Escòcia en BTT502 quilometres per North West HighlandsLes Hèbrides / Skye-Harris-Lewis

---

Cicloturisme per les Highlands i les seves illes més representatives

Escòcia és un país amb història. Castells, torres i antics camps de batalla es troben al costat de monuments de pedra prehistòrics. 
Les Highlands amb les seves cadenes de muntanyes i llacs ens faran la sensació d’estar en terra verge.

Dades i estadístiques:
Recorregut: 502 quilòmetres
Desnivell: 6.256 metres (+)
Escòcia / North West Highlands / Skye – Harris - Lewis
Etapes: 12, amb una mitja de 42 quilometres i 520 metres de desnivell (+) per etapa
Aturades de recuperació i turisme: Edinburgh i Callanais
Terreny: asfalt 100%

Etapes: (els enllaços de les etapes contenen mapa i track)
01 Edinburgh - ScotRail - Fort William - Glenfinnan / 25 Km i 246 metres desnivell
02 Glenfinnan - Mallaig - Ferry - Armadale - Isleornsay / 59 Km i 842 metres desnivell
03 Isleornsay - Portnalong / 59 Km i  651 metres desnivell
04 Portnalong - Dunvegan / 37 Km i  582 metres desnivell
05 Dunvegan - Uig / 50 Km i  624 metres desnivell
06 Uig - Ferry - Tarbert - Balallan / 36 Km i  497 metres desnivell
07 Balallan - Callanais / 28 Km i 218 metres desnivell
08 Callanais - Callanais / 34 Km i 403 metres desnivell
09 Callanais - Stornoway - Ferry - Ullapol / 29 Km i 236 metres desnivell
10 Ullapol - Dundonnell / 45 Km i 542 metres desnivell
11 Dundonnell - Gairloch / 50 Km i 753 metres desnivell
12 Gairloch - Achnasheen - ScotRail - Edinburgh / 50 Km i 661 metres desnivell

Curiositats:
1) A Escòcia hi ha les muntanyes més altes del Regne Unit, els parcs nacionals més grans i els llacs més profunds.
2) Escòcia disposa de 800 illes (unes 130 estan inhabitades), 30.000 llacs i 50.000 Km. de rius.
3) Cairngoms és la zona més alta del Regne Unit, amb més de 1.000 metres d’altitud. El seu punt més alt és el Ben Nevis amb 1.344 metres.
4) Skye i les Hèbrides tenen alguns dels escenaris més bells i inhòspits d’Escòcia. Des de les majestuoses Cuillins d’Skye, passant per les planes inundades i les muntanyes de Harris.
5) Les illes Hébrides son un extens arxipèlag a la costa Oest d’Escòcia. Des del punt de vista geològic, s’ha comprovat que aquest arxipèlag està compost per les roques més antigues de les illes Britàniques.
6) Callanais Stones, a l’illa de lewis, és l’assentament prehistòric que millor s’ha conservat a Europa. Situat en ull lloc elevat, va ser construït fa més de 4.000 anys, 1.000 anys abans que es construïssin les piràmides d’Egipte.
7) El whisky, beguda nacional per excel•lència, es destil•la de l’ordi. Hi ha milers de whiskies de malta, d’entre 10 i 12 anys.
8) Edinburgh, capital d’Escòcia, està construïda sobre roca volcànica i és una de les capitals europees més boniques.

Motivació:
Aventura i turisme, un còctel que permet combinar esport, turisme i cultura. La bicicleta permet gaudir, amb la seva proximitat, de l’entorn i del paisatge en tot moment.
Visitar l’Escòcia més reial, propera a mar, cercant platges, pobles i paisatges més autèntics.
Després del "Danubi en BTT", buscàvem un projecte amb una mica més de dificultat pel que fa al desnivell de les etapes.

Estat físic:
Tot i que no fa falta ser un atleta, si que s’ha de tenir un estat físic acceptable ja que algunes de les etapes presentant un desnivell important i cal tenir una mínima resistència.
Naltros som gent que fem muntanya assíduament i ens vam trobar força còmodes damunt de la bicicleta.

Desnivell:
El perfil d’Escòcia és de mitja muntanya i constantment s’han de superar ports de muntanya, amb inclinacions del 10% i 12% en alguns casos.

Tàctiques d’etapa:
1) Donat que per aquestes contrades la franja de llum solar (a l’estiu) és molt ampla, ens ha permès aixecar-nos a una hora raonable i esmorzar com Déu mana per afrontar les etapes amb cara i ulls.
2) Aturar-nos per fel l’àpat (lleuger) de migdia a mitja etapa com a mínim i si potser a un paratge o població amb interès cultural.
3) S’ha de tenir en compte l’horari dels àpats per arribar a una hora raonable, amb l’idea de endreçar-nos un xic i tot seguit fer un tomb, prendre una bona cervesa i sopar al mateix temps. 

Meteorologia:
Es clar que amb dotze dies per davant ens trobarem tot tipus de situacions meteorològiques.
Naltros, de les 12 etapes, vam ciclar sota la pluja en 3 d’elles inclosa una tempesta de consideració. Tot i semblar molta aigua, donades les característiques climatològiques de la zona, podem confirmar que vam estar de sort, doncs així ens ho van fer saber els escocesos.

Trasllat i transport:
El més habitual, encara que hi ha més opcions en funció de la ruta triada, és volar fins a Edinburgh i seguidament prendre el ferrocarril cap a Fort William o el punt d’inici. En el nostre cas vam volar amb KLM, escala inclosa, com a opció més econòmica.
Cal mencionar que al tren (ScotRail) és obligatori reservar espai per a les bicicletes.
Referent al transport (anada i tornada) de les bicicletes, en el nostre cas, donat l’elevat preu de dur-les amb el vol corresponent, ens va sortir més favorable enviar-les per una companyia de transport. Si opteu per dur-les amb vosaltres, és obligatori que vaguin degudament embalades. A Internet trobareu una infinitat de pàgines on us mostraran amb tot detall (vídeos inclosos) la manera d’embalar les bicicletes adequadament.

Senyalització:
La ruta descrita circula per carreteres locals, degudament asfaltades i senyalitzades.
Un mapa de carreteres, amb suficient escala i detall, ens serà suficient per orientar-nos correctament. Escòcia, a banda de circular per l’esquerra, no disposa de carrils específics per a les bicicletes. Els Escocesos, majoritàriament, son prou respectuosos amb la bicicleta.

Idiomes:
Òbviament la llengua anglesa serà el nostre interlocutor vàlid.
A moltes zones, principalment a les Highlands, trobarem rètols en gaèlic.

Gastronomia:
El plat estrella és el famós “Fish & Chips” que el trobareu arreu com recurs fàcil i econòmic.
Si cerquem una cuina més elaborada, trobarem força plats relacionats amb el peix de la zona i diversitat de productes fumats, tots sempre rigorosament acompanyats de mantega.
L'esmorzar tradicional és un mena de ritual, cereals, melmelades, torrades, iogurts, cafè, sucs, salsitxes, ous en diferents textures, bacon, patates, tomàquets, haggis, mongetes, xampinyons, i tot tipus de complements que formen un àpat hiper-calòric. En el nostre cas ens va anar perfecte per afrontar les etapes amb energia i anar cremant les calories pel camí.
Les cerveses son excel•lents i molt variades, algunes d’elles son servides naturals. En alguns dels acollidors pubs, a banda de la cervesa envasada, fàcilment podrem veure fins a una dotzena de tiradors de cervesa.

Allotjament:
A Edinburgh trobarem diversos hostels degudament preparats per atendre i rebre bicicletes.
A les Illes, donada l’escassetat d’allotjament que disposa, és recomanable dur tot degudament reservat amb suficient antelació. L’oferta majoritària a les Illes passa per allotjament a cases particulars que ofereixen un ampli ventall tipus “Bed & Brekfast”, que satisfaran perfectament, a la nostra mida, les etapes previstes.
Naltros, amb sis mesos d’antelació ja varem trobar més d’un allotjament que ja tenia el cartell de complet pel mes de Juliol.
L’opció de càmping, a banda de la poca oferta, no es gens recomanable per l’existència dels “midgets”, famosos i molestos mosquits que ens donaran algun que altre enrenou.

Breu:
La valoració final de la ruta d'Escòcia en BTT, és altament satisfactòria en tots els sentits.
Una combinació perfecte d’esport i turisme que ens ha permès conèixer pausadament aquest territori que hem trepitjat a pams.
El fet d’anar en bicicleta alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc...

Els cicloturistes:
Josep - Mercè - Mónica - PeP

 

Le Canal du Midi en BTT250 quilòmetres per terres d'Occitània

---

La ruta de cicloturisme per terres d’Occitània 

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès Canal du Midi) és un canal francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani. Juntament amb el Canal lateral de la Garona proveeix d’una via navegable interior des de l’Atlàntic fins la Mediterrània. Va ser allargat amb el Canal del Roine a Seta, i tot el conjunt en un principi tenia el nom de Canal reial del Llenguadoc. Els revolucionaris el 1789 li van canviar el nom per l’actual Midi (Migdia). Fou considerat pels contemporanis com l’obra més important del segle XVII. En sentit estricte el Canal del Migdia designa la part que va de Tolosa al Mediterrani, de tot el conjunt del Canal dels dos mars, conjunt de vies navegables que permeten la unió del Mediterrani i l’Atlàntic: el canal, la Garona i el canal lateral de la Garona, construït a l’estuari de la Gironda des de Bordeus. Fou el comerç de blat que va motivar la construcció, entre 1666 i 1681, en el regnat de Lluís XIV, sota la supervisió de Pierre-Paul Riquet, cosa que el fa el canal més antic d’Europa en funcionament. Es tracta d’una obra complexa i enginyosa, per aconseguir l’aigua, Riquet, va canalitzar-la des de la Muntanya Negra fins al Seuil de Naurouze, el punt més elevat del recorregut i també el canvi de vessants del canal. 

Dades i estadístiques:
Recorregut: 250 quilòmetres
Etapes: 4 (amb una mitja de 65 quilometres per etapa aprox.) 
Pujades: 10% aproximadament
Terreny: majoritàriament pista de terra

Etapes:
01 Tolosa de Llenguadoc – Castelnaudary (65 km aprox.)
02 Castelnaudary – La Cornezienne (55 km aprox.)
03 La Cornezienne - Minerva (70 km aprox.)
04 Minerva – Besiers (60 km aprox.)

Curiositats: 
(1) El 1996 fou classificat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat en la 20 sessió de l’UNESCO. En altre temps el canal es va fer servir per al transport de persones i mercaderies, avui, però, el seu ús més important és el plaer i el turisme. El canal compta amb 350 obres d’art, de les quals 63 són rescloses, 126 ponts, 55 aqüeductes, 7 ponts-canal, 6 preses i 1 túnel.
(2) Algunes rescloses del canal són joies arquitectòniques. La resclosa rodona d’Agde té tres portes, una permet accedir al canal, la segona porta al mar i la tercera permet el pas al riu Erau. Aquest sistema permet tenir un triple accés i protegeix el canal de la crescuda del riu. Per altra banda, el canal té diverses rescloses múltiples, cosa que permet economitzar les portes i els fonaments als indrets on el pendent és més fort. La més coneguda és la resclosa de Fonserannes que té 8 vasos.
(3) La fundaria mitga és de 2 metres i presenta una amplada mitja de 20 metres. El seu punt més alt amb 189 metres sobre el nivell de mar es registra al pas de Seuil de Naurouze (comarca del Lauragais). Actualment hi ha aprox. 60.000 arbres plantats a la riba del canal.

Motivació: 
Aventura i turisme, un còctel que permet combinar esport, turisme i cultura. La bicicleta permet gaudir, amb la seva proximitat, de l’entorn i del paisatge en tot moment. Després del bon resultat de “El Danubi en BTT” hem obert el ventall d’aventures cicloturistes, que en el nostre cas, ens serveix per canviar de registre, diferent del nostre terreny habitual de muntanya.

Meteorologia: 
La Setmana Santa sol ser un clàssic en mal temps, encara que només sigui per fer la guitza. Amb cinc dies per endavant ens hem trobat tot tipus de situacions meteorològiques. Així doncs ens hem afrontat amb pluja, sol, barrufa, resol, plugim, vent, fang, núvols, i altres tipus de fenòmens en major o menor intensitat. De fet és l’habitual en aquest tipus de rutes.

Trasllat i transport: 
Si es disposa de més temps, el més còmode consisteix en arribar directament en tren a Tolosa de Llenguadoc, i un cop arribats a Besiers prendre altre cop el tren per retornar a l’origen. En el nostre cas, hem deixat els vehicles a Besiers i ens hem traslladat en tren fins a Tolosa de Llenguadoc per iniciar la ruta. El trajecte no és directe i cal fer un transbordament a Narbona. Cal consultar la xarxa ferroviària francesa SNCF per veure els horaris i la disponibilitat de transport de les bicicletes en els vagons.

Senyalització: 
La senyalització especifica del Canal du Midi no existeix, no hi ha cap tipus d’indicadors. De tota manera l’orientació no presenta cap tipus de dificultat, ja que majoritàriament consisteix en seguir Le Canal du Midi per un marge o per l’altre. Un senzill mapa turístic ens servirà per saber més o menys el lloc on ens trobem.

Gastronomia: 
La gastronomia francesa, com ja sabeu, no presenta gaires sorpreses doncs es bastant similar a la nostre cuina mediterrània. L’ànec amb la seva famosa “cassoulet”, formatges, vins i patés, son els ingredients gastronòmics més característics d’aquesta zona que complauran les nostres etapes. 

Allotjament: 
Donat que la ruta només es composa de quatre etapes, vam rebutjar l’opció de càmpings o bungalows per a més comoditat. Vam cercar els allotjaments amb dos criteris fonamentals, primer fugir dels grans nuclis turístics i segon trobar un tipus d’allotjament més casolà i rural al mateix temps. Així doncs, els allotjaments en la segona i tercera etapa els vam haver d’anar a trobar fora del traçat de Le Canal de Midi. Una cosa que en conseqüència, ens va permetre conèixer altres paisatges, costums i perspectives del voltants del nostre principal objectiu.

Breu: 
Tot plegat Le Canal du Midi en BTT és una experiència prou satisfactòria en tots els sentits. Potser en algun moment donat, la tipologia del paisatge pot semblar una mica monòtona ja que majoritàriament es circula per un o l’altre marge del canal en qüestió. Una combinació perfecte d’esport i turisme que ens ha permès conèixer pausadament aquesta obra d’enginyeria tan coneguda i propera. El fet d’anar en bicicleta alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc...

Els Clicloturistes: 
Cati - Felipe - Gloria - Josep M - Josep - Mercè - Monica - PeP – Xavi


   

El Danubi en BTT1.300 quilometres per l’Europa Central

---

La ruta de cicloturisme més popular d’Europa

El Danubi és l'únic dels grans rius d'Europa que va cap a l'est, recorrent 2.852 km fins a finalitzar el seu curs al Mar Negre, formant el Delta del Danubi (4.300 km²) a Romania i Ucraïna. De manera curiosa, aquest riu es mesura a partir de la seva desembocadura (i no a partir de la font com és habitual), essent el seu naixement a prop de Donaueschingen.

El Danubi (en alemany: Donau; en eslovac: Dunaj; en hongarès: Duna) és el segon riu més llarg d’Europa desprès del Volga.

Més que un gran riu, el Danubi és un fil conductor, la primera gran autopista de l’Europa central. Diuen que on hi ha un gran riu floreixen grans civilitzacions. El Danubi és grandiós, tant que pel seu recorregut de 2.858 kilòmetres que separen el seu naixement a Alemanya de la seva desembocadura a la costa romanesa del mar Negre hagin trobat assentament gods, romans, saxons, sueus, xecs o bàvars. En tota aquesta llengua d’aigua amarronada, ja que no és blau, es dilueixen 2.000 anys d’història i a temps d’ara encara i circulen mercaderies, persones, art, cultura i coneixement.

El Danubi en bicicleta és el somni de tot amant del cicloturisme amb 1.300 kilòmetres de vies perfectament senyalitzades, que es desenvolupa per boscos, grans paisatges, camps de conreu, grans palaus, abadies, grans ciutats i belles poblacions amb terrasses plenes de vida i color.

Dades i estadístiques:
Recorregut: 1.300 quilòmetres
Països: Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Hongria
Etapes: 18 (amb una mitja de 75 quilometres per etapa)
Aturades de recuperació i turisme: 4 estades, a Ratisbona, Linz, Viena i Budapest
Pujades: 7% aproximadament
Terreny: majoritàriament asfaltat i/o cimentat

Etapes:
01  Donaueschingen — Hausen im Tal  (72 kms)
02  Hausen im Tal — Riedlingen  (55 kms)
03  Riedlingen — Ulm  (79 kms)
04  Ulm — Dillingen  (60 kms)
05  Dillingen — Neuburg  (75 kms)
06  Neuburg — Neustadt (Donau) (62 kms)
07  Neustadt (Donau) — Regensburg  (55 kms)
08  Regensburg — Kleinschwarzach  (67 kms)
09  Kleinschwarzach — Passau  (70 kms)
10  Passau — Linz  (106 kms)
11  Linz — Grein  (70 kms)
12  Grein — Krems  (84 kms)
13  Krems — Klosterneuburg (Viena)  (77 kms)
14  Klosterneuburg (Viena) — Bratislava  (78 kms)
15  Bratislava — Györ  (81 kms)
16  Györ — Komáron  (55 kms)
17  Komárom — Visegrad  (82kms)
18  Visegrad — Budapest  (55 kms)


Curiositats:
1) El Danubi blau és potser el vals més conegut entre les composicions de Johann Strauss (fill) i ha estat una peça musical àmpliament utilitzada en nombroses pel•lícules, de les quals poden destacar la dirigida per Stanley Kubrick,2001: Una odissea de l'espai (pel•lícula que també utilitza l'obra de Richard Strauss Així parlà Zaratustra en l'escena inicial de la mateixa), una pel•lícula de dibuixos animats de 1942 de l'Anec Lucas (A Corny Concerto), una pel•lícula japonesa de l'any 2000 (Batalla Reial), en un capítol del programa de TV Els Simpsons, als tres mosqueters (Mickey, Donald, Tribilín o Goofy) de Walt Disney (2004), entre d'altres.
2) Gat negre, gat blanc dirigida per Emir Kostunica, tracta sobre la vida d'un grup de gitanos que fan negocis i viuen a la vora del 'Danubi'.
3) La guerra a Bòsnia va originar el bloqueig del trànsit fluvial pel Danubi, quan l'OTAN va destruir tres ponts a Sèrbia. El restabliment d'aquest trànsit es va aconseguir completament en 2005

Motivació:
Aventura i turisme, un còctel que permet combinar esport, turisme i cultura.
La bicicleta permet gaudir, amb la seva proximitat, de l’entorn i del paisatge en tot moment.
Una ruta que travessa 4 països amb les seves cultures i costums ben diferenciades.
En el nostre cas, buscàvem un gran projecte per canviar de registre, ben diferent del nostre terreny habitual de muntanya.

Estat físic:
Tot i que no fa falta ser un atleta, si que s’ha de tenir un mínim d’estat físic acceptable ja que algunes de les etapes son llargues i cal tenir una mínima resistència. Naltros som gent que fem muntanya assíduament i ens vam trobar força còmodes damunt de la bicicleta.

Desnivell:
La ruta del Danubi no és planera ni constantment en lleugera baixada. Hi ha un 7% aprox. de pujades, tot i ser poc hi ha rampes i s’han de pujar.

Tàctiques d’etapa:
1) Llevar-nos molt aviat ens ha permès anar menys estressats en l’hora d’arribada, donat que en aquets països l’hora de dinar és sobre les 12:00 i la del sopar a les 18:00.
2) Aturar-nos per fel l’àpat de migdia a mitja etapa com a mínim (si potser) i a una població amb interès cultural o mercat.
3) Aquests dos principis ens han permès arribar a una hora raonable, perfecta per endreçar-nos un xic i tot seguit fer un tomb, prendre una bona cervesa i sopar al mateix temps.

Meteorologia:
Es clar que amb vint dies per davant ens trobarem tot tipus de situacions meteorològiques. Naltros, aproximadament, en la primera meitat del recorregut vam tenir sol brillant amb calor abundant i en la segona meitat del mateix vam tenir el cel ennuvolat amb ruixats constants de diversa intensitat.

Trasllat i transport:
El més habitual, encara que hi ha més opcions, és volar fins a Stuttgart i seguidament prendre el ferrocarril fins a Donaueschingen. En el nostre cas vam volar amb Air Berlin i tot seguit vam prendre el tren; cal remarcar la gran xarxa ferroviària així com el seu exquisit funcionament que desplega DB Deutsche Bahn per tot el territori.
Referent al transport de les bicicletes, és obligatori dur-les degudament embalades. No ens costarà gaire apropar-nos a qualsevol botiga de bicicletes per a demanar una caixa de les que reben habitualment amb les seves comandes. A Internet trobarem una infinitat de pàgines on ens mostraran amb tot detall (vídeos inclosos) la manera d’embalar i d’introduir les bicicletes a les caixes esmentades.
La tornada la vam realitzar amb Wizz Air.
Igualment a Budapest, potser amb més dificultat, trobarem cases de bicicletes per realitzar correctament l’embalatge per la tornada.

Senyalització:
Alemanya i Àustria tenen una gran cultura i respecte per la bicicleta i ostenten una senyalització que podem qualificar senzillament de perfecta.
Eslovàquia no deixa de ser respectuosa amb la bicicleta i la seva senyalització no deixa de ser correcta però justa en determinats moments.
Hongria significa un canvi radical, dons la cultura per la bicicleta baixa en picat i la seva senyalització desapareix casi per complert, cosa que fa molt útil l’ utilització de mapes.

Idiomes:
La llengua anglesa serà el nostre interlocutor vàlid. Als pobles petits la gent jove ja domina l’anglès i a les grans ciutats ens entendrem perfectament.

Gastronomia:
El principal problema el vam trobar en las cartes de menú en l’idioma del país, que ens pot dur alguna que altra sorpresa culinària a l’hora de rebre el que has demanat; pel que es recomana demanar la carta amb anglès. Per terres alemanyes hi trobarem per qualsevol racó les famoses “biergarten” que ens complauran amb la seva popular gastronomia.

Allotjament:
Trobarem tot tipus d’allotjaments, càmpings, albergs, zimmers, hostals, etc..
Normalment l’allotjament va lligat a la meteorologia de las etapes “in situ”. Es clar que una etapa amb pluja continua obliga a cercar un allotjament tipus alberg i una etapa solejada convida fer nit en tenda a un càmping. Igualment si volem fer turisme a les ciutats, es recomanable instal•lar-nos a un alberg que ofereix més opcions de confort i mobilitat. En els albergs es recomanable fer la reserva amb suficient antelació prèvia.

Breu:
Tot plegat la ruta del Danubi en BTT és una experiència molt satisfactòria en tots els sentits. Una combinació perfecte d’esport i turisme que ens ha permès conèixer pausadament els països que hem trepitjat. El fet d’anar en bicicleta alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc...

Els Danubians:
Felipe – Gloria – Josep – Mercè - Miquel