Via Verda Ruta Termal

---

Ciclant per les planes selvatanes 

La Ruta Termal connecta la via verda del Carrilet II, a l’altura de Cassà de la Selva, amb la Via Augusta o Camí Ral, a prop del PGA Golf de Catalunya. El seu traçat, que presenta un suau pendent, permet gaudir d’una gran diversitat paisatgística, propiciada pels camps de conreu, els boscos de roureda i la plana selvatana, des d’on es pot contemplar la magnífica panoràmica que formen el massís de les Guilleries i el massís del Montseny. A més, la ruta transcorre pel centre urbà de Caldes de Malavella, on es pot descobrir com l’aigua termal ha esdevingut símbol d’identitat del municipi, ja sigui visitant els balnearis, les Termes Romanes o inclús tastant l’aigua que brolla per les seves fonts a una temperatura pròxima als 60 °C. 

Desnivell: +200 metres aprox.

Distància: 32 Km. aprox.

Punt de partida: Cassà de la Selva.
Per la carretera C-65 entrem a Cassà de la Selva ens dirigim cap a l’Ajuntament per la Rambla Onze de Setembre.
Més endavant, continuem pel Passeig del Ferrocarril i en pocs metres amb la intersecció amb el Carrer del Portal, a mà esquerra, hi ha un ampli estacionament gratuït.
Complicat de descriure, veure el punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Cassà de la Selva - Via Verda Carrilet II - Via Verda Ruta Termal - Veïnat de l’Esclet - Ermita de Sant Vicenç d’Esclet - Aigües Bones - Sender Burro Miquel - Caldes de Malavella - Bassa d’en Rufi - Parc de les Moleres - Termes Romanes - Balneari Vichy Català - PGA Catalunya Resort - Creu de la Mà - Franciac - Església de Sant Mateu de Franciac - Camí de Sant Andreu Salou a Riudellots de la Selva - Mas Garriga - Església de Campllong -Campllong - Carrer del cementiri - Sangosta - Camí de Sant Andreu Salou a Riudellots de la Selva - Cassà de la Selva

Recorregut: 
Sortim en direcció Sud-est pel Passeig del Ferrocarril, passem pel davant de l’antiga estació del Carrilet, i enllacem directament amb la Via Verda del Carrilet II. Continuem per la via verda, sense pèrdua, que passa per damunt de la carretera C-65.
Seguim ciclant, passem per un bonic pont de ferro i més endavant estem atents a la cruïlla de pistes. Abandonem la Via Verda del Carrilet II i continuem per la dreta per la Via Verda Ruta Termal.
Continuem per la pista que travessa el Veïnat de l’Esclet i ens apropem fins a l'Ermita de Sant Vicenç d’Esclet que disposa d’una relativament ben conservada era de batre, en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll.
Seguim per la mateixa pista mentre passem per la zona del Prat de Dall, zones agrícola oberta, a cops inundable que ofereix interessants indrets per l’observació d’aus.
Xino-xano anem ciclant fins que entrem a la urbanització d’Aigües Bones, annexa a Caldes de Malavella. En breu, abandonem la via verda i prenem el Sender Burro Miquel, corriol força malmès per ciclar, però que ens duu directament fins a la Bassa d’en Rufi, bassa recuperada per la biodiversitat i recuperació d’amfibis.
Al costat mateix, hi ha el Parc de les Moleres i la Font de la Mina, on fem una aturada tècnica. La vila de Caldes de Malavella va néixer i ha crescut al llarg dels segles al voltant de les aigües termals. Entrem a Caldes de Malavella i ens dirigim a visitar les interessants Termes Romanes. L’edifici termal va ser construït pels volts de l’any 50 DC. Caldes disposa d’un seguit de visites de gran interès per si ens volem distreure fent el turista.
Sortim de Caldes de Malavella per la Carretera de Llagostera i en poca estona entrem a donar una ullada al Balneari Vichy Català. Continuem la ruta, passem per sota de les vies de tren per un curt i obscur túnel.
Seguin una bona estona, seguint les indicacions de la Via Verda fins a l’enorme camp de golf PGA Catalunya Resort amb control d’entrada. Sense cap impediment ens endinsem, per un vial, pel mateix complex fins a la Creu de la Mà.
Ens allunyem del camp de golf fins que creuem per sota la carretera C-25 i més endavant travessem pel damunt la autopista A2 per apropar-nos fins a Franciac, on acaba la Ruta Termal.
Ara, coincidint amb la Ruta de les Ermites, fem una aturada a l’església de Sant Mateu de Franciac per fer la visita pertinent.
Seguint les indicacions de Riudellots de la Selva, continuem pel Camí de Sant Andreu Salou i més endavant, girem per la dreta en direcció a Sant Andreu Salou. Xino-xano, ciclem fins creuar novament per sobre la línia de tren fins el Mas Garriga.
Seguim avançant fins a l’església de Campllong de la petita població de Campllong. Al costat mateix hi ha el Centre Cívic, on fem un altra aturada tècnica per a refrescar-nos un xic.
Sortim de Campllong i ens endinsem per un bosquet on per un corriol, fent ziga-zagues, sortim al Carrer del Cementiri. Tot just al davant, costa de veure, sense cap tipus de marques, seguim avançant per un estret corriol proper al camps de conreu. Un corriolet força salvatge que creua un rierol on , depenent de les riuades s’ha de superar amb la bicicleta a l’esquena. L'estret corriol, fent ziga-zagues, al cap d’una estona surt a una pista per la que continuem ciclant més còmodament.
Prosseguim per la pista, passem propers al petit nucli de Sangosta fins enllaçar amb el Camí de Sant Andreu Salou a Riudellots de la Selva.
En poca estona entrem pel extrem Sud Oest de Cassà de la Selva, pel Camí del Cementiri i avancem fins l’estacionament i principi de la ruta.

Breu: 
Aquesta ruta circular no es la típica via verda ben pavimentada i tancada al trànsit.
En aquest traçat, s’han aprofitat camins ja existents que ni tan sols s’han reparat.
Tampoc trobarem camins planers, el camí transcorre amb un suau puja i baixa constant i en algún tram per corriols poc definits.
La plana selvatana ens ofereix una bona diversitat de paisatges entre camps de conreu i algun bosc. Tot plegat, hem gaudit d’una excel•lent i relaxada ciclada per aquestes contrades.

Els cicloturistes: Josep i Mercè

Via Verda del Carrilet I

---

La ruta del Carrilet

El Ferrocarril Girona-Olot va ser la principal arteria de comunicacions de la Garrotxa, La Selva i el Gironès fins els anys setanta, un ferrocarril de via estreta (anomenat “carrilet”. Aquest traçat de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. La Ruta del Carrilet I té un suau pendent des d'Olot (440 m) fins a Girona (70 m) i el seu punt més alt se situa al coll d'en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar.

La Ruta del Carrilet I travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. S'inicia a la Zona Volcànica de la Garrotxa i, sempre seguint el recorregut de l'antic tren de via estreta, arriba fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona. La via que antigament unia la Garrotxa i el Gironès permet ara conèixer els recursos naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el castell d'Hostoles i els nuclis urbans d'Anglès, Sant Feliu de Pallerols i Girona, entre altres. Espais com les deveses de Salt o de Girona s'integren així mateix en aquesta ruta, que transcorre pròxima al Ter en el seu darrer tram i permet observar els aprofitaments que s'han fet dels recursos hidràulics del riu.

Distancia: 59,20 Km. aprox.

Desnivell:  +200 metres aprox.

Ruta:
Olot – Les Preses – Coll d’en Bas – Sant Miquel de Pineda – Sant Feliu de Pallerols - Les Planes – Font Picant – Amer – El Pasteral – La Cellera – Anglès – Bonmatí – Bescanó – Salt - Girona

Recorregut:
Es surt de l’estació d’Olot al costat del riu Fluvià i parc de la Font de Sant Roc. Al Km. 2,5 es passa pel Baixador de Sant Privat i seguidament al Km. 4 per Les Presses. A la sortida es troba l’estació i centre d’informació. Al Km. 7 la via verda perd el seu traçat i es segueix per diferents camins rurals pel voltant de Sant Esteve d’en Bas. Es creua la carretera C-152 per prendre l’antiga carretera que remunta en lleugera pujada fins al Km. 11 i coll d’en Bas. Ara en forta baixada, ràpidament ens permet anar a cercar el Baixador de Sant Miquel de Pineda situat al Km. 14 al costat de l’ermita romànica de Sant Miquel. Es continua per la via mentre es passa per Sant Feliu de Pallerols i Km. 17. La ruta segueix cap a Les Planes tot passat per la faldilla del Castell d’Hostoles, al voltant del Km. 22, amb vistes panoràmiques de Les Planes d’Hostoles. La via transcorre pel mig de frondosos boscos. Més endavant gaudirem de bones vistes del Santuari del Far. Seguim pedalant fins el Km. 28 i baixador de Font Picant. Prop del Km. 30 creuarem l’estació d’Amer ben conservada. Un Km. més endavant es perd la via verda i s’ha de triar entre dues opcions: seguir per la mateixa carretera o enfilar un camí amb fortes rampes fins el mateix punt, per creuar la esmentada carretera i reprendre la via. La via verda va cedir el pas a la carretera i en conseqüència s’ha transformat en una mena d’ample sender que s’obra camí pel mig de camps de cultiu fins el Km. 34 on es troba amb l’estació de El Pasteral. Es segueix tot passant per La Cellera del Ter, fins la població d’Anglès i Km 37. S’ha de continuar, tot passant per les estacions de Bonmatí, Bescanó i Salt. Al Km. 52, abans d’entrar a Salt, la via verda recerca la ribera del riu Ter per fer l’entrada a Girona enmig de frondosos boscos. Entrem pel Parc de la Devesa i anem a buscar el pont de Sant Feliu que dóna pas al casc antic de Girona. En aquest punt tenim unes magnifiques vistes del riu Onyar així com la imatge de les seves cases pintades que es reflecteix al riu. Si tenim temps es recomana donar un tomb per la sempre acollidora i atractiva Girona

Breu:
Aprofitant l’estada a Tossa, em vaig aproximar a Olot per dur a terme aquest tram de la via verda. Via verda del Carrilet I, tram pendent dons l’any passat ja vaig realitzar el tram del Carrilet II que va des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. Una via verda discontinua, amb trams d’enllaç degut als excessius talls provocats per diverses carreteres. Una via verda que en primera instancia recorre la vall d’en Bas amb amplis paisatges i un cop passat el coll d’en Bas entrarem a la frondosa vall on trobaren vistes del Santuari del Far, el castell d’Hostoles entre altres, per després anar cercant el riu Ter fent entrada per la Devesa fins a Girona. Una Girona sempre amable, acollidora i atractiva que centra el seu gran atractiu al riu que creua la ciutat i pels carrers dels seu casc antic ple d’indrets de gran interès turístic. Una bona i acceptable passejada per terres Gironines.

El ciclista: Josep

Via Verda de la Val de Zafán

---

Via Verda per terres del Baix Aragó

El ferrocarril del Val de Zafán era una línia de via d'ample ibèric, entre La Puebla de Híjar i Alcanyís, ambdós a la província de Terol, i Tortosa. Formava part d'un projecte més ambiciós que hagués arribat fins al port de Sant Carles de la Ràpita. Actualment és una via verda apte per a vianants i bicicletes.

Distancia: anada i tornada 72 Km. aprox.

Desnivell: anada i tornada 670 metres aprox.

Ruta:
Arnes – Cretes – Vall de Roures – Torre del Compte – Viaducte del Mataranya – Val de Tormo – Val Junquera – Final de Via Verda – Val Junquera – Val de Tormo – Viaducte del Mataranya – Torre del Compte – Vall de Roures – Cretes – Arnes

Recorregut:
La Via Verda de la Val de Zafán, antiga via de ferrocarril que unia Tortosa y les Terres del Ebre amb l’Aragó, té una llarga de 30 quilometres (en el nostre cas 60 dons vam fer anada i tornada). La via verda passa per la comarca de Matarranya, territori de caràcter mediterrani alternant paisatges de gran bellesa. La Ruta comença a l’estació de Arnes-LLedo, quilòmetre 49 dons és la continuació de les vies verdes del Baix Ebre i la Terra Alta amb el seu origen a Tortosa. La via comença en suau ascens tot creuant el riu Algars pel viaducte del mateix nom i similar al viaducte de Mataranya que trobarem més endavant. Anem pedalant mentre gaudim de amplies vistes d’Arnes i les Roques d’en Benet al seu darrere. Anar fent pujada passant per l’estació de Cretes fins arribar a l’estació de Vall de Roures on el desnivell es torna planer en primera instancia per anar davallant lleugerament enmig de terres d’oliveres i ametllers en plena explosió floral. Seguim fent via mentre guaitem més enllà la bella població de Torre del Compte amb el seu característic i esvelt campanar. Travessem l'enorme viaducte del Mataranya que sorteja aquesta gran depressió que allotja el riu Mataranya i un munt de bancals d’explotació rural. Espectacular viaducte de dona fi al terreny planer i que inicia altre cop el suau però constant desnivell positiu. Anem rodant amb direcció a l’estació de Val de Tormo tot passant per un túnel (el més llarg d’aquesta via verda) il•luminat per fer-ho més còmode. Tot el terreny per on anem fent camí, passa en tot moment per terreny rural lluny de qualsevol agressió motoritzada amb tot tipus de bancades d’explotació agrícola, principalment de parres, ametllers i d’oliveres. Seguim fins l’estació de Val Junquera tot passant per un altre túnel, en aquest cas més curt però no menys atractiu. Uns pocs quilometres més, concretament al quilòmetre 79, i trobem la fi de la via verda on uns cartells ens anuncien entre altres coses la perillositat de continuar per la carretera fins la població de Alcañiz. Concretament 6 quilometres que es poden afegir però la carretera ja asfaltada i oberta a la circulació de vehicles motoritzats desaconsellen la seva realització. Així dons fem una aturada tècnica i reprenem el camí de tornada amb l’idea d’aturar-nos pels voltants del riu Matarranya a fer l’àpat del dia tot gaudint del dia meteorològicament benigne i ben solejat. Res més doncs, xino-xano desfem el camí fins l’estació de Arnes-Lledó on recollim els estris i ens dirigim a la bonica població d’Arnes on tenim la seu al sempre còmode i atent Hostal de Can Barrina. Una via verda no tant maca com les vies del Baix Ebre i Terra Alta, ja que aquestes dues anteriors tenen l’atractiu afegit de creuar el Ports amb tot el seu context.

Breu:
Aprofitant la sempre esperada setmana santa vam anar als Ports amb dos objectius concrets. El primer la Via Verda de La Val de Zafán per acabar d’arrodonir les Vies Verdes anteriors i tancar el cercle. El segón les Roques d’en Benet, ascensió que teníem pendent desprès de veure-les un munt de cops des de lluny i des de totes les vessants.

Via Verda del Carrilet II

---

La Via Verda també anomenada de la Costa Brava

El tren de via estreta o carrilet que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols, conegut popularment com el Feliuet, es va inaugurar l'any 1892 i va funcionar com a línia de passatgers i de mercaderies fins al 1969. La seva construcció va respondre a la tossuderia dels habitants del Baix Empordà, especialment dels empresaris, que necessitaven un mitjà modern i ràpid per al transport de mercaderies, per al desplaçament de la gent i, també, per respondre a les necessitats de l'incipient turisme que generava l'existència de fonts d'aigua medicinal i les platges d’aleshores desconeguda, i fins i tot no batejada, actual Costa Brava. Durant dècades molts gironins van utilitzar aquest tren per a les estades a la Font Picant i a les platges de Sant Pol, i els productes manufacturats, especialment els derivats del suro de Cassà i de Llagostera, i el comerç entre el mar i l'interior, van moure's al ritme sincopat del petit tren. A poc a poc el Feliuet, el primer ferrocarril de l'estat que utilitzava un ample de via estreta de 75 cm, va viure els seus moments daurats, especialment gloriosos durant la postguerra de 1936-39, quan es va convertir en un transport popular i molt utilitzat. Els anys, però, no van passar en va: la manca de modernització i l'aparició de l'automòbil van fer-li perdre passatgers progressivament fins al punt que, a causa de les penúries econòmiques, l'any 1963 la concessió passava a mans de l'estat. Malgrat que es va eixamplar la via fins als 100 cm per fer-la compatible amb la del tren d'Olot, diverses dificultats puntuals sumades a una manca de visió de futur van impedir la seva continuïtat. Tant fou així que el 1969 realitzava el seu darrer viatge.

Distancia: 39,30 Km. aprox.

Desnivell: 160 metres aprox.

Ruta:
Girona - Quart - Llambrilles - Cassà de la Selva - Llagostera - Santa Cristina d’Aro - Castell Platja d'Aro - Sant Feliu de Guíxols

Recorregut:
Per iniciar el recorregut cal situar-se a Girona, a la plaça dels Països Catalans. A la plaça cal cercar la senyalització de la Via Verda al costat del riu Onyar.
El recorregut va girant al sud, voreja el barri de la Pólvora, el de la Creueta i, al cap de 2,73 km, creua l'autovia A-2 per sota tot descrivint una ziga-zaga. Es continua recte, cap al sud.
Al km 4,72 s'arriba als afores de Quart, vorejant-la i deixant-la a mà esquerra.
Al km 5,95 es passa la carretera de Girona a Llagostera(C-65); durant uns quilòmetres la pista discorre pel seu costat.
Es creuen les boniques rieres del Corb i de Bugantó a través de sengles ponts. A l'ombra de les arbredes, bancs, fonts i papereres ofereixen agradables punts de repòs. El petit poble de Llambilles treu el cap a l'esquerra de l'itinerari.
Es passa la riera de Campllong i, a can Canyet (km 10,32), es gira a l'esquerra, cap a l'est, es creua la carretera i es torça de nou al sud.
Es creua la carretera C-25 (km 11,95) i s'entra a l'àrea industrial de Cassà de la Selva. Durant una mica més de 3 km s'haurà de parar compte amb la circulació, ja que en aquest tram es comparteix vial amb els vehicles a motor.
Al km 13,65 km s'entra al casc urbà de Cassà, i se'n surt al km 14,20. L'itinerari discorre, ara, per pistes més tranquil•les i, enfilant-se en direcció sud, travessa poc després la C-65 per sobre i es dirigeix a Llagostera.
Seguint la direcció sud l'itinerari discorre entre conreus, rodals de bosc, rieres i masies, tot creuant el pla fins que s'arriba als afores de Llagostera.
Al km 21,75, després de creuar les carreteres GI-674 (a Caldes de Malavella) i la C-253, s'arriba a Llagostera
La ruta fa un tomb de 90 graus a l'est vorejant algunes magnífiques masies, com la de can Rauric, i apunta la costa endinsant-se per la vall del Ridaura, suaument encaixada entre els massissos de les Gavarres, al nord, i de les Cadiretes, al sud, acompanyada per la carretera de Sant Feliu i Palamós.
Al km 32,80 del recorregut s'arriba a la bonica població de Santa Cristina d'Aro, que es creua pel nord, i, al 35,50, a Castell d'Aro.
Aquí el recorregut gira clarament al sud, creua el Ridaura i la carretera C-31, que se'n va cap a Palamós, i supera els suaus pendents dels puigs del Molí de Vent i de les Bateries per baixar, finalment, cap a Sant Feliu de Guíxols.
S'entra a la població pel nord-est i, al km 40,1, s'arriba al final de l'itinerari. El nucli antic de la vila queda sota el punt d'arribada. Si encara hi ha temps i ganes cal veure el conjunt monumental de la vila, especialment el monestir benedictí i la seva espectacular porta ferrada, passejar pel barri vell i visitar les platges de les badies de Sant Pol o de Sant Feliu.

Breu:
Vies Verdes del Carrilet I i del Carrilet II que tenia pendents de fer. A les 09:00 hi pres la sortida a Girona amb un fred rigorós i de mica en mica el sol ha anat escalfant la jornada. Avui és diumenge i per tant hi ha mercat a Sant Feliu. Una pedalada tranqui-la per anar gaudint dels paisatges de les terres del Baix Empordà. Avui hi fet la meitat del carrilet, la resta la deixem pel més endavant.

Via Verda del Llobregat

---

Via Verda del Llobregat també anomenada del Carrilet

Plàcid itinerari per la Via Verda del Llobregat entre la Colònia Rosal i el pantà de la Baells que discorre pel traçat del Carrilet, antic ferrocarril de via estreta de finals del segle XIX que transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà resseguint el curs del riu Llobregat. L'antiga fàbrica de la Colònia Rosal i el Canal Industrial de Berga testimonien l'intens aprofitament que el Berguedà ha fet del Llobregat des de l'antiguitat fins als nostres dies. La ruta permet contemplar també un magnífic entorn natural, amb extensos boscos de pins i una frondosa vegetació de ribera, i dues joies de l'arquitectura medieval catalana: el pont gòtic i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret.

Distancia: 12 Km. aprox. (anada i tornada) 

Desnivell: +170 metres aprox.

Ruta:
Cal Rosal – Antic pont del Carrilet - Pont gòtic de Pedret - Sant Quirze de Pedret - Pont gòtic de Pedret - Cal Rosal

Recorregut:
Per accedir al punt de partida haurem de deixar el cotxe a una explanada ubicada a la part Nord, sortint de Cal Rosal, al costat d’una rotonda per accedir a l’antiga carretera amb direcció a Berga. Aquesta via verda no està degudament senyalitzada com altres vies verdes condicionades pel us lúdic. Al mateix temps té l’inconvenient que està permesa la circulació de cotxes i motos que fan que el trajecte no sigui tan bucòlic. 
S'inicia l'itinerari prenent la pista de terra, l'antic pas del carrilet, que es dirigeix cap al Nord vorejant el riu Llobregat pel seu marge dret. Més endavant, es passa pel costat d'antics habitatges abandonats dels treballadors de la Colònia Rosal. A l'altra banda del riu, se'n veuen més, alguns d'ells habitats, així com també l'església i la fàbrica tèxtil, que va arribar a tenir 2000 treballadors als anys seixanta de la passada centúria repartits entre les seccions de filatura, teixit, tint i acabats. Coneguda pels berguedans com a la Fàbrica del Riu, va romandre oberta entre els anys 1858 i 1991 i acollí una de les colònies tèxtils més grans, pròsperes i emblemàtiques del país.
Més enllà s'observa a l'esquerra (O), també a l'altra banda del riu, l'antic Canal Industrial de Berga. Aquesta conducció, construïda entre 1885 i 1900, subministrava energia elèctrica a d'altres colònies tèxtils instal•lades al llarg del curs descendent del Llobregat, que al segle XIX fou considerat el riu més productiu del món per l'intens aprofitament industrial que se'n feia. Actualment encara proveeix d'electricitat la fàbrica tèxtil del Canal de Berga, la de les Llums i la de Carburos Metálicos.
Es deixa una pista a la dreta amb el pas barrat i es continua avançant vora el riu. Es deixa enrere, a l'altre cantó del riu, la fàbrica abans esmentada de Carburos Metálicos. Se segueix per un tram ombrívol i emboscat fins a travessar un túnel de l'antic carrilet (2,53 km, 513 m), ferrocarril que va estar en funcionament entre 1860 i 1973. Es tractava d'un petit tren remolcat per una locomotora de vapor de velocitat reduïda -no passava dels 30 km per hora- nascut per satisfer l'intens tràfic comercial de la indústria minera de la comarca a la segona meitat del segle XIX.
Després d'un curt tram a l'aire lliure, s'entra a un altre túnel, el més extens dels tres que es creuaran: per travessar-lo amb total seguretat, és convenient dur una lot o un frontal. Es continua endavant per un tram molt boscós i humit, es creua un petit pont dissimulat per la vegetació i es deixa a mà dreta un altre camí amb el pas barrat. Es travessa el Llobregat per l'antic pont del carrilet, aquest més llarg i ben visible, i tot seguit es passa per l'últim túnel de l'itinerari. A l'entrada es troba la font dels Pescadors.
En sortir del túnel, es prossegueix ara per la riba esquerra del Llobregat. Es deixa a mà esquerra una pista que remunta i s'endinsa al bosc i es continua tot recte planejant pel costat del riu. Es tenen bones vistes al N dels rasos de Peguera i la Figuerassa. Després de deixar un altre trencall a la dreta, que fa cap a una esplanada vora el riu, i passar pel costat d'un refugi de pescadors, s'arriba al pont gòtic de Pedret.
Pont de Pedret, bastit entre els segles XII i XIII. Cal travessar-lo, ara o de tornada, i seguir per la pista cimentada del davant fins a l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Són 0,65 km i 60 metres de desnivell que s'afegeixen a la ruta. El temple, originari del segle IX, ha estat molt modificat al llarg dels segles. L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. Des de Pedret, es tenen unes amplíssimes vistes dels rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i les serres de Picancel, de Montsent i el Catllaràs.
L'itinerari continua aigües amunt (N), deixant el pont de Pedret a la dreta (E), pel camí terrer senyalitzat amb un rètol cap a la font de la Vaca que voreja el Llobregat per l'esquerra. Als 500 m, s'arriba a les restes de l'antic pont del carrilet, avui esfondrat, i s'acaba la pista i el recorregut (5,54 km, 528 m). Més enllà, es troba la presa de l'embassament de la Baells. Per tornar, hem de desfer el mateix camí. 

Breu:
Una via verda sense grans pretensions però no menys interessant i que en el nostre cas vam complimentar amb la visita al sempre ben recordat poble de Sant Julià de Cerdanyola. Fins la propera.

El tàndem: Josep i Mercè.

Informació extreta de "Rutes Palau Robert"

Via Verda del Baix EbreVia Verda de la Terra Alta

---

Les Vies Verdes de Tarragona

La Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafan on, atès l’interès del govern de l’Aragó de tenir port de mar per explotar els seus productes, van construir un traçat de tren en què estava projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres es varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any 1942 quan es va poder inaugurar. La via va estar en servei durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Aquesta obra no es va concloure mai, fet que la va condemnar al desús.

Distancia: 112 Km. aprox. (anada i tornada) 

Desnivell: 480 metres aprox.

Ruta:
Estació de França - Tortosa - Roquetes - Aldover - Xerta - Benifallet - Pinell de Brai - La Fontcalda - Prat de Comte - Bot - Horta de Sant Joan - Arnes - Can Barrina - Arnes - Horta de Sant Joan - Bot - Prat de Comte - La Fontcalda - Pinell de Brai - Benifallet - Xerta - Aldover - Roquetes - Tortosa - Estació de França

Recorregut:
Desprès de l’esmorzar, enfilem pels carrers de Tortosa els primers 2 quilometres fins a Roquetes on podríem dir que comença de manera oficial la via verda. Xino-xano continuem fent quilometres passant per Aldover i Xerta situat al quilòmetre 12 i ½. A l'Ajuntament de Xerta dispensen el passaport de les vies verdes on es van validant les vies verdes realitzades a la “península”. Un passaport d’última creació que no serveix per res, però que si el tens, doncs mira “menos da una piedra”. Un cop obtingut el passaport, seguim pedalejant passant pels túnels que al principi fan gràcia però progressivament es tornen “terrorífics” per la manca d’iluminació. Si només porteu el frontal de muntanya, com va ser el meu cas, no veureu tres damunt d’un burro. Os recomano altres tipus de llanternes més potents si no voleu reviure “pánico en el túnel”. Xino-xano anem fent via i passem per Benifallet mentre el paisatge es torna més abrupte, A continuació arribem a Pinell de Brai situat al quilòmetre 25. Mentre vas passant túnels i ponts te n'adones compte de la magnitud de les obres que es van realitzar en aquella època quan encara es feien pedra sobre pedra amb el pic i pala. Arribem a Fontcalda, quilòmetre 30, on fem una parada tècnica i gastronòmica. Abans d’arribar, creuant una minsa riera, un dels companys es fa fotre de lloros i va prendre un refrescant bany amb aplaudiments inclosos. Després del petit repòs i visita pel voltant, reprenem la marxa ara passant per Prat de Comte i seguidament per Bot, situat al quilòmetre 36. Totes les estacions es troben molt malmeses, encara que sembla que algunes estiguin en període de reformes per a proper us turístic donada la afluència d'aquestes vies verdes. La via verda no te grans desnivells però si una constat, suau i mantinguda pujada que fa que les cames es vagin carregant. Arribem a Horta de Sant Joan, quilòmetre 45, on les vistes de les omnipresents Roques d’en Benet barrejat amb l’Arc de Sant Martí ens brinda unes espectaculars vistes del Ports. Últim esforç per arribar a Arles estació i final d’etapa de la via verda ubicada al quilòmetre 49. Un cartell ens indica que encara ens falten 6 quilometres per arribar al poble de Arles on tenim la reserva per fer nit. Últims quilometres que es fan pesats, potser ja pensant amb una merescuda dutxa i un bon sopar. Així va ser a Can Barrina on vam quedar molt contents del tracte rebut així com de la seva bona cuina i el seu bon vi. El dia següent ens llevem i després del reconfortable esmorzar, comencem la tornada que passa per desfer tot el que vam fer el dia anterior. Avui hauria de ser una plàcida passejada, doncs el perfil es de baixada, però un vent emprenyador (en contra) ens fa pedalejar més del previst. Els túnels tornen a ser protagonistes, més d'un i més de dos si deuen fotre de cap. Anar rodant, fent quilometres i gaudint del paisatge, de la companyia i de la bicicleta. Sense pèrdua i sense més historia arribem al final d’etapa situat a Tortosa. Ara només cal prendre el tren per tornar a la city. El “Catalunya Express” porta un compartiment per a penjar les bicicletes, tot un detall. El tren es va aturant a les parades previstes i es va omplint a vessar. La gent a pinyó, de peu als passadissos, pel terra, es que hi han coses que no canviaran mai, feia molt de temps que no agafa el tren i pensava que això ja no passava doncs diuen que som europeus, però veig que com moltes coses segons i perquè.

Breu:
Sortida ecològica de principi a fi, doncs per desplaçar-nos col•lectivament vam fer servir el transport públic fins a Tortosa. Unes vies verdes molt interessants que ofereixen un munt de serveis, que ens permeten fer-ho a la nostra mida. Vam gaudir d'un perfecte cap de setmana, amb bona companyia, pedalejant per aquestes contrades sovint oblidades.

L'escamot: 
Annabel - Basilio - Christine - Esther - Ferran - Gloria - Josep - Henk Jan - Miquel - Miquel

Via Verda del Baix Ebre

 
Via Verda de la Terra Alta