Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raquetes de neu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raquetes de neu. Mostrar tots els missatges

Pic de la Mina  2683






Clàssica ruta d’esquí de muntanya i de raquetes de neu 

El Pic de la Mina és una muntanya de 2.683 m d'altitud situada al Massís del Carlit, en el terme comunal de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 
Està situat a la zona occidental del terme comunal de Portè. 
El Pic de la Mina és un dels que fa d'enllaç del Massís del Carlit amb la carena axial dels Pirineus. 
És a prop al sud-oest del Pic de Fontfreda i també al sud-oest, més allunyat, del Coll de Puymorens.
També es troba al nord-nord-oest del Pic de les Valletes. 

Desnivell: + 750 metres aprox. 

Distància: 10,60 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Puymorens. 
Des de Portè, per la carretera N-320 arribem al Col de Puymorens. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Col de Puymorens, ARP o HRP, cabana, antiga instal•lació de les Mines de Pimorent (1), cabana, l’estació superior del telecadira del “Dôme de la Mine, collet, Pic de la Mina 

Recorregut: 
Comencem a caminar en sentit Oest, per l’ampla pista que ronda pel tram que coincideix amb l’ARP (Alta Ruta Pirenaica) o HRP (Haute Randonée Pyrénéenne) que uneix el Col de Puymorens i el Pas de la Casa. 
Si l’estació d’esquí esta en funcionament, haurem de respectar les pistes d’esquí i caminar al marge de les mateixes per no molestar i malmetre l’estat de les pistes. 
Més endavant passem pel costat d’un antic remuntador per seguir amunt, amb la visió del nostre objectiu sempre al davant. 
Fruint de les vistes, anem progressant còmodament en clara direcció al llom de la muntanya. 
Passem pel costat d’una cabana i més endavant pel costat d’una antiga instal•lació de les Mines de Pimorent (1). 
Xino-xano, continuem muntanya amunt, mentre anem regirant un xic en sentit Sud-oest. 
Passem pel costat d’una altre cabana i prosseguim en direcció a la manifesta carena. 
Comencem a pujar pel fil de la carena, deixant a l’esquerra el telecadira de la Mina.
Mentre anem guanyant cota, gaudim plenament de les airoses i amplies vistes de l’entorn. 
Arribem a l’estació superior del telecadira del “Dôme de la Mine” que disposa al seu costat d’una petita area de picnic. 
Enfrontem l’ultima pala, més costeruda, fins arribar a un collet previ al cim. 
Enfilem els darrers metres d’aquesta aresta, per un terreny més esvelt i rocallós. 
Superat aquesta part final més alpina, arribem al capdamunt del Pic de la Mina. 
Esplèndid mirador de 360º des d’on podem veure els cims de la Fontfreda, pic de les Valletes, Puig de Coma d’Or, pic d'Envalira, pic Negre d’Envalira, Puigpedrós i Carlit entre molts altres. 
Desprès de la contemplació, reprenem la caminada tot davallant per aturar-nos a l’àrea de picnic abans esmentada on aprofitem per fer el mos del dia. 
Seguidament, sense més complicacions i sense pèrdua, desfem tot el camí de pujada mentre ens anem recreant amb l’esplèndid paisatge d’alta muntanya que ens envolta. 

Nota: 
(1) Les Mines de Pimorent son una antiga explotació minera de la comuna de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 
Estan situades a la zona axial de la carena dels Pirineus, en el sector central de l'extrem occidental del terme de Portè, a la dreta del Rec de Baladrar, rec que fa de termenal entre les comunes de Porta i de Portè. 
Són al nord del Pic de la Mina i queden a ponent de l'Estació d'esquí de Portè - Puymorens. 
A les Mines de Pimorent, el principal mineral que s'explotava era la magnetita, un òxid de ferro el nom del qual prové del llatí magnes (imant). 

Breu: 
Excel•lent caminada que transcorre per un entorn de gran bellesa alpina. 
Es obvi que la muntanya farcida de neu adquireix un plus de bellesa exultant. 
Una ruta molt senzilla tècnicament que ens permet una satisfactòria raquetada. 
Tan sols haurem de fer servir els crampons en l’aresta final per més seguretat. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades alpines. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Pedró dels Quatre Batlles  2387
Tossa Pelada  2379






Raquetes per la Serra del Port del Comte

La Serra de Port del Comte és una serralada situada al nord del massís del Port del Comte la carena de la qual fa de partió entre les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell, en els termes municipals, respectivament, de la Coma i la Pedra i la Vansa i Fórnols. 
La carena, d'uns 4 km de longitud i amb una altitud que supera quasi de manera permanent els 2.300 m, segueix la direcció SW-NE i presenta aquests quatre cims: la Gespeguera (2.333 m) a la banda més occidental, el Pedró dels Quatre Batlles (2.386,5 m) i la Tossa Pelada (2.379 m) a la part central i el Tossal d'Estivella (2.338 m) a l'extrem oriental. 
Un cinquè cim, El Vulturó, de 2.348,9 m d'altitud, s'aixeca a 582 m al sud del Pedró dels Quatre Batlles i, per tant queda fora d'aquesta línia carenal. 

Desnivell: + 555 metres aprox.

Distància: 8 Km. aprox.

Punt de partida: Aparcament d’Estivella (Port del Comte)
Des de Sant Llorenç de Morunys ens apropem a Port del Comte per la carretera LV-4241. A continuació, seguim per la pista d’accés a l’Estivella fins el propi Aparcament d’Estivella on estacionem el vehicle.

Ruta: 
Aparcament d’Estivella - Rasa de Prat Piquer - el Vulturó -Pedró dels Quatre Batlles - Tossa Pelada - Prat de l’Orri - Rasa de la Costa del Tabac - Aparcament d’Estivella

Recorregut: 
Sortim de l’aparcament pel marge esquerra i prenem un corriol que s’enfila per la Rasa de Prat Piquer, obviant la pista que baixa de la Rasa de la Costa del Tabac, que es per on tornarem. El corriol circula en suau pujada, pel mig d’un bonic bosc de pi fins que sortim prop del Coll de Tancalaporta. Anem regirant en sentit Nord-oest i seguim avançant en sentit Nord fins al secundari cim del Vulturó.
Continuem uns metres i enfilem l’ultima pujada més costeruda que dona accés al Turó dels Quatres Batlles, cim inclòs en el llistat “100 cims, un repte d’altura” de la FEEC. Un cim planer que disposa d’unes excel•lents vistes de 360º. Podem distingir fàcilment: Montserrat, el Pedraforca, Rasos de Peguera, Serra del Cadí, el Turbón, Aneto i la Pica d’Estats entre d’altres. Igualment el cim disposa d’un seguit de rètols en forma circular, que ens faciliten l’observació i/o reconeixement dels diversos cims.
Després de la contemplació, seguim en sentit Nord per una plana fins que enfilem l’ultima pujada, no tant costeruda, que dona accés a la Tossa Pelada. Cim un xic més modest, però que disposa de les mateixes excel•lents vistes arreu. Aprofitem per fer un mos mentre fruïm amb les vistes panoràmiques.
Tot seguit, comencem a davallar, en sentit Est, per un seguit de depressions fins l’extrem Est del Prat de l’Orri. Seguidament, regirem en sentit Oest i ens apropem a la Rasa de la Costa del Tabac. Davallem, sense pèrdua, per la Rasa de la Costa del Tabac fins enllaçar amb la Rasa de Prat Piquer. Acabem de desfer el camí fins a l’aparcament de l’Estivella.

Breu: 
Idònia passejada amb raquetes per tres dels cims més característics de la Serra de Port del Comte. Tot i la poca innivació donada pel malaurat canvi climàtic, hem trepitjat neu tota l’estona dintre d’un dia radiant. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: 
Esther - Gloria - Jesús - Josep - Josep M - Mercè - Monica - Roderic - Teresa

Print Friendly and PDF

Estany Tapat i Salt de Lo Pouet  [vall fosca]






Una vall tranqui-la 

La Vall Fosca és una vall pirinenca de formació glacial per on discorre el riu Flamisell, situada a la part Nord de la comarca del Pallars Jussà. Rep el nom de "Fosca" pels forts pendents de les muntanyes que la formen, que propicien que el sol es pongui d'hora i la llum escassegi aviat. 

Desnivell: +/- 1.400 metres aprox.

Distància: 14 Km. aprox.

Punt de partida: 
Cabdella. Des de la Pobla de Segur prenen la carretera N-260 fins a la població de Senterada. Des d’aquí prenem la carretera L-503 fins a Cabdella. Al centre de la població, en una mena de plaça amb una font, deixem el vehicle.

Ruta: 
Cabdella – Planells de Riqüerna – Lo Pouet – Sòls de Rus – Cabana del Pletiu – Estany Tapat – Cabana del Pletiu – Sòls de Rus – Lo Pouet – Planells de Riqüema - Cabdella

Recorregut: 
Sortim per dintre del poble amunt deixant a mà esquerra l’església de Sant Vicenç. Seguim el sender que sense pèrdua ens du per la vall del riu de Riqüema en constant però suau pujada. A primera hora del matí la neu es presenta força sòlida i ens permet avançar còmodament. Mentre anem remuntant la vall, deixant enrere el Montsant de Pallars, les vistes es van eixamplen espectacularment. Propers al Salt de Lo Pouet un pontet de fusta ens permet apropar-nos per admirar aquest bonic salt d’aigua, ara en estat hivernal. Envoltats de neu gaudim les magnifiques vistes hivernals de tot l’entorn. Després de les obligades fotos, seguim amunt, ara pel marge esquerra. Cal destacar la solitud d’aquesta ruta, ja que normalment la gran majoria de gent circula per la vessant de l’estany Gento. Més endavant, altre cop, creuem el riu per un altre pontet de fusta que ens apropa a la cabana del Pletiu. Trobarem un cartells indicadors al seu voltant. La meteo està immillorable amb un sol radiant que arrodoneix l’excursió. A continuació regirem a Nord-est i remuntem les blanques pales farcides de neu. Ara més costerudament ens apropem fins a la capçalera de l’estany Tapat que es desplega llis i blanc com una patena. Continuem vorejant l’estany pel seu marge dret fins al final del mateix i ens enfilem uns metres més amunt per la seva observació. Des d’aquest punt podem gaudir del silenci dins d’aquest magnífic decorat hivernal. Prenem l’àpat del dia mentre comentem la jugada. Reprenem el retorn que consisteix en desfer el camí de pujada. Ara amb la neu escalfada avancem més cautelosos. Tornem a passar pel Salt de Lo Pouet i al cap d’una llarga estona ens plantem a Cabdella, punt final de l’excursió del dia.

Breu:
Una passejada amb raquetes per les neus d’aquesta silenciosa vall. Una neu que potencia molt la bellesa del paisatge de muntanya, que amb l’afegit d’un sol radiant, ens han ofert tots els ingredients per gaudir d’una una bona jornada de muntanya per aquestes contrades.

Els caminants: Anna - Gloria – Jesús - Josep – Juan Luis - Mercè – Mònica - PeP


  Print Friendly and PDF

Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta  2916






El primer cim de l’Any

El Pic de la Portelleta o Tossa Plana de Lles és una muntanya de 2.916 metres, punt més alt de la Baixa Cerdanya, i segón cim més alt de tota la Cerdanya després del Carlit, fronterer amb Andorra, concretament amb la parròquia d 'Escaldes-Engordany. És un dels cinc únics cims d'Andorra que superen els 2.900 metres d'altitud.
Les duplicitats toponímiques són força habituals als massissos d'una certa amplitud, amb vessants geogràficament molt diferenciades. És el cas de la Tossa Plana de Lles, anomenada així a la Cerdanya, que rep el nom de Pic de la Portelleta per la banda andorrana.
En dies clars es pot apreciar la Maladeta, la Pica d'Estats i la major part dels relleus del Pallars i d'Andorra, i fins i tot els del Conflent i el Canigó.

Desnivell: +960 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: refugi Cap del Rec.
Passat Martinet des de la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d'Urgell, prenem la carretera local LV-4306 que ens duu sense pèrdua fins al refugi.

Ruta: 
Refugi Cap del Rec - Refugi del Pradell - Pla de les Someres - Tossa Plana de Lles - Pla de les Someres - Refugi del Pradell - Refugi del Cap del Rec

Recorregut:
El dia s’aixeca per primer cop una mica obert, de moment no neva i ens ofereix una possibilitat de fer muntanya, així que ens posem l’equip de muntanyenc i en marxa ja que volem fer la primera ascensió de l’any. Prenem el GR-11-10 que surt de la mateixa estació d’esquí nòrdic de Lles. 
El camí serpenteja pel mig dels boscos enfarinats, oferint-nos un paisatge innivat de gran bellesa. 
Les nevades dels dies anteriors li donen un ambient molt alpí, quasi be sembla que estiguem a un país nòrdic.
El camí no te pèrdua i avancem sense raquetes dons la neu encara es prou consistent. 
Arribant al refugi del Pradell el paisatge s’obra oferint una espectacular visió panoràmica de la feréstega i aplina Serra del Cadí. 
Un cop al refugi del Pradell, l’accés a la Tossa es mostra meteorològicament complicat, doncs sembla que la neu ens acompanyarà per baix i per dalt. 
Ens calcem les raquetes doncs el tou de neu ja ho requereix. 
Pel damunt d’aquest refugi surten unes traces que es dirigeixen i s'endinsen per l’espès i bucòlic bosc.
El camí puja directa i decididament costerut fins el Pla de les Someres. 
El temps continua inestable, tant aviat surt el sol com barrufa neu amb ràbia. 
En sortir de l’innivat bosc s'arriba a un llom que domina el pla des d'on es divisa la Tossa Plana de Lles.
El dia es va obrint però a canvi ens torna unes punyents rafegues de vent. 
Aquest fenomen torna l’ascensió incòmode i ens obliga a posar-nos el barret i tot el que portem damunt.
Seguim la traça remuntant el llom i, sense arribar al bony que tenim per davant, cal anar decantant-se cap a l'esquerra. 
El fort vent s’enduu la neu deixant la traça a estones ben pelada i amb clapes de gel. 
El pendent es fa més suau i, a prop del cim, regirem una mica cap a l’esquerra tot veient el punt geodèsic que corona el cim. 
Ja i som, ja tenim el primer cim de l’any, la Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta (2916 metres). 
Llueix el sol i des del cim es gaudeix d'un gran panorama en totes direccions. 
Es pot veure des del massís de la Maladeta fins a la Serralada litoral. 
El vent és molt fort, gairebé insuportable, hem de fer les fotos a corre-cuita i fotre el camp el més aviat possible. 
Reprenem la baixada sense aturades, directament, fins el Pla de les Someres on el vent ja no te la mateixa intensitat. 
Ara ens endinsem altre cop pel enrevessat bosc per anar a buscar el refugi del Pradell on farem l’àpat del dia. 
Desprès d’un bon repòs reprenem el camí pel GR-11-10 que ens durà altre cop al punt de partida, el refugi del Cap del Rec.

Breu:
Aprofitant l'estada al refugi Cap del Rec per acomiadar l'any com cal, tenim planificades dues sortides de neu sense masses complicacions:
- Estany de l'Orri
- Tossa Plana de Lles
Esperem que aquest any nou ens porti molts cims, camins i molta muntanya per gaudir-la, perquè ens agrada molt.

Els muntanyencs: Anna - Gloria - Jesús - Josep - Juan Luis - Mercè

Print Friendly and PDF

Estany de l'Orri






Una volta de neu

Lles, o Lles Estació d'Esquí i Muntanya, és una estació d'esquí nòrdic situada al poble al municipi de Lles de Cerdanya. 
El refugi es troba a la zona del Cap del Rec. La creua el torrent de l'Orri on desaigua l'estany de l'Orri a la falda de la Tossa Plana de Lles (2.916 metres).

Desnivell: +265 metres aprox.

Distància: 6,70 Km. aprox.

Punt de partida: refugi Cap del Rec.
Passat Martinet des de la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d'Urgell, prenem la carretera local LV-4306 que ens duu sense pèrdua fins al refugi.

Ruta:
Refugi Cap del Rec – Refugi del Pradell – Pista forestal – Estany de l’Orri - Refugi del Cap del Rec

Recorregut:
Avui no toca matinar, el primer dia de l’any així o requereix, desprès de celebrar l’any nou amb els amics i companys de muntanya. 
Esmorzem còmodament al nostre refugi mentre continua nevant i tot sembla que així o farà tot el llarg dia. 
Finalment uns decideixen anar a lliscar per la neu a la propera estació d’esquí nòrdic de Lles i altres ens decidim per la ruta planificada que passa per estirar les cames i trepitjar neu per la zona tot arribant-nos a l’estany de l’Orri. 
Farem una petita volta apropant-nos al refugi del Pradell per desprès regirar per la pista forestal (ara pista d’esquí) i anar a buscar l’estany que es troba per sobre de l’estació d’esquí. Prenem el GR-11-10 que surt de la mateixa estació d’esquí nòrdic de Lles. 
El camí s’endinsa pel bosc mentre neva i neva sense parar. 
Caminem tranquil•lament, sense pressa, l’excursió es relativament curta i anem petant la xerrada.
El camí no te pèrdua i ens serveix per reconèixer el terreny dons demà volem fer la Tossa Plana de Lles.
Sortint del bosc el tou de neu ja és considerable però esperem arribar al refugi del Pradell que és proper per calçar-nos les raquetes. 
El refugi del Pradell ens ofereix l’espectacular panoràmica de la imponent Serra del Cadi amb totes les seves estètiques i alpines canals. 
Anem raquetejant per la pista, algun que altre esquiador ens passa i saluda, fins trobar un cartell que ens indica el camí a seguir per arribar a l’estany esmentat. 
El camí puja i serpenteja pel bosc a rebassar de neu, neva tot el dia, neu i més neu. 
Arribem a l’estany de l’Orri que es presenta pla, blanc, ras, immaculat , com una patena. 
Busquem un raconet i fem un mos, ràpid, entre volves i barrufades de neu. 
Retornem cap el refugi xino-xano gaudint de la neu, tot passejant per aquest paisatge tant fotogràfic, tant nadalenc. 
Aviam com ens trobem la neu demà, això no para i potser dalt del cim hi haurà un bon tou de neu que ens impedeixi avançar com caldria. 
Arribem al refugi i desprès de la reconfortable dutxa calenta, una bona cervesa fresqueta mentre ens abandonem al jocs de taula, les bromes i les xerrades (no transcendentals) fins l’hora del sopar. 
Demà diuen que farà bon dia o almenys no nevarà tot el dia.

Breu:
Aprofitant l'estada al refugi Cap del Rec per acomiadar l'any com cal, tenim planificades dues sortides de neu sense masses complicacions:
- Estany de l'Orri
- Tossa Plana de Lles
Esperem que aquest any nou ens porti molts cims i camins. Molta muntanya per gaudir-la, perquè ens agrada molt.

Els caminaires: Clara - Gloria - Jesús - Josep - Mercè - Sergi

Print Friendly and PDF