Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICGC Cims més emblemàtics de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICGC Cims més emblemàtics de Catalunya. Mostrar tots els missatges

Puigpedrós  2915






Sostre de les comarques Gironines i Sostre comarcal de la Cerdanya 

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. 
És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la comarca de la Cerdanya.

Desnivell: + 780 metres aprox. 

Distància: 13,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Refugi de la Feixa. 
Propers a Puigcerdà, prenem la carretera GIV-4035 en direcció a Guils de Cerdanya i a continuació cap a l’estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera.
Passat l’estació d'esquí, es continua per una pista de terra força atrotinada apta (a data d’avui) per turismes (no baixos) on s’ha de circular a pas de bou fins situar-nos al propi Refugi de la Feixa. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Refugi de la Feixa, pista de la Feixa, trencall, estany de Malniu, Serrat de les Perdius Blanques, Pic de les Molleres del Puigpedrós, les Molleres, Puigpedrós, vèrtex geodèsic, les Molleres, Pic de les Molleres del Puigpedrós, Serrat de les Perdius Blanques, estany de Malniu, trencall, pista de la Feixa, Refugi de la Feixa 

Recorregut: 
Avancem per la pista de la Feixa fins una cruïlla de camins per on abandonem la mateixa pista i prenem un camí que s’endinsa pel bosc en sentit Nord. 
Caminem sense sortir del camí, acotat per ser una zona delimitada de protecció del tristament amenaçat Gall Fer. Hi ha rètols amb les recomanacions e indicacions dels Agents Rurals. 
Al final d’aquest camí, sortim a l’Estany de Malniu, un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 5.9 hectàrees i una fondària màxima de 13.5 metres. 
Voregem l’estany per l’esquerra i continuem en direcció Oest mentre el camí es va redreçant suaument.
De seguida, el camí puja tot dret i sense contemplacions en direcció al Roc de la Llosa.
Sortim al Serrat de les Perdius Blanques per on continuem muntanya amunt sense defallir. 
Més endavant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, porta d’entrada als altiplans de muntanya anomenats “les Molleres”. 
Avancem per aquests altiplans, sovint molls, en clara direcció al cim del Puigpedrós. 
Mentre ens apropem observem que hi han com dues puntes, la de la dreta es el cim reial i la de l’esquerra es on hi ha el vèrtex geodèsic. 
Ens dirigim primerament a la punta de la dreta, cim oficial del Puigpedrós amb una cota de 2.915 metres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Igualment aquest cim es el sostre de la Cerdanya i el sostre de les comarques Gironines. 
Fruïm de les esplèndides i generoses vistes mentre fem un merescut repòs. 
Reprenem la caminada i anem a visitar el punt geodèsic del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), ubicat a l’altre punta cimera. 
Fem les fotos de compliment i comencem la davallada que passa pel mateix camí de pujada. 
La idea original era fer una ruta circular, per això hem sortit del refugi de la Feixa, però donat que s’estaven complint les prediccions meteorològiques, hem optat per tornar pel mateix camí. 
Així doncs, tornem a passar per les Molleres i pel Pic de les Molleres del Puigpedrós, per començar a davallar definitivament fins l’estany de Malniu. 
Tot baixant, se’ns ha confirmat la decisió de tornar pel mateix camí, doncs la pluja s’ha fet present.
Voregem novament l’estany i acabem de desfer tot el camí fins el refugi de la Feixa. 

Breu: 
Una caminada que ronda per un paisatge d’alta muntanya i que transita per alguns dels racons més bonics de la Cerdanya. 
Igualment aquest cim ostenta diferents etiquetes com 100 cims i sostres de comarca i província, meres excuses per aquesta excel•lent excursió. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

          Print Friendly and PDF

Muntanya dels Àngels (Puig Alt)  485
Montigalar  464






La Muntanya dels Àngels, el punt culminant de les Gavarres gironines 

El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà. 
El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb les Muntanyes de Begur, l'extrem septentrional de la serralada litoral catalana. 
Té la forma d'un gran arc que s'obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 km², repartits per una vintena de municipis. 

Desnivell: + 570 metres aprox. 

Distància: 15,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Coll de Portell. 
Des de carretera C-65, abans d’arribar a Quart, prenem la carretera GIV-6441 en direcció a Montnegre.
Arribats al Coll de Portell, ubicat al quilòmetre 10 aprox., entrem perf la pista que s’enfila a mà esquerra i en 15 metres aprox. trobem un petit replà on podem estacionar el vehicle. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Coll de Portell, Camí de Montigalà, trencall, el Rissec, Serra de Ca l’Estiu, Puig d’en Llac, Coll de Portell, Muntanya dels Àngels (Puig Alt), El Surolí, Camí de Can Vinyoles Vell, el Montnegre, Pla de Llagostera, pasa tallat, Planes de Ca n’Estivalca, Montigalar, Balcó de les Bruixes, trencall, Camí de Montigalà, Coll de Portell 

Recorregut: 
Comencem a caminar per l’ample pista en clara direcció Nord, pel Camí de Montigalà. 
Més endavant, abandonem la pista i continuem per un corriol que va davallant fins el Rissec. 
Creuem aquest petit torrent i pel davant mateix, prenem un corriolet que puja sense contemplacions.
Sortim a una pista per la que continuem muntanya amunt, transitant per la Serra de Ca l’Estiu. 
Pas a pas anem guanyant cota i passem pel costat del Puig d’en Llac per anar regirant cap a l’esquerra.
Un xic més planerament anem flanquejant cap a l’Oest fins el Coll del Portell. 
Més endavant, creuem la carretera GIV-6703 i de l’altre costat continuem fins arribar al capdamunt de la Muntanya dels Àngels, també anomenada Puig Alt. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Dalt del cim hi ha el Santuari dels Àngels, que aprofitem per fer una visita al seu interior. 
Tot seguit, abandonem el Puig Alt per un camí que ronda proper a la carretera GIV-6703. 
Arribem al testimoni homenatge del Surolí, barreja de surera i alzina de les Gavarres, que actualment no existeix. Aquest Surolí fou testimoni d’una historia d’amor, segons compta la llegenda. 
Seguidament, creuem la carretera GIV-6703 i davallem per una pista en que transita pel Camí de Can Vinyoles Vell. 
Xau-xau, caminem planerament pel mig del Montnegre, un paisatge de boscos, d’alzines, suros i arbres de fulla fosca que han donat nom a aquest racó d’aquestes muntanyes de les Gavarres. 
Caminem i passem pel Pla de Llagostera i més endavant, abandonem la pista per un camí que ronda per l’esquerra. 
Antigament es passava pel costat de Ca n’Estivalca, però a data d’avui, el camí esta barrat amb clares advertències de que es tracta d’un camí privat. 
Això fa que hem de donar una petita volta afegida per sortir passat aquesta (privada) ubicació.
Prosseguim la caminada per la pista que ronda per les Planes de Ca n’Estivalca. 
Passem pel costat del Petit Montigalar i més endavant, abandonem la pista i prenem un corriol que ens duu, sense pèrdua, fins al capdamunt del Montigalar. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Fem un mos mentre fruïm de les esplèndides i amplies vistes de l’Empordanet, Massís del Montgrí i les Illes Medes entre d’altres. 
Tornem al camí i continuem en clara davallada fins l'obert i exposat Balcó de les Bruixes. 
Un ventejat balcó que també ens ofereix unes airoses i fantàstiques vistes de l’entorn. 
Seguidament, tornem uns metres enrere i prenem un corriol prou atrotinat, que davalla tot dret. 
Sortim a una antiga pista i continuem per la dreta fins enllaçar amb la pista i camí d’anada. 
Ara només cal desfer el camí per aquesta còmode pista que planeja fins on tenim estacionat el vehicle. 

Nota:
(1) El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. 
És al cim del Puig Alt o Muntanya dels Àngels, al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès). 
El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. 
Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar. 
L'edifici és una obra inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Breu: 
Bona caminada que ronda per les Gavarres Gironines amb un paisatge 100% mediterrani i unes vistes privilegiades del Empordanet entre moltes altres. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

          Print Friendly and PDF

Tossal Gros de Vallbona   804
PR-C 58 La Serra del Tallat






Sostre Comarcal de l’Urgell 

Desnivell: + 460 metres aprox. 

Distància: 17,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Rocallaura. 
Des de l’autopista AP-2, prenem la carretera C-14. 
Seguidament la carretera TP-2335 i la carretera LP-2335 fins a Rocallaura. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Rocallaura, PR-C 58, Camí dels Hostalets, Pla del Bisbe, Santuari del Tallat, Camí Ral, Cap del Coll, Serra del Tallat, Tossal Gros de Vallbona, Camí de Senan, Safareig, font, Montblanquet, Camí de Montblanquet, els Plans, Rocallaura 

Recorregut: 
Baixem a la carretera LP-2335 i al davant, creuant la carretera, hi ha un cartell on comença oficialment el PR-C 58 “ de la Serra del Tallat. 
Durant tot el recorregut trobarem i ens creuarem amb diferents rutes, que comparteixen trams, com la Ruta del Cister, GR’s i altres rutes locals. 
De fet tot el PR-C 58 resta poc marcat pròpiament i caldrà estar atent a les indicacions i al track per no fer-nos un embolic en determinats moments. 
Caminem doncs, en direcció Sud, pel Camí dels Hostalets i deixem enrere una cruïlla on seguim a mà esquerra, per la dreta es per on tornarem. 
En suau i mantinguda pujada anem fent ruta tot passat pel Pla del Bisbe. 
Més endavant regirem cap a la dreta i en breu, ens apropem momentàniament a donar una ullada al Santuari del Tallat. 
Tornem enrere i continuem fins a una cruïlla, amb un pal indicador, per seguir a mà esquerra i anar remuntant pel Camí Ral en clara direcció al Parc Eòlic. 
Més endavant, creuem la carretera TV-2338 i Cap del Coll per continuar per la pista del davant. 
Arribem a un trencall on continuem per l’esquerra, camí d’anada i tornada, en direcció Oest. 
Continuem per la pista fins prendre un corriol a mà dreta, marcat amb una fita, que remunta decididament fins al capdamunt del Tossal Gros de Vallbona. 
Sostre Comarcal de l’Urgell amb una cota de 804 metres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Fem un repòs i un petit àpat, dalt del cim, mentre gaudim de les extenses vistes que ens ofereix. 
Desfem el camí fins al trencall anterior per seguir el PR-C 58 que transita per sota dels enormes aerogeneradors o molins de vent. 
Poc a poc anem deixant enrere el Parc Eòlic mentre caminem pel Camí de Senan en clara direcció Nord.
Xino-xano, arribem al bonic poble de Montblanquet i ens dirigim al carrer de la Plaça on hi ha una esplèndida font on ens refresquem. 
Sortim del poble per la carretera LV-2338 i en breu prenem a mà dreta el Camí de Montblanquet. 
Sense pèrdua, caminem una bona estona tot passant per un parell de pujades fins enllaçar amb el camí d’anada. 
Ara només ens cal desfer el camí fins a Rocallaura i anar a fer la reconfortant cervesa abans de marxar.

Breu: 
Una senzilla caminada que ens ofereix aquest sender PR-C 58 que te com a afegit principal el cim del Tossal Gros de Vallbona. 
Un cim sense grans pretensions però que ostenta les etiquetes de Cim Comarcal de l’Urgell, “100 cims un repte d’altura” de la FEEC i 100 cims emblemàtics segons el ICGC. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una plaent passejada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

          Print Friendly and PDF

Puig Rodó  308
Castell de Montgrí  303






Els privilegiats balcons de les Illes Medes, el Golf de Roses i del Baix Ter 

El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. 
Les característiques geològiques i climàtiques del massís, per la proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadura d'aquest riu i els aiguamolls de l'Empordà, la presència de les dunes, els penya-segats i les coves abundants, fa que presenti una gran diversitat d'hàbitats que el fan atractiu per a un gran nombre d'espècies animals i vegetals. 

Desnivell: + 350 metres aprox. 

Distància: 5,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Torroella de Montgrí. 
A Torroella de Montgrí, anem a cercar l’estacionament públic ubicat a la Roda Pau Casals. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta:
Torroella de Montgrí, 3 capelles, Coll de Santa Caterina, Puig del Cau de Duc, Puig Rodó, Coll de Santa Caterina, Creu de Santa Caterina, Castell de Montgrí (1), Coll de Santa Caterina, 3 capelles, Torroella de Montgrí. 

Recorregut: 
Sortim en direcció Nord, seguint en primera instancia el SL-C 17 que remunta i passa per les 3 capelles fins arribar al Coll de Santa Caterina. 
Unes capelles dedicades al rosari, encara que la tradició popular els atribueix la funció d'ermites primitives de Santa Caterina, segons sembla daten del segle XVII. 
Veure la llegenda de les Capelles i creu de Santa Caterina en aquest ENLLAÇ.  
Abandonem el SL-C 17 i continuem per l’esquerra en suau però mantinguda pujada. 
Passem primer pel Puig del Cau del Duc i seguidament arribem al Puig Rodó. 
El Puig Rodó, nom que l'Institut Cartogràfic de Catalunya atribueix a la muntanya popularment coneguda com a Muntanya d'Ullà o també Puig Anill és una muntanya de 307,9 metres a cavall dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà, a la comarca catalana del Baix Empordà. 
Aquest cim ens ofereix unes excel•lents vistes de l’Empordanet, Castell de Montgrí i del Massis del Montgrí entre d’altres. 
Desfem el camí fins al Coll de Santa Caterina on trobem la Creu de Santa Caterina. 
Enllacem amb un tram del Gr-92 que ens duu, sense pèrdua, fins al Castell de Montgrí (1). 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Visitem l'imponent Castell de Montgrí (1) i pugem dalt de les seves muralles per donar-li la volta i fruir de les esplèndides vistes de 360º des d’on podem divisar l’Empordanet, Massis del Montgrí i les Illes Medes entre d’altres. 
Desfem el camí fins el Coll de Santa Caterina per començar a baixar pel mateix camí de pujada tot passant per les 3 capelles novament. 
Xino-xano, anem davallant, sense pèrdua, fins a Torroella de Montgrí. 

Nota:
(1) El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. 
Fou construït entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II d'Aragó al cim del massís del Montgrí, al terme de Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà. 
El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, situada a 6 km del mar. 
Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.

Breu:
Curta caminada però força interessant al mateix temps pel contingut i per les excepcionals vistes que ens ofereixen els dos cims per igual. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè.

            Print Friendly and PDF

Montau   658






El cim més elevat del massís de Garraf

Desnivell: + 400 metres aprox. 

Distància: 8,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Olesa de Bonesvalls. 
Des de l’autopista A2, prenem la carretera B-24. 
Passat Vallirana, prenem a mà esquerra el carrer Baix Llobregat i continuem fins a Olesa de Bonesvalls.
Seguidament, anem a buscar el Carrer l’Antiga, proper a la piscina municipal, on estacionem el vehicle.
Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 
Olesa de Bonesvalls, Roca Reposadora, Coll Correscal, Els Llevensons, pou, Coll dels Llevensons, Montau, Creu de Montau, Pla de Montau, Coll Correscal, Roca Reposadora, Olesa de Bonesvalls 

Recorregut: 
Sortim en direcció Est, tot seguint una còmoda pista que passa pel costat d’una zona d’Hípica. 
En breu, passem per la Roca Reposadora i continuem fins el Coll Correscal. 
En aquest punt, abandonem la pista de l’esquerra, que es per on tornarem i enfilem per un marcat corriol que remunta muntanya amunt, pel mig del boscam amb la vegetació mediterrània dominant. 
Anem guanyant cota per un terreny càrstic i per una zona anomenada Els Llevensons. 
Caminem, en direcció Sud-est, per Els Llevensons fins un pou d’aigua, proper al Puig de l’Antiga. 
Seguim en direcció Est, per l'ample pista fins el ventejat Coll dels Llevensons. 
Continuem per la mateixa pista que, sense pèrdua, ens duu fins el capdamunt del Montau. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Fem un repòs per gaudir de les bones vistes que ens ofereix aquest modest cim. 
Airós cim amb unes esplèndides vistes de les Muntanyes de l’Ordal i del Parc del Garraf entre d’altres.
Desprès de la contemplació, prosseguim la caminada en direcció Nord-est fins el Pla de Montau. 
Seguidament, anem regirant cap a l’Oest per la pista que davalla decididament cap a el Bosc de Montau. 
Xino-xano, caminem una bona estona fins la cruïlla que havíem comentat abans. 
Enllacem amb el camí d’anada i desfem el mateix, passant novament per la Roca Reposadora, fins Olesa de Bonesvalls. 

Breu: 
Una curta, senzilla i matinal caminada que ronda per aquest cim que forma part de la serralada litoral catalana. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una passejada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

          Print Friendly and PDF