Pic de l’Estany Mort 2746 Pic de Mil Menut 2779

---

Trescant per la Vall de Ransol 

Andorra, amb una superfície de 468 quilòmetres quadrats, acull a les seves fronteres tres espais protegits de gran bellesa. Andorra, país de muntanyes, conscient de la importància del seu paper com a conservador i promotor d'aquests tres espais ha treballat i continua treballant per a la conservació i la preservació dels espais i també per a la conscienciació. 

Al valor natural dels espais, que alberguen espècies representatives de la fauna i la flora del Principat, s'uneix el valor cultural d'aquests, reflex de l'explotació agrícola tradicional que s'ha donat al Principat. 

Desnivell: + 880 metres aprox.

Distància: 7,45 Km. aprox.

Punt de partida: Àrea recreativa Coma de Ransol.
Des de la carretera CG-2, es pren la Carretera de Ransol fins al final de la mateixa, on s’ubica l’àrea recreativa de Coma de Ransol.

Ruta: 
Àrea recreativa Coma de Ransol - GRP 1 - Refugi dels Coms de Jan - Pic de l’Estany Mort - Pic de Mil Menut - Collada de Jan - Refugi dels Coms de Jan - GRP 1 - Àrea recreativa Coma de Ransol 

Recorregut: 
Sortim creuant el pont sobre el riu dels Meners i passem pel costat de la zona de picnic, seguint les marques de color groc. Continuem pel bosc, en sentit Est, fins a tocar del riu de les Portelles on anem regirant en sentit Nord en suau però mantinguda pujada. En breu passem per un petit salt d’aigua que baixa del riu de Jan. Xino-xano seguim muntanya amunt fins arribar a una mena de petit circ glacial amb el refugi dels Coms de Jan, situat a la punta Oest. Creuem el GRP 1 i passem propers al refugi per continuar muntanya amunt. Atents a les fites i les marques grogues, anem guanyant alçada fins arribar a un coll entre el Bony de la Pala de Jan i el Pic de l’Estany Mort. En aquest punt trobem un escamot de preciosos i fornits Cavalls Pirinencs Catalans.
Igualment gaudim de les vistes que disposa i girem a mà dreta enfilant la costeruda pujada. Sense fites ni marques evidents , en sentit Nord-oest, anem pujant per la pala herbada traçant la ruta a discreció fins arribar al capdamunt del Pic de l’Estany Mort. Fem un aturada tècnica, mentre gaudim de les esplèndides vistes arreu. Podem distingir el Pic dels Meners, Pic de la Coma de Senyac, Pic de la Serrera, Pic de l’Estanyó, Pic de la Cabaneta, Pic de Mil Menut, Pic de la Pala de Jan i Pic d’Escobes entre d’altres.
Reprenem la marxa, en sentit Est, i davallem un xic per evitar un salt de roca. Seguidament cerquem novament la carena per pujar, amb les millors vistes de la Vall de la Coma d’Ossa, per arribar en breu al Pic de Mil Menut. Fem un altre aturada tècnica, per gaudir novament de les esplèndides vistes que disposa aquest pedregós cim. Seguidament continuem per la pedregosa i airosa carena fins la punta més oriental, de d’on podem gaudir les precioses vistes de la Vall de la Coma de Varilles.
A continuació, girem en sentit Sud-est, i davallem decididament entre blocs fins a la Collada de Jan. En aquest punt, girem en sentit Sud i comencem a davallar, més còmodament, per la Pala de Jan. A pleret, anem girant en sentit Oest, fins arribar novament al coll entre el Bony de la Pala de Jan i el Pic de l’Estany Mort. Novament trobem pasturant, l’escamot de preciosos i fornits Cavalls Pirinencs Catalans que procurem no destorbar. A continuació, enllacem amb el camí de pujada per continuar muntanya avall. Xau-xau anem davallant i gaudint en tot moment de tot el que ens envolta.
Parem una estona per remullar-nos les cames al petit salt d’aigua que baixa del riu de Jan. Més endavant, enmig del bosc de pi negre, trobem una silueta d’una au tallada en una de les branques d’un enorme pi negre. En poca estona arribem al punt de sortida.

Breu: 
Bona caminada per una vall que resta una mica a l’ombra per la proximitat de la Vall de Sorteny que disposa de les reconegudes ascensions al Pic de la Serrera i Pic de l’Estanyó. 

Vall assossegada, menys transitada i d’una bellesa extraordinària, ja diuen que al pot petit hi ha la millor confitura. 

Tot plegat, hem gaudint un altre vegada, de les nombroses muntanyes distribuïdes per les magnifiques valls que formen aquest petit país de parla catalana.

Els caminants: Josep i Mercè

Pic de la Serrera 2913

---

Un dels 6 pics més alts d’Andorra 

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra. Ocupa en total una superfície de 1.080 hectàrees. El paisatge natural és una reserva botànica de valor, amb més de 750 espècies de plantes prou representatives de la flora dels Pirineus, de les quals 60 tenen un cert grau d'endemicitat També hi ha un petit Jardí Botànic, on hi creixen una gran varietat de plantes per a usos medicinals. 
També cal destacar el Parc pel seu interès faunístic, ja que en ser reserva de caça des de fa 15 anys, s’hi poden veure els isards en cabrades de més de 30 exemplars. També s’hi poden trobar cabirols, marmotes, erminis, tritons pirinencs i sargantanes pallareses, entre d’altres. El Parc té unes 60 espècies d’aus molt especials, com l’àguila daurada, l’àguila marcenca, el trencalòs, el voltor, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el gall de bosc, la merla de roca, el trencapinyes i prop de 90 espècies de papallones diürnes. 

Desnivell: + 1200 metres aprox.

Distància: 12,50 Km. aprox.

Punt de partida: Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Situats a Andorra prenem la carretera CG-3 de La Massana en direcció a Ordino. Passat la població d’El Serrat veurem una bifurcació cap a la dreta que ens durà a un ample aparcament que barra el pas de la Vall de Sorteny on hi ha un petit centre d’interpretació.

Ruta:
Estacionament - Pista de Sorteny - Camí de la Marta - Estripagecs - Jardí botànic - Portell de Sorteny -Trencall Pic de l’Estanyó - Refugi de Sorteny - GRP1 - Pont de fusta - Pas de la Serrera - GRP1 - Collada de Meners - Cresta - Pic de la Serrera - GRP1 - Mirador - Pas de la Serrera - Pont de fusta - GRP1 - Pista de Sorteny - Refugi de Sorteny - Trencall Pic de l’Estanyó - Portell de Sorteny - Jardí botànic - Estripagecs - Camí de la Marta - Pista de Sorteny - Estacionament

Recorregut: 
Sortim de l’estacionament en sentit Sud i en poca estona prenem per l’esquerra el Camí de la Marta. Un camí ben traçat que fa ziga-zagues, estalvia distancia evitant la pista i ens duu directament al conjunt escultòric de “Estrigapecs als 4 vents”. Seguim en sentit Est per la pista, passem pel Portell de Sorteny i més endavant deixem a mà dreta el trencall que ens duria al Pic de l’Estanyó. Arribem al refugi de Sorteny i seguim pel GRP1 que continua per l’esquerra del refugi esmentat.
Avancem pel GRP1 que ens duu, sense pèrdua, fins a un pontet de fusta. A continuació, regirem en sentit Sud fins al Pas de la Serrera, que barra el pas al bestiar. Seguim pel GRP1 que va regirant en sentit Est i continuem, sense pèrdua, mentre gaudim de les esplèndides vistes i del bestiar que pastura per la zona.
Podem contemplar el majestuós vol de tres o quatre voltors que aprofiten els corrents ascendents de l’aire per planejar a plaer.
Xino-xano, anem guanyant cota fins a situar-nos a la Collada de Meners on es desplega una esplèndida vista dels Estanys de Ransol, Coma de Ransol i Vall de Ransol.
En aquest punt, tenim dues opcions:
Una primera opció que consisteix en davallar uns metres, enllaçar amb el camí que puja de la Vall de Ransol i regirar en sentit Nord.
Una segona opció que consisteix en grimpar directament per una curta xemeneia situada al costat esquerra d’una mena de planell de direccions pintat a la mateixa roca.
Naltros optem per la segona opció i grimpem amb poca dificultat per la xemeneia i seguim avançant pel fil de la cresta en sentit Nord i clara direcció cap al Pic de la Serrera. En poca estona la cresta dona pas a un camí que serpenteja i ascendeix decididament cap al cim. Xau-xau, arribem al Pic de la Serrera amb una cota de 2913 metres, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC.
Gaudim de les vistes panoràmiques, mentre anem reconeixent els pics del voltant com Pic de l’Estanyó, Pic de la Cabaneta, Pic de Rulhe, i Pic d’Escobes entre d’altres. Un grapat de gralles volten el cim mentre xisclen amb el seu so estrident tant característic. Després de la contemplació reprenem la marxa seguint el fil de la carena i de seguida comencem a davallar en sentit Sud-oest. Per un terreny d’aventura, sense fites, marques, ni cap mena de corriol marcat, anem davallant amb certa intuïció anat a cercar el GRP1 pel que havíem transitat de pujada. Tot i que la baixada és força feixuga i transita per un terreny pedregós, triem voluntàriament aquesta opció per no tornar pel mateix camí i al mateix temps, estalviar una mica de volta.
Després de la feixuga baixada, el terreny es suavitza i entre el bestiar, enllacem novament amb el GRP1 per continuar muntanya avall. Uns metres abans d’arribar al Pas de la Serera, ens desviem uns metres fins a un mirador (indicat) que ens ofereix unes bones vistes de la Vall de Sorteny. Tornem al GRP1 i passem altre cop pel Pas de la Serrera i a continuació, anem desfent el camí de pujada, sense pèrdua, gaudint de tot el que ens envolta. Passem pel costat del refugi i continuem per la pista i Camí de la Marta fins a l’estacionament sense més dificultats.

Breu: 
Ascensió a un dels 6 cims més alts d’Andorra que circula pel Parc Natural de Sorteny. Una ruta que reuneix la bellesa del paisatge d’alta muntanya amb la presencia d’una fauna i flora exuberant. La grimpada (opcional) després de la Collada de Meners li afegeix un toc més alpí si cal. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Ferrada Tossal Gran d'Aixovall

---

Una ferrada a peu del riu Valira

Accés / Aproximació:
Situats a la petita població d’Aixovall, estacionem el vehicle en el marge dret de la carretera CG-6, davant del camp d’esports.
En sentit Nord, creuem el nucli antic del poble, paral•lels al riu. Creuem un camp per un petit corriol que ronda pel marge dret fins un cartell informatiu proper a l’inici de la via ferrada.

Retorn:
Al capdamunt de la via ferrada hi ha un cartell que ens indica la direcció a seguir pel retorn. El camí davalla per l’esquerra del Tossal Gran fins al punt d’inici on hi ha el cartell informatiu.

Dificultat: K3

Breu:
Una via ferrada que s’inicia flanquejant i davallant a peu del riu Valira on comença la part vertical de la via ferrada que circula per aquest gran tossal de roca. La via ferrada disposa a mig recorregut de dos variants: una normal i una més atlètica. Després d’uns metres relativament fàcils, arribem a un mini sostre més curiós que exigent. Seguidament fem un flanqueig cap a l’esquerra per anar a cercar la segona part de la via ferrada, més aèria i vertical. Arribem al trencall, sense indicacions, de les dues variants on hem de triar la que més ens convingui. Per la dreta anem a la part més atlètica (menys aèria) i per l’esquerra a la part menys atlètica (més aèria). Podem triar al gust, segons les nostres intencions i sensacions del dia. Més endavant, totes dues variant ens tornen a juntar abans d’afrontar la part final. Des d’aquest retrobament, sense perdre verticalitat, anem grimpant fins al capdamunt de la via ferrada que surt a una mena de balcó amb baranes. Gaudim de les bones de la vall d’Andorra mentre ens llevem els estris. Una via ferrada curta, que podem complementar amb la propera (més interessant) via ferrada Sant Vicenç d’Enclar.

Els ferraters: Mercè i Josep

Ferrada Sant Vicenç d'Enclar

---

Una via ferrada amb visita cultural 

Accés / Aproximació: 
A la població de Santa Coloma, hem de cercar el carrer Barrers que creua un petit polígon industrial. Hem d’anar fins al final d’aquest carrer i estacionar el vehicle pel voltant. Un panell informatiu ens indica el camí (marques grogues) a seguir fins l’inici de la via ferrada.

Retorn: 
Rere la capella de Sant Vicenç d’Enclar hi ha un rètol que ens senyala el camí a seguir. El camí circula per la ruta a peu, normal de pujada, fins a Sant Vicenç d’Enclar. Un camí que surt en sentit Nord i que va regirant fins al Collet de Sant Vicenç. Seguidament va davallant, en sentit Sud-est, fent ziga-zagues i travessant alguna que altre pedrera fins a on tenim estacionat el vehicle.

Dificultat: K3

Curiositats: 
Sant Vicenç d'Enclar és una església fortificada situada a la conca del riu d'Enclar al nucli de Santa Coloma d'Andorra, Principat d'Andorra. La va erigir el Comte de Foix l'any 1288. Està associada a la necròpolis visigoda del Roc d'Enclar. L'església de Sant Vicenç va quedar enrunada i va ser restaurada recentment. Té una sola nau rectangular, amb absis quadrat. Té torres circulars i decoració dels murs amb bandes llombardes i arcs cecs considerat d'influència italiana.

Breu: 
Interessant via ferrada amb visita cultural inclosa. Una via ferrada ben equipada i ben traçada, cercant les parets de granit i racons més adients per grimpar. Després dels primers passos fàcils, arribem a una placa vertical molt estètica. Més endavant, arribem a un, també força estètic, petit sostre desplomat. La via disposa un concepte més actual, evitant afartar de ferralla tota la via i obligant a usar les presses per mans i peus per poder avançar. Un concepte més gratificant oferint-nos, a estones, una mena de grimpada que ens reporta més satisfacció. Continuem per una placa inclinada que ens duu a la part final del recorregut. Una preciosa placa vertical de granit que es va redreçant a mida que anem pujant, fins els últims cinc metres que desploma. Sense dubtar i tibant de braços superem la màxima dificultat de la ferrada. A continuació es flanqueja per unes fissures horitzontals fins el últims esglaons que ens duen directament al capdamunt on apareix l’ermita de Sant Vicenç. No és una de les vies ferrades més exigents que podem trobar a Andorra, però si que segurament sigui la més curiosa per la seva finalització amb visita cultural. Per complementar la jornada, ens apropem a la via ferrada del Tossal Gran d’Aixovall.

Els ferraters: Mercè i Josep

Circuit de les Fonts

---

Trescant per l’Obaga d’Andorra la Vella 

Desnivell: + 580 metres aprox.

Distància: 7,30 Km. aprox.

Punt de partida: berenador de la Comella.
Des de d’Andorra la Vella prenem la carretera CS-101 de la Comella. Al quilòmetre 4 aprox. s’arriba a la zona recreativa anomenada (berenador de la Comella). Estacionem el vehicle a la part superior que disposa d’un ampli aparcament.

Ruta: 
berenador de la Comella - Font de la Ruta - collet de la Trapella - Font de Ferro - Font del Bosc Negre - Font de la Sansa - Font de l’Astrell - mirador - Font de la Palomera - Font del Cuc - Font del Bosc Negre - pista - collet de la Trapella - Font de la Ruta - berenador de la Comella

Recorregut: 
A l’aparcament hi ha un panell informatiu de les possibles rutes de la zona. Naltros, seguim les marques grogues del circuit de les fonts i comencem enfilant muntanya amunt fins la primera font, la font de la Ruta, que resta un xic per sota del mateix camí. Seguim i en poca estona arribem a la segona font, la font del Ferro. Més endavant arribem al collet de la Trapella i de seguida sortim a una pista per la que continuem fins arribar a la tercera font, la font del Bosc Negre. Passem per la font i continuem fins que trobem un encreuament a l'esquerra, seguim pel camí del Bosc Negre fins al camí del Maians i/o de quarta font, la font de Sansa. Continuem, sense pèrdua, pel camí fins l'encreuament amb el camí de la Palomera. En tot moment circulem per frondosos boscos de pi roig d’una gran bellesa. Seguim el camí de la Palomera que puja decididament fins a la cinquena font, la font de l'Astrell. Més endavant hi ha un trencall per accedir al mirador. Ens apropem i tornem al camí novament per seguir avançant pels planells de la Palomera on hi ha un encreuament. Cal que girem a l'esquerra i continuem fins que trobem la sisena font, la font de la Palomera. A continuació el camí planeja pel camí del Bosc Negre fins un trencall que ens ofereix la possibilitat de visitar la setena font, la font del Cuc. Fem i desfem el camí per continuar, en baixada, fins que trobem la pista forestal i el mirador de la Comella. Continuem baixant pel camí del Coll de la Trapella fins arribar a la pista que prenem per la dreta obviant el camí de la segona font, la font del Ferro. Arribem al collet de la Trapella i obviem la pista que davalla fins la carretera. Prenem altre cop el camí que ens duu novament per la primera font, la font de la Ruta. Pugem una estona i després baixem fins arribar a l’estacionament del berenador de la Comella.

Breu: 
Esplèndida ruta que transcorre per l’Obaga d’Andorra la Vella descobrint-nos un seguit de fonts on brolla l’aigua amb abundància. El circuit de les Fonts (llarg) circula per camins forestals enmig d'una densa vegetació. La ruta traçada ens duu fins als Planells de la Palomera amb els seus corresponents calcaris rocs. Seguidament el trajecte planeja pel camí del Bosc Negre, en un entorn de gran bellesa, per frondosos boscos de pi roig. Ruta idònia per trescar i gaudir de la natura en tots els sentits.

Els caminants: Josep i Mercè

Pic d'Escobes 2781Pic de Noè 2748

---

El sentinella de la Vall d’Incles 

El Pic d’Escobes, esvelta agulla de gneis, es una de les grans muntanyes andorranes.

Tots els seus accessos requereixen de l’ús de les mans.

Aquest itinerari, bell, sinuós i ple de contrastos, cerca de la muntanya el seu punt vulnerable, difícil de trobar.  L’entorn es immillorable.

Desnivell: + 1.050 metres aprox.

Distància: 15 Km. aprox.

Punt de partida: Pont de la Baladosa.
Per la carretera CG-2 d’Andorra, entre El Tarter i Soldeu, es pren la carretera de la Vall d’Incles fins al final de la mateixa, al Pont de la Baladosa.
S’ha de tenir en compte que durant els mesos d’estiu hi ha un servei de mini-bus a l’entrada de la carretera esmentada per evitar el col•lapse i les aglomeracions de vehicles, que ens durà fins al Pont de la Baladosa.

Ruta: 
Pont de la Baladosa – Riu Juclar – Pleta de Juclar – Estany primer de Juclar – Refugi de Juclar – Estany segon de Juclar – Collada de Juclar – Coll de l’Alba – Pic d’Escobes - Pic de Noè

Recorregut: 
Sortim en direcció Est del Pont de la Baladosa per un camí que ronda el riu Juclar. Xino-xano anem guanyant alçada mentre el paisatge es torna més alpí. Camí sense pèrdua que ens situa en una llarga estona al mirador i monument de la Pleta del Juclar. Monument en memòria de cinc víctimes mortals d’un accident de helicòpter.
Seguim endavant i arribem a l’Estany primer de Juclar, gran estany d’una bellesa tranquil•litzadora amb la imatge de l’airós Pic d’Escobes que s’alça i desafiant. Aprofitem per prendre un refrescant bany de peus a la vora de l’estany.
Seguidament ens apropem fins el refugi de Juclar que es situa a pocs metres per damunt de l’estany, on farem nit. Un refugi molt acollidor amb un tracte esplèndid.
Després d’un bon sopar, hem observat els estels al costat d’un muntanyenc que hi entenia una mica i ens anava situant i anomenant les diferents formacions.
Ben esmorzats reprenem la marxa i ens apropem a l’Estany segon de Juclar. Creuem entre els dos estanys per continuar la pujada per l’altre vessant fins a la Collada de Juclar.
Una estona més i arribem al Coll de l’Alba que ens ofereix unes vistes esplèndides per tots costats. Ara regirem a mà dreta en clara direcció cap al Pic de Noè. Cal estar atents a les fites que ens aniràn duent pel millor traçat entre el caos de blocs de “gneis” o de granit. A mig caminar i a estones mig grimpar anem guanyant cota ràpidament. A mitja pujada ens sorprèn un ramat d’ovelles que fugen davant la nostre presencia.
Sortim a la cresta que uneix el Pic d’Escobes i Pic de Noè. Ara prenem un corriol per l’altre vessant que es dirigeix cap al Pic d’Escobes. Des d’aquest punt sembla inexpugnable però anem a cercar la seva esquena on una canal ens facilitarà l’ascensió.
En poca estona pugem per la costeruda canal tot seguint les fites. Més endavant una grimpada fàcil i gens exposada ens dóna accés al capdamunt del Pic d’Escobes. Cim inclós en el 1listat "100 cims un repte d'altura" de la FEEC.
Les vistes són excepcionals, podem divisar els pics de Ruf, Rulhe, Alba, Noè, Serrera i Estanyó entre mols altres, així com els estanys de l’Alba, Juclar, Negre de Juclar i Sisclar. Fem les fotos adients i un petit mos tot gaudint de les vistes panoràmiques.
Ara davallem amb cautela i tornem a prendre el corriol fins el fil de la cresta per on hem accedit des de el Coll de l’Alba . Des d’aquest punt tenim a tocar el Pic de Noè. En poca estona i una curta grimpadeta ens plantem al seu damunt.
Les vistes altre cop son esplèndides, així com la magnifica visió del Pic d’Escobes des d’aquest punt. Unes poques fotos més pel record i tornem al punt per on davallarem decididament fins al Coll de l’Alba. Xino-xano anem davallant amb cautela fins al coll esmentat.
Ara només ens resta desfer el camí de pujada, sempre amb l’atenta mirada del sentinella o Pic d’Escobes que reflexa el seu perfil a l’estany. Abans de baixar fins al Pont de la Baladosa, fem una aturada tècnica al refugi per prendre un creveseta ben fresqueta.

Breu: 
El Pic d’Escobes, una esvelta agulla de “gneis”, és una dels grans cims andorrans ubicat en un entorn immillorable. Una descripció que hi trobat que defineix perfectament l’objectiu de la jornada.
Hem gaudit molt de les vistes i de tot el que envolta aquests dos cims fronterers amb l’Ariège.
Tot plegat una bona jornada de muntanya al País dels Pirineus.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Mercè i Natàlia