Pic de la Serrera 2913

---

Un dels 6 pics més alts d’Andorra 

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra. Ocupa en total una superfície de 1.080 hectàrees. El paisatge natural és una reserva botànica de valor, amb més de 750 espècies de plantes prou representatives de la flora dels Pirineus, de les quals 60 tenen un cert grau d'endemicitat També hi ha un petit Jardí Botànic, on hi creixen una gran varietat de plantes per a usos medicinals. 
També cal destacar el Parc pel seu interès faunístic, ja que en ser reserva de caça des de fa 15 anys, s’hi poden veure els isards en cabrades de més de 30 exemplars. També s’hi poden trobar cabirols, marmotes, erminis, tritons pirinencs i sargantanes pallareses, entre d’altres. El Parc té unes 60 espècies d’aus molt especials, com l’àguila daurada, l’àguila marcenca, el trencalòs, el voltor, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el gall de bosc, la merla de roca, el trencapinyes i prop de 90 espècies de papallones diürnes. 

Desnivell: + 1200 metres aprox.

Distància: 12,50 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta:
Estacionament - Pista de Sorteny - Camí de la Marta - Estripagecs - Jardí botànic - Portell de Sorteny -Trencall Pic de l’Estanyó - Refugi de Sorteny - GRP1 - Pont de fusta - Pas de la Serrera - GRP1 - Collada de Meners - Cresta - Pic de la Serrera - GRP1 - Mirador - Pas de la Serrera - Pont de fusta - GRP1 - Pista de Sorteny - Refugi de Sorteny - Trencall Pic de l’Estanyó - Portell de Sorteny - Jardí botànic - Estripagecs - Camí de la Marta - Pista de Sorteny - Estacionament

Recorregut: 
Sortim de l’estacionament en sentit Sud i en poca estona prenem per l’esquerra el Camí de la Marta. Un camí ben traçat que fa ziga-zagues, estalvia distancia evitant la pista i ens duu directament al conjunt escultòric de “Estrigapecs als 4 vents”. Seguim en sentit Est per la pista, passem pel Portell de Sorteny i més endavant deixem a mà dreta el trencall que ens duria al Pic de l’Estanyó. Arribem al refugi de Sorteny i seguim pel GRP1 que continua per l’esquerra del refugi esmentat.
Avancem pel GRP1 que ens duu, sense pèrdua, fins a un pontet de fusta. A continuació, regirem en sentit Sud fins al Pas de la Serrera, que barra el pas al bestiar. Seguim pel GRP1 que va regirant en sentit Est i continuem, sense pèrdua, mentre gaudim de les esplèndides vistes i del bestiar que pastura per la zona.
Podem contemplar el majestuós vol de tres o quatre voltors que aprofiten els corrents ascendents de l’aire per planejar a plaer.
Xino-xano, anem guanyant cota fins a situar-nos a la Collada de Meners on es desplega una esplèndida vista dels Estanys de Ransol, Coma de Ransol i Vall de Ransol.
En aquest punt, tenim dues opcions:
Una primera opció que consisteix en davallar uns metres, enllaçar amb el camí que puja de la Vall de Ransol i regirar en sentit Nord.
Una segona opció que consisteix en grimpar directament per una curta xemeneia situada al costat esquerra d’una mena de planell de direccions pintat a la mateixa roca.
Naltros optem per la segona opció i grimpem amb poca dificultat per la xemeneia i seguim avançant pel fil de la cresta en sentit Nord i clara direcció cap al Pic de la Serrera. En poca estona la cresta dona pas a un camí que serpenteja i ascendeix decididament cap al cim. Xau-xau, arribem al Pic de la Serrera amb una cota de 2913 metres, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Gaudim de les vistes panoràmiques, mentre anem reconeixent els pics del voltant com Pic de l’Estanyó, Pic de la Cabaneta, Pic de Rulhe, i Pic d’Escobes entre d’altres. Un grapat de gralles volten el cim mentre xisclen amb el seu so estrident tant característic. Després de la contemplació reprenem la marxa seguint el fil de la carena i de seguida comencem a davallar en sentit Sud-oest. Per un terreny d’aventura, sense fites, marques, ni cap mena de corriol marcat, anem davallant amb certa intuïció anat a cercar el GRP1 pel que havíem transitat de pujada. Tot i que la baixada és força feixuga i transita per un terreny pedregós, triem voluntàriament aquesta opció per no tornar pel mateix camí i al mateix temps, estalviar una mica de volta.
Després de la feixuga baixada, el terreny es suavitza i entre el bestiar, enllacem novament amb el GRP1 per continuar muntanya avall. Uns metres abans d’arribar al Pas de la Serera, ens desviem uns metres fins a un mirador (indicat) que ens ofereix unes bones vistes de la Vall de Sorteny. Tornem al GRP1 i passem altre cop pel Pas de la Serrera i a continuació, anem desfent el camí de pujada, sense pèrdua, gaudint de tot el que ens envolta. Passem pel costat del refugi i continuem per la pista i Camí de la Marta fins a l’estacionament sense més dificultats.

Breu: 
Ascensió a un dels 6 cims més alts d’Andorra que circula pel Parc Natural de Sorteny. Una ruta que reuneix la bellesa del paisatge d’alta muntanya amb la presencia d’una fauna i flora exuberant. La grimpada (opcional) després de la Collada de Meners li afegeix un toc més alpí si cal. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Pic de la Font Blanca 2903per la Cresta de l’Arial

---

Cresta fronterera amb esplèndides vistes del Principat i dels vessants feréstecs de l'Arieja

Situat a la parròquia d'Ordino, el Pic de la Font Blanca (o de Rialb) és amb els seus 2.906 metres, una de les set úniques muntanyes d'Andorra que superen el 2.900 metres d'altitud. La seva carena és la frontera amb el departament francès de l'Arieja. És considerada pels muntanyistes una de les millors pales dels Pirineus. 

Desnivell: + 1.150 metres aprox.

Distància: 13 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta: 
Aparcament Vall de Sorteny - Riu de Rialb - Refugi de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Port de Siguer - Port Vell - Cresta - Pic de la Font Blanca - Portella de Rialb - Cabana dels Planells de Rialb - Refugi de Rialb - Riu de Rialb - Aparcament Vall de Sorteny

Recorregut:
Sortim de l’aparcament per un camí que s’endinsa en direcció Nord proper al cabalós Riu de Rialb. Seguim avançant en lleugera pujada pel mig del bosc fins sortir al davant del Refugi (lliure) de Rialb. Continuem pel marcat corriol que remunta la vall mentre les vistes s’eixamplen i el sol comença a il•luminar les puntes de les muntanyes. Una estona més i arribem a un segon pont on hi ha una bifurcació amb indicadors.
Prenem el corriol de la dreta, en direcció Nord-est, que ens durà sense pèrdua al Port de Siguer. Xino-xano anem avançant pel corriol que puja amb decisió. Després d’una bona estona arribem al Port de Siguer que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’imponent Estany Blau encara a la ombra. Des d’aquest punt igualment podem divisar: la carena que ens durà a l’inici de la Cresta d’Arial i l’airós Pic de Thoumasset amb la seva pròpia cresta que tenim fitxada per una altre ocasió.
Girem cap a l’esquerra i enfilem la llarga carena que ens fa passar pel Port Vell i seguidament per uns prats inclinats intuïtivament i sense traça fins a l’inci de la cresta. Als peus de la cresta ens calcem els estris i afrontem la mateixa amb ganes de palpar roca.
La cresta presenta diversos trams verticals, alguns d’exposats i cavalcades, algunes aèries i exposades. Cal anar buscant el fil de la cresta tot cercant la línia més lògica. En un dels murs, potser de més compromís, trobem dos pitons per si fa falta assegurar i donar confiança. Naltros tot i portar els estris (cordino i algun que altre alien) no els hem empleat en cap moment, però això és molt subjectiu i cadascú ha de saber i tenir consciencia de on es fica.
Una ruta solitària on es palpa el silenci i el magnífic ambient de muntanya. Gaudint de l’escalada i/o grimpada anem trebaballant la cresta amb passos molt estètics i alpins. La cresta generalment disposa de bona roca excepte el tram final on cal evitar la canal central un xic descomposta.
Finalment arribem al Pic de la Font Blanca, magnífic mirador de tot arreu. Podem divisar la Pica d’Estats, Mont Valier, Pic de Tristaina, Pic de Cataperdís, Pic de l’Estanyó, Pic de la Serrera i un munt de reconeguts cims de gran bellesa. Després d’unes fotos pel record i un àpat per recuperar forces, ens reprenem la marxa.
En direcció Sud anem davallant propers a la carena pel camí i ruta que puja des de l’estació d’Ordino-Arcalis. Atents a una bifurcació, amb fites, hem d’abandonar l’esmentat camí i girar cap a l’esquerra , per anar a cercar la Portella de Rialb.
Ja fora de la ruta normal, una pronunciada baixada i un llarg flanqueig ens duen fins a la Portella de Rialb tot seguint les fites. Situats a la Portella esmentada girem cap a l’esquerra i comencem a davallar per la vall seguint les marques grogues.
Després d’una bona estona el camí, ben marcat, ens apropa al Riu de Rialb un altre cop. Ara cal anar desfent el camí passant pels mateixos indrets mentre la tardor ens envolta amb tot el seu ventall de matisos. Arribem a l’aparcament i fem el reconfortant ritual de treure’t les botes i calçar-te unes còmodes sabatilles.
El següent pas d’obligat compliment, ja sabeu que passa per anar a prendre una merescuda cervesa.

Breu: 
Airosa i entretinguda cresta que ens duu al capdamunt d’aquest important cim andorrà.
Sempre he cregut que les crestes són la forma més alpina i elegant de conquerir un cim.
Una cresta fàcil i entretinguda que ens ha permès gaudir de la roca i de l’ambient de muntanya.
Un dia solejat ens ha ofert una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Pic de l'Estanyó 2915

---

Lo tercer cim més alt d’Andorra

El Pic de l’Estanyó és un dels dos cims de més de 2900 metres que està totalment en territori andorrà. I sens dubte, per la seva posició central, és el millor mirador de les Valls d’Andorra.

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra. Ocupa en total una superfície de 1.080 hectàrees. El paisatge natural és una reserva botànica de valor, amb més de 750 espècies de plantes prou representatives de la flora dels Pirineus, de les quals 60 tenen un cert grau d'endemicitat També hi ha un petit Jardí Botànic, on hi creixen una gran varietat de plantes per a usos medicinals.

També cal destacar el Parc pel seu interès faunístic, ja que en ser reserva de caça des de fa 15 anys, s’hi poden veure els isards en cabrades de més de 30 exemplars. També s’hi poden trobar cabirols, marmotes, erminis, tritons pirinencs i sargantanes pallareses, entre d’altres. El Parc té unes 60 espècies d’aus molt especials, com l’àguila daurada, l’àguila marcenca, el trencalòs, el voltor, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el gall de bosc, la merla de roca, el trencapinyes i prop de 90 espècies de papallones diürnes.  

Desnivell:  + 1.100 metres aprox.

Distància: 10 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta:
Centre d’interpretació – Refugi de Sorteny – Pleta del Llomar – Saleres de l’Estanyó - l’Estanyó – Roc del Rellotge – Serra del Rellotge – Pic de l’Estanyó

Recorregut:

Sortim de l’estacionament en sentit Sud i en poca estona prenem per l’esquerra el Camí de la Marta. Un camí ben traçat que fa ziga-zagues, estalvia distancia evitant la pista i ens duu directament al conjunt escultòric de “Estrigapecs als 4 vents”. Seguim en sentit Est per la pista, passem pel Portell de Sorteny i fins arribar al refugi de Sorteny.
Abans hi ha un cartell que ja ens indica el camí que surt a mà dreta cap a l’Estanyó. Naltros seguim fins al refugi esmentat per donar-li una ullada. Al fons es divisa el Pic de la Serrera.
Del refugi regirem a mà dreta i creuem el riu Sorteny per un pontet de fusta. Un xic més endavant ens unim amb el corriol abans esmentat i regirem cap a l’esquerra per endinsar-nos pel bosc de la pleta del Llomar.
En continuada pujada, seguint les marques grogues, arribem fins un mur al que accedim per una tanca. Ara sortim a les Saleres de l’Estanyó on per un pontet de fusta creuem al marge esquerra del riu.
Les vistes s’eixamplen i podem observar el circ que formen el Pic de l’Estanyó i la pròpia Serra de l’Estanyó. A mà esquerra tenim el Roc del Rellotge i la Serra del Roc del Rellotge que després remuntarem per la seva carena.
Arribem a l’Estanyó, encara força innivat, que recull les aigües dels forts pendents de la Serra de l’Estanyó. El cim de l’Estanyó no es deixarà veure fins els últims metres, doncs el precedeixen diverses llomes que fant aquella sensació d’arribar al cim i quant t’apropes veus que neix un altre llom a continuació.
Un glop d’aigua i girem a mà esquerra per enfilar-nos per un corriol, en forta i mantinguda pendent,tot fent llaçades fins el fil de la carena. Arribats a la carena de la Serra del Rellotge, s’obren les vistes panoràmiques de tota la vall del Sorteny i el seu cim culminant del Pic de la Serrera. Regirem a mà dreta i anem guanyant alçada, ara més suaument, seguint el fil de la carena. Al fons deixem l’Estanyó mentre anem guanyant cota.
El cim encara no es divisa, però en tot moment ens acompanya l’esvelta silueta del Pic de la Serrera i tota la visió panoràmica de la vall d’Ordino i els seus cims característics com el Pic de la Font Blanca i el Tristaina entre d’altres.
Arribem a una mena de llom pedregós on obtenim la primera visió del cim, ja proper. Ara per terreny més feréstec, en poca estona, conquerim el tercer cim més alt d’Andorra. Cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.

Un cim que es un perfecte mirador de totes les valls i muntanyes d’Andorra, doncs la seva ubicació es idònia per a l’observació. Podem distingir entre d’altres: Circ dels Pessons, Pic d’Escobes, Pic de la Serrera, Tristaina, Pica d’Estats, Montcalm i un bon grapat de cims d’obligada visita. Fem les fotos de rigor i un suquet de confort i recuperació mentre gaudim de les vistes.
Iniciem la baixada que consisteix en desfer el camí de pujada fins l'estacionament.

Breu:
Una bona excursió per aquesta vall solitària, impregnada de silenci i bones vistes.
Un cim d’obligada ascensió, per ostentar el guardó de tercer cim i per la seva estratègica ubicació com idoni mirador.
Andorra, país de muntanyes, muntanyes del Pirineu, ens ofereix un ampli ventall de pics de gran bellesa.
Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

   

Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta 2916

---

El primer cim de l’Any

El Pic de la Portelleta o Tossa Plana de Lles és una muntanya de 2.916 metres, punt més alt de la Baixa Cerdanya, i segón cim més alt de tota la Cerdanya després del Carlit, fronterer amb Andorra, concretament amb la parròquia d 'Escaldes-Engordany. És un dels cinc únics cims d'Andorra que superen els 2.900 metres d'altitud.
Les duplicitats toponímiques són força habituals als massissos d'una certa amplitud, amb vessants geogràficament molt diferenciades. És el cas de la Tossa Plana de Lles, anomenada així a la Cerdanya, que rep el nom de Pic de la Portelleta per la banda andorrana.
En dies clars es pot apreciar la Maladeta, la Pica d'Estats i la major part dels relleus del Pallars i d'Andorra, i fins i tot els del Conflent i el Canigó.

Desnivell: +960 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: refugi Cap del Rec.
Passat Martinet des de la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d'Urgell, prenem la carretera local LV-4306 que ens duu sense pèrdua fins al refugi.

Ruta: 
Refugi Cap del Rec - Refugi del Pradell - Pla de les Someres - Tossa Plana de Lles - Pla de les Someres - Refugi del Pradell - Refugi del Cap del Rec

Recorregut:
El dia s’aixeca per primer cop una mica obert, de moment no neva i ens ofereix una possibilitat de fer muntanya, així que ens posem l’equip de muntanyenc i en marxa ja que volem fer la primera ascensió de l’any. Prenem el GR-11-10 que surt de la mateixa estació d’esquí nòrdic de Lles. 

El camí serpenteja pel mig dels boscos enfarinats, oferint-nos un paisatge innivat de gran bellesa. 

Les nevades dels dies anteriors li donen un ambient molt alpí, quasi be sembla que estiguem a un país nòrdic.

El camí no te pèrdua i avancem sense raquetes dons la neu encara es prou consistent. 

Arribant al refugi del Pradell el paisatge s’obra oferint una espectacular visió panoràmica de la feréstega i aplina Serra del Cadí. 

Un cop al refugi del Pradell, l’accés a la Tossa es mostra meteorològicament complicat, doncs sembla que la neu ens acompanyarà per baix i per dalt. 

Ens calcem les raquetes doncs el tou de neu ja ho requereix. 

Pel damunt d’aquest refugi surten unes traces que es dirigeixen i s'endinsen per l’espès i bucòlic bosc.

El camí puja directa i decididament costerut fins el Pla de les Someres. 

El temps continua inestable, tant aviat surt el sol com barrufa neu amb ràbia. 

En sortir de l’innivat bosc s'arriba a un llom que domina el pla des d'on es divisa la Tossa Plana de Lles.

El dia es va obrint però a canvi ens torna unes punyents rafegues de vent. 

Aquest fenomen torna l’ascensió incòmode i ens obliga a posar-nos el barret i tot el que portem damunt.

Seguim la traça remuntant el llom i, sense arribar al bony que tenim per davant, cal anar decantant-se cap a l'esquerra. 

El fort vent s’enduu la neu deixant la traça a estones ben pelada i amb clapes de gel. 

El pendent es fa més suau i, a prop del cim, regirem una mica cap a l’esquerra tot veient el punt geodèsic que corona el cim. 

Ja i som, ja tenim el primer cim de l’any, la Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta (2916 metres). 

Llueix el sol i des del cim es gaudeix d'un gran panorama en totes direccions. 

Es pot veure des del massís de la Maladeta fins a la Serralada litoral. 

El vent és molt fort, gairebé insuportable, hem de fer les fotos a corre-cuita i fotre el camp el més aviat possible. 

Reprenem la baixada sense aturades, directament, fins el Pla de les Someres on el vent ja no te la mateixa intensitat. 

Ara ens endinsem altre cop pel enrevessat bosc per anar a buscar el refugi del Pradell on farem l’àpat del dia. 

Desprès d’un bon repòs reprenem el camí pel GR-11-10 que ens durà altre cop al punt de partida, el refugi del Cap del Rec.

Breu:
Aprofitant l'estada al refugi Cap del Rec per acomiadar l'any com cal, tenim planificades dues sortides de neu sense masses complicacions:
- Estany de l'Orri
- Tossa Plana de Lles
Esperem que aquest any nou ens porti molts cims, camins i molta muntanya per gaudir-la, perquè ens agrada molt.

Els muntanyencs: Anna - Gloria - Jesús - Josep - Juan Luis - Mercè

Pic de Coma Pedrosa 2942

---

Cim principal i sostre d’Andorra 

El pic Alt de Comapedrosa (ortografia tradicionalment Coma Pedrosa) és un cim dels Pirineus situat al nord-oest del Principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix. Amb 2.942 metres d'altitud, és la muntanya més elevada d'Andorra.

El nucli de població més proper és Arinsal i la seva estació d'esquí.

Desnivell: + 1.500 metres aprox.

Distància: 14,50 Km. aprox.

Punt de partida: Arinsal. 
Dintre d’Andorra ens dirigim a Arinsal per la carretera CG-4 i CG-5. 

Creuem Arinsal en direcció a les pistes d'esquí. Abans d’entrar al gran estacionament de l’estació d’esquí, travessem un túnel que surt per la dreta en direcció a l’urbanització Prat Sobirans. 

A la sortida del túnel, girem a mà dreta i observem un rètol que ens dirigeix per la travessia Prats Sobirans. 

Quan s’acaba l’asfalt, estacionem el vehicle pel voltant.
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Arinsal - Prats Sobirans - GR 11 - Pont de Comapedrosa - Obaga de Comapedrosa - Collet de Comapedrosa - Refugi de Comapedrosa - GR 11 - Basses de l’Estany Negre - Estany Negre - Alt de Comapedrosa - coll - Estany Negre - Basses de l’Estany Negre - GR 11 - Refugi de Comapedrosa - Estany de les Truites - Collet de Comapedrosa - Obaga de Comapedrosa - Pont de Comapedrosa - GR 11 - Prats Sobirans - Arinsal

Recorregut: 
Sortim seguint les indicacions del Camí del Comapedrosa i Pla de l’Estany i les marques vermelles i blanques del GR-11. 

Xau-xau, sense pèrdua, anem guanyant cota per la pista del Pla de l’Estany propers al riu d’Arinsal.

Sense abandonar el GR-11, en direcció Oest, continuem per un bonic paisatge alpí fins a Aigües Juntes, confluència dels rius de l’Arenys i del Comapedrosa. 

Seguim ascendint per un marcat camí amb trams empedrats fins arribar al collet de Comapedrosa i l’Obaga del Comapedrosa que disposa d’una esplèndida visió del nostre cim. 

Continuem, en sentit Oest, travessant l’obaga mentre podem observar per la dreta, un espectacular salt d’aigua. 

En aquesta zona, facilment, es pot veure bestiar i ramats de pastura.

Sense perdre de vista les marques del GR-11 passem propers al refugi (guardat de Comapedrosa), que desprès visitarem. 

Més endavant el camí es torna més costerut i va regirant en sentit Nord per anar a cercar les Basses de l’Estany Negre. 

Xino-xano, sense defallir, arribem a un coll senyalitzat, des d’on podem observar les Basses de l’Estany Negre i continuem fins una cruïlla. 

Abandonem el GR-11 que es dirigeix per l’esquerra cap a l’Estany Negre, camí per on tornarem de baixada i continuem per la dreta. 

Seguim en costeruda pujada per la carena o cresta del Comapedrosa, seguint les marques grogues i blanques, fins un collet on obtenim unes fantàstiques vistes de la Vall d’Arinsal. 

Amb la visió del cim més proper, encarem els últims metres seguint les fites que ens duen al nostre objectiu. 

En poca estona arribem al capdamunt del pedregós cim de l’Alt de Comapedrosa, amb una cota de 2.942 metres, que disposa de diversos elements simbòlics. 

Som al sostre d’Andorra, el cim més alt d’aquest esplèndid país de muntanyes. 

Les vistes son espectaculars i podem distingir: Pica d’Estats, Estany Negre, Pic de Baiau, Monteixo, Pic de Santfons, Pic de Casamanya i Pic de Medacorba entre molts altres. 

Després de la contemplació, iniciem la tornada i ens apropem al collet anterior on abandonem el camí de pujada i girem per la dreta. 

En sentit Oest, davallem decididament cercant el GR-11 que baixa des de la Portella de Baiau. 

Enllacem amb el GR-11 i voregem l’Estany Negre, amb les seves aigües de color turquesa, fins a connectar amb el camí de pujada. 

A continuació anem desfent la ruta fins arribar a l’alçada del refugi de Comapedrosa i ens apropem per fer un repòs i per donar una ullada al proper Estany de les Truites. 

A continuació, tornem novament al GR-11 per desfer tot el camí de pujada fins a on tenim estacionat el vehicle.

Breu: 
Bona ascensió al sostre d’aquest país tan menut i tant gran al mateix temps. Andorra, país de muntanyes, disposa d’una infinitat de fantàstiques rutes de muntanya per a tots els nivells. 

Qualsevol de les rutes que triem, difícilment ens defraudarà.

Malauradament aquest cop ens hem deixat la càmera de fotos a casa, un oblit imperdonable que no ens ha permès captar les necessàries i desitjades imatges pel record. 

Aquestes coses passen de tant en tant i en les millors famílies. 

A banda d’aquest contratemps, hem gaudit d’una magnifica jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Josep i Mercè