del Paradís Eslovac (Slovensky Raj). 
Pertany als Baixos Tatras, muntanyes integrades a la serralada dels Carpats. 
Un recorregut circular de senderisme equipat amb palanques, escales, troncs i diversos equipaments. 
Es parteix de l’important centre turístic de Podlesok, on cal pagar una entrada al circuit. 
El recorregut d’anada ronda pel mig de les gorges i transita per un seguit de salts d’aigua espectaculars.
Impossible d’anar descrivint la gran quantitat d’equipaments que animem trobant. 
Igualment impossible, anar marcant tots els waypoints al track amb l’afegit del rebot de la senyal GPS.
El recorregut no te pèrdua i no es necessita cap tipus de material específic de barranquisme, tret d’unes bones botes per estalviar-nos la remullada de peus. 
La tornada circula per un còmode sender que creua esplèndids i frondosos boscos. 

Nota: 
Una de les gorges més espectaculars del paradís eslovac. 
L'aigua que el travessa neix a l'extrem nord de la plana de Glac. 
El seu flux separa el massís de Vtáčie hrub i el massís de Rumanová. 
Desemboca al riu Veľká Bielá directament a la localitat de Podlesok. 
La història de l'exploració turística de Suchá Belá comença el 1900, quan un grup dirigit pel professor Rotha va arribar a les cascades de Misova. 
El 1908, els van marcar i van preparar una ruta de senderisme. 
Al març de 1910, un grup liderat per A. Mervay va creuar per primera vegada tot el congost a l'hivern.
Els membres del Servei de Muntanya ho van fer completament accessible el 1957, inclòs el congost de les cascades de Misov 

Breu: 
Un camí molt ben equipat que ens farà fruir de la natura en estat salvatge. 
Si estem acostumats a aquests tipus de camins equipats no trobarem cap pas exigent ni de gran dificultat. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els grimpaires: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Ferrada de la Roca de la Creu
Camí equipat Castell del Segura






La Via ferrada del Granòfir de Ribes 

Accés / Aproximació: 10 minuts. 
Des de Ribes de Freser ens apropem a l’església de Santa Maria i pugem pel carrer entre la pròpia església i l’Ajuntament. 
Sortim al carrer del damunt i girem a mà esquerra fins al final del propi carrer.
Tot i que sembla que no hi ha sortida, pugem per unes estretes escales i un cop a dalt seguim el marcat corriol que ens duu, sense pèrdua, al inici de la via Ferrada. 

Retorn: 30 minuts. 
Al final de la via Ferrada i del Camí equipat, hem de seguir les marques blaves que ens retornaran novament a Ribes de Freser. 

Dificultat:  Via ferrada de la Roca de la Creu   K3
Dificultat:  Camí equipat Castell de Segura   K1 

Nota: 
El granòfir és una roca de composició granítica, subvolcànica a volcànica, generalment porfirítica i amb una característica textura de gràfica a microgràfica, d'intercreixement de quars i feldespat alcalinomineral. Etimològicament prové del llatí granu, 'gra' + gr. phyrós, 'que porta; que té'. 
A Catalunya, el granòfir més extens i conegut és a Ribes de Freser, que té un color rogenc ataronjat. Forma sobre la vila unes agulles al cim de les quals hi ha plantada una bandera catalana i una creu. Correspon al que, originalment, era una xemeneia d'un volcà del període Ordovicià (fa 430–460 milions d'anys). 

Breu: 
Una via ferrada dissenyada amb els paràmetres de seguretat exigits que transcorre per un indret privilegiat. 
El recorregut està dividit en dos trams: 
1)  via Ferrada que transita per l’agulla del Granòfir de Ribes (veure notes) i que disposa de 3 desploms, 1 petit pont de fusta i 1 pont nepalès de 14 metres (opcional) . 
2)  camí Equipat que transita pel fil de la carena i que disposa de 1 pont tibetà de 18 metres (opcional).
Els carrers de Ribes de Freser, s’omplen de vida els dissabtes pel seu mercat setmanal. 
Una bona opció per a complementar la jornada. 

Els ferreters: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Ferrada Tossal Gran d'Aixovall






Una ferrada a peu del riu Valira

Accés / Aproximació:
Situats a la petita població d’Aixovall, estacionem el vehicle en el marge dret de la carretera CG-6, davant del camp d’esports.
En sentit Nord, creuem el nucli antic del poble, paral•lels al riu. Creuem un camp per un petit corriol que ronda pel marge dret fins un cartell informatiu proper a l’inici de la via ferrada.

Retorn:
Al capdamunt de la via ferrada hi ha un cartell que ens indica la direcció a seguir pel retorn. El camí davalla per l’esquerra del Tossal Gran fins al punt d’inici on hi ha el cartell informatiu.

Dificultat: K3

Breu:
Una via ferrada que s’inicia flanquejant i davallant a peu del riu Valira on comença la part vertical de la via ferrada que circula per aquest gran tossal de roca. La via ferrada disposa a mig recorregut de dos variants: una normal i una més atlètica. Després d’uns metres relativament fàcils, arribem a un mini sostre més curiós que exigent. Seguidament fem un flanqueig cap a l’esquerra per anar a cercar la segona part de la via ferrada, més aèria i vertical. Arribem al trencall, sense indicacions, de les dues variants on hem de triar la que més ens convingui. Per la dreta anem a la part més atlètica (menys aèria) i per l’esquerra a la part menys atlètica (més aèria). Podem triar al gust, segons les nostres intencions i sensacions del dia. Més endavant, totes dues variant ens tornen a juntar abans d’afrontar la part final. Des d’aquest retrobament, sense perdre verticalitat, anem grimpant fins al capdamunt de la via ferrada que surt a una mena de balcó amb baranes. Gaudim de les bones de la vall d’Andorra mentre ens llevem els estris. Una via ferrada curta, que podem complementar amb la propera (més interessant) via ferrada Sant Vicenç d’Enclar.

Els ferraters: Mercè i Josep

Print Friendly and PDF

Ferrada Sant Vicenç d'Enclar






Una via ferrada amb visita cultural 

Accés / Aproximació: 
A la població de Santa Coloma, hem de cercar el carrer Barrers que creua un petit polígon industrial. Hem d’anar fins al final d’aquest carrer i estacionar el vehicle pel voltant. Un panell informatiu ens indica el camí (marques grogues) a seguir fins l’inici de la via ferrada.

Retorn: 
Rere la capella de Sant Vicenç d’Enclar hi ha un rètol que ens senyala el camí a seguir. El camí circula per la ruta a peu, normal de pujada, fins a Sant Vicenç d’Enclar. Un camí que surt en sentit Nord i que va regirant fins al Collet de Sant Vicenç. Seguidament va davallant, en sentit Sud-est, fent ziga-zagues i travessant alguna que altre pedrera fins a on tenim estacionat el vehicle.

Dificultat: K3

Curiositats: 
Sant Vicenç d'Enclar és una església fortificada situada a la conca del riu d'Enclar al nucli de Santa Coloma d'Andorra, Principat d'Andorra. La va erigir el Comte de Foix l'any 1288. Està associada a la necròpolis visigoda del Roc d'Enclar. L'església de Sant Vicenç va quedar enrunada i va ser restaurada recentment. Té una sola nau rectangular, amb absis quadrat. Té torres circulars i decoració dels murs amb bandes llombardes i arcs cecs considerat d'influència italiana.

Breu: 
Interessant via ferrada amb visita cultural inclosa. Una via ferrada ben equipada i ben traçada, cercant les parets de granit i racons més adients per grimpar. Després dels primers passos fàcils, arribem a una placa vertical molt estètica. Més endavant, arribem a un, també força estètic, petit sostre desplomat. La via disposa un concepte més actual, evitant afartar de ferralla tota la via i obligant a usar les presses per mans i peus per poder avançar. Un concepte més gratificant oferint-nos, a estones, una mena de grimpada que ens reporta més satisfacció. Continuem per una placa inclinada que ens duu a la part final del recorregut. Una preciosa placa vertical de granit que es va redreçant a mida que anem pujant, fins els últims cinc metres que desploma. Sense dubtar i tibant de braços superem la màxima dificultat de la ferrada. A continuació es flanqueja per unes fissures horitzontals fins el últims esglaons que ens duen directament al capdamunt on apareix l’ermita de Sant Vicenç. No és una de les vies ferrades més exigents que podem trobar a Andorra, però si que segurament sigui la més curiosa per la seva finalització amb visita cultural. Per complementar la jornada, ens apropem a la via ferrada del Tossal Gran d’Aixovall.

Els ferraters: Mercè i Josep

Print Friendly and PDF

Ferrada Cala del Molí





La ferrada de la Costa Brava 

Accés / Aproximació:
Anem al final del Passeig Marítim de Sant Feliu de Guíxols i prenem la carretera en direcció a Sant Pol. A l’alçada del Curhotel Hipocrates, prenem a mà dreta el carrer (sense sortida) Sicília. Casi al final del mateix, deixem el vehicle al costat d’una mena de mirador. Baixem per ses escales i aviat trobem un cartell indicador de la ferrada.

Dificultat:  K3

Retorn:
Al final de la ferrada hem de seguir un corriol que ens durà, sense pèrdua, al passeig de ronda i poc després al punt d’inici.

Breu:
Una via ferrada molt característica pel seu entorn marí. Envoltada de gavines, la via ferrada presenta un variat i ben trobat recorregut que ens farà anar superant els diversos ressalts i components. Una ferrada que podríem dividir en dos trams:
1er tram horitzontal amb diversos ponts que es recargola pels espadats propers a mar.
2on tram que transcorre primerament, per una placa vertical lleugerament extraplomada i després es va recargolant, altre cop, pels espadats però a més alçada.
Els esglaons i agafadors són d’acer inoxidable, degut a proximitat de la mar. Alguns passos obliguen a buscar presses de mà, cosa que fa una mica més interessant el recorregut. Una ferrada d’obligada visita per la seva singular bellesa. Els carrers de Sant Feliu de Guíxols, s’omplen de vida els diumenges pel seu mercat setmanal. Una bona opció per a complementar la jornada.

Els ferraters: Mercè i Josep

Print Friendly and PDF

Ferrada Creu de Noral






La ferrada del bosc de Segudet 

Accés / Aproximació: 
Dintre d’Andorra ens dirigim a Ordino. Des de Ordino prenem la carretera CS-345 que ronda propera al Riu de les Aubes. Més endavant, la carretera s’estreny fins arribar al final de la carretera asfaltada. En aquest punt estacionem el vehicle en un aparcament amb una capacitat per 4 cotxes aprox.
Veure pi¡unt de partida a Google Maps.
Seguim un camí, ben indicat en tot moment, i creuem dues vegades el riu de Segudet. Més endavant creuem un pontet o passarel•la de fusta i continuem fins situar-nos prop d’un torrent d’aigua. En aquest punt es troba l’inici de la via ferrada.

Retorn:
Prenem un camí que davalla decididament pel mig del bosc fins a la pista d’inici de l’aproximació. Seguidament desfem el camí fins a l’estacionament on tenim el vehicle.

Dificultat: K2

Breu: 
Una via ferrada que podem dividir en tres trams:
- primer tram que supera diversos ressalts verticals que ens allunyen del torrent i al mateix temps ens apropen a la paret de roca principal. Normalment aquest tram resta força humit per la seva ubicació i proximitat del torrent.
- segon tram que reuneix els passos més exigents mentre les vistes s’amplien generosament
- tercer tram composat per un llarg flanqueig cap a la dreta fins arribar a un punt de fuga. Seguidament superem un últim tram vertical que ens situa al capdamunt. Una petita desgrimpada ens deixa a l’inici del camí de tornada.
Una via ferrada senzilla, apte per iniciar-se en el món de les ferrades. Al costat es troba la via Ferrada del Segudet per si no en tenim prou amb aquesta. Tot i que la de la Creu de Noral és un xic més llarga, l’estil i traçat de les dues vies ferrades son molt similars.

Els ferraters: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Ferrada Roc d’Esquers






Una ferrada amb caire de muntanya 

Accés / Aproximació: 
Dintre d’Andorra ens dirigim a Engolasters per la carretera CS-200. Després de la cruïlla amb la carretera CS-101, carretera de la Comella i de la Plana, continuem uns 50 metres aprox. Creuem el riu i estacionem el vehicle al marge de la carretera.
Veure punt de partida a Google Maps.
Creuem novament el pont i per la carretera anem fins un pal indicador. Seguint les marques grogues, pel mig del bosc arribem i sense pèrdua, arribem a l’inici de la via ferrada.

Retorn: 
Llarg retorn que transita per la Vall de Madriu i requereix el seu temps. Val la pena dedicar gran part de la jornada per gaudir d’aquesta bonica caminada. Sortint de la via ferrada, continuem en costeruda pujada, seguint les marques grogues fins arribar a un banc de fusta en un mena de replà. Seguidament, conectem amb el GR-11 que davalla cap a Ramió. Passem pel Coll de Jovell i arribem a Ramió on abandonem el GR-11 i prenem per la dreta el GR-7 que davalla proper al riu Madrid fins on tenim estacionat el vehicle.

Dificultat: K3

Breu: 
Una llarga via ferrada que disposa de tot tipus d’elements: cadenes, desploms, rampes, plaques, díedres, zona de descans, esglaons a dojo i un pont tibetà per arrodonir la jugada. La via ferrada transita per blocs de granit de tot tipus i requereix paciencia a anar fent sense defallir. Una via ferrada excelentment equipada amb un traçat vertical que circulaper l’esperó del Roc d’Esquers. no apte per iniciarse per la sevva llargada i exigencia fisica.

Els ferraters: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF