Lo Piolet

Les Vies Verdes de Tarragona

La Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafan on, atès l’interès del govern de l’Aragó de tenir port de mar per explotar els seus productes, van construir un traçat de tren en què estava projectada la unió del municipi de la Puebla de Híjar amb Tortosa. Les obres es varen començar el 1882, però a causa de diversos problemes, no fou fins l’any 1942 quan es va poder inaugurar. La via va estar en servei durant 31 anys i es va tancar definitivament el 17 de setembre de 1973. Aquesta obra no es va concloure mai, fet que la va condemnar al desús.

Distancia: 112 Km. aprox. (anada i tornada)

Desnivell: 480 metres aprox.

Ruta:
Estació de França - Tortosa - Roquetes - Aldover - Xerta - Benifallet - Pinell de Brai - La Fontcalda - Prat de Comte - Bot - Horta de Sant Joan - Arnes - Can Barrina - Arnes - Horta de Sant Joan - Bot - Prat de Comte - La Fontcalda - Pinell de Brai - Benifallet - Xerta - Aldover - Roquetes - Tortosa - Estació de França

Recorregut:
Desprès de l’esmorzar, enfilem pels carrers de Tortosa els primers 2 quilometres fins a Roquetes on podríem dir que comença de manera oficial la via verda. Xino-xano continuem fent quilometres passant per Aldover i Xerta situat al quilòmetre 12 i ½. A l'Ajuntament de Xerta dispensen el passaport de les vies verdes on es van validant les vies verdes realitzades a la “península”. Un passaport d’última creació que no serveix per res, però que si el tens, doncs mira “menos da una piedra”. Un cop obtingut el passaport, seguim pedalejant passant pels túnels que al principi fan gràcia però progressivament es tornen “terrorífics” per la manca d’iluminació. Si només porteu el frontal de muntanya, com va ser el meu cas, no veureu tres damunt d’un burro. Os recomano altres tipus de llanternes més potents si no voleu reviure “pánico en el túnel”. Xino-xano anem fent via i passem per Benifallet mentre el paisatge es torna més abrupte, A continuació arribem a Pinell de Brai situat al quilòmetre 25. Mentre vas passant túnels i ponts te n'adones compte de la magnitud de les obres que es van realitzar en aquella època quan encara es feien pedra sobre pedra amb el pic i pala. Arribem a Fontcalda, quilòmetre 30, on fem una parada tècnica i gastronòmica. Abans d’arribar, creuant una minsa riera, un dels companys es fa fotre de lloros i va prendre un refrescant bany amb aplaudiments inclosos. Després del petit repòs i visita pel voltant, reprenem la marxa ara passant per Prat de Comte i seguidament per Bot, situat al quilòmetre 36. Totes les estacions es troben molt malmeses, encara que sembla que algunes estiguin en període de reformes per a proper us turístic donada la afluència d'aquestes vies verdes. La via verda no te grans desnivells però si una constat, suau i mantinguda pujada que fa que les cames es vagin carregant. Arribem a Horta de Sant Joan, quilòmetre 45, on les vistes de les omnipresents Roques d’en Benet barrejat amb l’Arc de Sant Martí ens brinda unes espectaculars vistes del Ports. Últim esforç per arribar a Arles estació i final d’etapa de la via verda ubicada al quilòmetre 49. Un cartell ens indica que encara ens falten 6 quilometres per arribar al poble de Arles on tenim la reserva per fer nit. Últims quilometres que es fan pesats, potser ja pensant amb una merescuda dutxa i un bon sopar. Així va ser a Can Barrina on vam quedar molt contents del tracte rebut així com de la seva bona cuina i el seu bon vi. El dia següent ens llevem i després del reconfortable esmorzar, comencem la tornada que passa per desfer tot el que vam fer el dia anterior. Avui hauria de ser una plàcida passejada, doncs el perfil es de baixada, però un vent emprenyador (en contra) ens fa pedalejar més del previst. Els túnels tornen a ser protagonistes, més d'un i més de dos si deuen fotre de cap. Anar rodant, fent quilometres i gaudint del paisatge, de la companyia i de la bicicleta. Sense pèrdua i sense més historia arribem al final d’etapa situat a Tortosa. Ara només cal prendre el tren per tornar a la city. El “Catalunya Express” porta un compartiment per a penjar les bicicletes, tot un detall. El tren es va aturant a les parades previstes i es va omplint a vessar. La gent a pinyó, de peu als passadissos, pel terra, es que hi han coses que no canviaran mai, feia molt de temps que no agafa el tren i pensava que això ja no passava doncs diuen que som europeus, però veig que com moltes coses segons i perquè.

Breu:
Sortida ecològica de principi a fi, doncs per desplaçar-nos col•lectivament vam fer servir el transport públic fins a Tortosa. Unes vies verdes molt interessants que ofereixen un munt de serveis, que ens permeten fer-ho a la nostra mida. Vam gaudir d'un perfecte cap de setmana, amb bona companyia, pedalejant per aquestes contrades sovint oblidades.

L'escamot:
Annabel - Basilio - Christine - Esther - Ferran - Gloria - Josep - Henk Jan - Miquel - Miquel

Via Verda del Baix Ebre