Ja som "INVENCIBLES"
La Eternal Running és una competició esportiva extrema, consistent en una sèrie de curses de resistència. Es caracteritza pel seu recorregut d'obstacles, a part de la distància i, sobretot, el fred, com són bales de palla, rius, "piscines" de fang, circuits de filferros i tota mena d'obstacles.
Distància: 10 Km.
Recorregut:
El
tret de sortida dona pas a la gran cursa.
Els primers metres son un frec a frec
degut a la multitud afiliada a la cursa.
En continuada pujada ens trobem el primer
obstacle [contenidors de runes] que fan un tap de gent i al mateix temps
estiren la cursa definitivament.
Dura pujada fins dalt del turó on seguirem fins
el segon obstacle [mampares baixes] per arrossegar-te com cargols.
Seguim per
corriols i camins en baixada fins al tercer obstacle [quatre-cents metres aprox.
de riu] amb l’aigua-fangosa superfreda que arriba per sobre dels genolls.
Els
peus i les cames sembla que siguin d’un altre perquè quasi no les notes.
El
recorregut continua per camins i camps fangosos passant per el quart obstacle
[el túnel del terror] fins arribar al cinquè obstacle [túnel de fang] fang, més
fang i encara més fang.
El problema es mantenir l’equilibri i no fer un
aterratge triomfant.
Molls a més no poder seguim per tot tipus de rierols amb
un pastis de aigua-fang molts cops fins els genolls.
La cursa segueix per
dintre d’un polígon industrial on trobem el “chico de la manguera loca” que et
llença aigua i ja no t’importa, casi que ja et fa gracia i tot.
Arribem al
inici de la cursa on trobem un circuit amb els obstacles més espectaculars
[sobre tot per el públic que s`ho passa pipa]
El sisè i setè obstacle [dos
foses d’aigua amb muntanyetes de fang incloses] on l’aigua arriba fins el pit,
fent que tinguis de superar una rampa de fang possant-li una mica d’interès per no caure espectacularment.
El vuitè obstacle [la pista americana] ens fa arrossegar per terra-fang-aigua
amb punxons al capdamunt.
El novè obstacle [contenidors de runes] amb la
dificultat de no deixar-te les dents enganxades.
El problema fixe afegit durant
tota la cursa es dur les bambes plenes de fang que fa relliscar moltíssim en
tots els obstacles.
El desè obstacle [pas dels neumàtics] dona pas a l’onzè
obstacle [pila de conductes de ciment] amb una alçada de tres metres aprox. que
ens porta fins l’últim obstacle [el camió de palla] amb una alçada de quatre
metres aprox. que te instal·lada una xarxa per poder superar-ho.
Últims metres
per creuar la meta i no morir en el intento.
Una cursa salvatge només per a
boixos amb ganes de ser “invencibles”, encara que nomes sigui per un dia.
Breu:
Ja
ho deia l’eslògan de la cursa = “Si llegas serás invencible / Sino... habrás
fracasado”
Amb aquest eslògan tant contundent va arribar el dia de la gran
cursa.
Un cop arribats al pàrking anem a recollir els dorsals i el xip amb un
fred de collons de mico.
Tots preparats a la sortida disfressats amb la roba
més cutre-salsitxera, destinada a llençar-la un cop superada la prova.
Com a
detall l’organització possa a l’aire lliure una instal·lació amb palets per
dutxar-te amb un reg d’aigua freda i així poder despendre’t del fang adossat per
tot el teu cos.
Un cop dutxat, si encara no has mort de fred, et treus la roba
i les bambes que semblen una peça de ceràmica de la bisbal.
Ja ben abrigats
passem a recollir els obsequis i gaudir d’un magnífic entrepà de botifarra i un
refresc que son molt agraïts.
Una estona per la zona veien el estat dels
corredors i prenem el cotxe per tornar a la llar.
Tota una nova experiència
àmpliament recomanable.
Els corredors: Carlos - Josep - Juan Luis - Miguel - Sonia
