Castanyer de Can Cuc / PR-C 206

---

L’arbre monumental considerat com el més gros de Catalunya

Desnivell: + 385 metres aprox. 

Distància: 10,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Aparcament municipal del pantà de Vallforners. 

Per la AP-7 o per la C-17 ens apropem fins a la població de Cànoves.

A continuació, seguim les indicacions cap al pantà de Vallfornès. 

Primer per pista asfaltada i seguidament per pista de terra (en bon estat) arribem a l’aparcament municipal del Pantà de Vallfornès, on estacionem el vehicle. 

Cal saber que per accedir al aparcament, s'ha de pagar una taxa municipal al costat de la caseta de informació.

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Aparcament, Pantà de Vallfornès, torrent de la Baga d’en Cuc, Camí del Castanyer de Can Cuc, Sot de la Baga den Cuc, Font de les Acàcies, Castanyer de Can Cuc, Bada d’en Cuc, Can Cuc, Font de la Moixera, Can Quintana, Turó de Sant Salvador, Can Morera, Can Pou, Can Puig, Can Balder, el Pas de Muntanya, Aparcament.

Recorregut: 

Comencen a caminar per la pista i PR-C 206, en clara direcció Nord, en suau i mantinguda pujada. 

En breu, albirem el salt d’aigua sobreeixidor del Pantà de Vallfornès, que recull les aigües de la Riera de Vallfornès, entre d’altres. 

Arribem a la presa per prosseguir passejant per la pista que voreja el Pantà de Vallfornès. 

Gaudim de les bones vistes, sobretot si el pantà és ben ple, com en aquesta ocasió. 

Arribats a la cua del pantà, ens enfilem per un camí que remunta pel Sot de la Baga d'en Cuc, a tocar del Torrent de la Baga d’en Cuc.

Anem guanyant cota, mentre fruïm d’aquest entorn amb frondosa vegetació i petits ressalts d’aigua. 

Més endavant arribem a la Font de les Acàcies, que recull les aigües del Sot del Malforat, on per un broc d’acer, brolla un rajolí d’aigua. 

En breu, girem cap a l’esquerra i seguim recte fins ubicar-nos prop del arbre que ens ocupa. 

Obviem la pista i davallem per l’esquerra, un xic, per plantar-nos davant l’imponent Castanyer de Can Cuc. Arbre monumental, amb 12 metres de circumferència i 17’5 m d’alçada. 

El tronc està buit, però encara i es viu, tot i que l’any 1936 va patir un incendi accidental que va obligar a tallar-li el tronc principal. 

Un cop finalitzada la visita, reculem fins la cruïlla de pistes, per seguir la caminada per la pista que s’enlaira per l’esquerra. 

La pista regira cap a la dreta un cop passat el Sot del Malforat i planeja per la Baga d’en Cuc. 

Xino-xano, anem fent camí, passem pel costat de Can Cuc fins a l’alçada de Sant Salvador. 

Anem a donar una ullada a aquesta església situada al Turó de Sant Salvador. 

Seguidament, no tornem a la pista per la que veníem i davallem per un camí en direcció Sud. 

Xau-xau, anem davallant una llarga estona, tot passat per Can Pou, Can Puig i Can Balder. 

Finalment, arribem al Pas de Muntanya, on enllacem amb la pista per la que continuem per la dreta, fins a l’aparcament. 

Nota: 

(1) El Castanyer de Can Cuc o Castanyer Gros de la Casa del Bosc (Castanea sativa) és un arbre monumental situat a l'indret de la Baga d'en Cuc (a 780 msnm) en el terme municipal de Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental), el qual és l'arbre més gruixut de tot Catalunya amb diferència. 

L'any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per instal•lar-s'hi durant un any i mig, la qual cosa dona una idea de la magnitud de l'interior de l'arbre. 

Aquest tipus de castanyer de tanta envergadura de soca pertany al grup dels arbres llavorers, la funció dels quals ha estat la producció de castanyes. 

Breu: 

Una curta, senzilla i bonica caminada que ronda per frondosos boscos i ressalts d'aigua, entre d'altres.

Una matinal que transita per una de les vessants del valuós Parc Natural del Montseny. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més raconades d’aquest esplèndid Parc Natural. 

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona caminada de muntanya. 

Els caminants: Gloria, Jesús i Josep

           

PR-C 229 / Montjuïc 360º

---

El sender que envolta la muntanya de Montjuic 

Sender promogut pel Foment Excursionista de Barcelona, en commemoració del seu centenari. 

Primer sender homologat per la FEEC que transcorre integrament dins la ciutat de Barcelona i que forma part del Pla Director de Camins del Parc de Montjuïc elaborat per l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest sender envolta la muntanya de Montjuïc alternant pistes, camins i corriols per intentar trepitjar el mínim asfalt possible.

Desnivell: + 380 metres aprox. 

Distància: 10,90 Km. aprox. 

Punt de partida: Passatge La Canadenca (Parc de les Tres Xemeneies). 

Recorregut: 

Sortim del Parc de les Tres Xemeneies, seguim el carrer de Mata fins dalt de tot, creuem el passeig de Montjuïc, deixem l’asfalt i pugem a la dreta per les escales que ens porten fins al Mirador del Poble-sec.

Continuem pujant fins arribar al Mirador de Miramar per l'escalinata que se situa davant l'actual hotel que fou seu dels primers estudis de RTVE a Catalunya. 

Girem a la dreta i, en arribar a la part posterior de l'hotel, on hi ha l'aparcament, girem a l’esquerra i pugem unes escales que ens porten a la carretera Antiga de Montjuïc. 

La creuem i pugem, tot vorejant el camp de tir, als jardins de Joan Brossa i el monument a la Sardana.

Deixant-lo a l'esquerra, travessem la carretera de Montjuïc i enllacem amb els jardins del Mirador de l'Alcalde. 

Passem pel Mirador de l'Alcalde i connectem amb un camí de terra amb algunes escales que travessa una pineda, en paral•lel a la carretera de Montjuïc. 

Un camí vora el mar ens porta al petit Mirador de Montjuïc amb bancs de fusta, on trobem mig amagat el monument al sistema mètric. 

Just en aquest punt deixem el camí vora mar i girem a la dreta per pujar unes escales i arribar al punt més alt de la ruta: el Castell de Montjuïc (180 metres). 

Seguim pel camí de terra que ressegueix el fossar del Castell i, en arribar al fossar de Santa Eulàlia, on fan les pràctiques de tir amb arc, el deixem i agafem el camí de la dreta que s’endinsa en un bosc de pins fins arribar al Mirador del Migdia. 

Baixem per la pista amb una barana de fusta per gaudir de les vistes sobre els penya-segats, fins a topar-nos amb els murs del cementiri. 

A partir d’aquí prendrem un corriol en baixada resseguint el mur i, entre vegetació, arribarem a la porta de Sant Lluís del cementiri. 

Continuem seguint a tocar del mur i arribem al Mirador d’Ocell de Mar, el travessem i, tot seguint les palmeres, prenem al final un camí que, tot fent ziga-zagues, ens aproparà a l'antic Castell de Port. 

Si seguim la barana de fusta, tindrem vistes al fossar de la Pedrera i arribarem a les restes del castell del segle XI. 

Avui dia només hi trobem un monticle de terra i pedres amb una placa, renovada pel Foment Excursionista de Barcelona, commemorativa del que fou l’essència d’aquest monument. 

Seguim la baixada fins a una bifurcació que prendrem a la dreta, tot vorejant per sobre el Sot de Migdia, fins arribar a un mirador característic per la seva forma triangular. 

Continuem i travessem el carrer del Foc, pugem unes escales i a l’esquerra prenem el camí de terra que seguim fins al final. 

Creuem el carrer dels Jocs del 92 i pel carrer del Segura arribem fins a una plaça on hi ha una torre de l’antiga caserna del Polvorí i el Teatre dels Sentits. 

En arribar a la plaça, girem cap a la dreta fins trobar el túnel de la Foixarda (zona d’escalada), passem pel túnel i voregem el camp de rugbi. 

Prenem el camí de terra de la Foixarda fins arribar prop de la plaça de Sant Jordi, on fem un gir de 180º per anar a sortir a l’avinguda dels Montanyans. 

De seguida baixem per unes escales i resseguim les instal•lacions de l’hípica. 

Sortim a tocar de la zona d’aparcament del MNAC. 

Girem a la dreta i ens dirigim a la part posterior del museu tot passant per la porta d’entrada del Jardí Botànic Històric. 

Seguim fins arribar a la petita ermita de Santa Madrona, baixem unes escales i pugem a la dreta pel passeig homònim. 

Creuem el passeig i entrem als jardins de Laribal, on passem per la tradicional Font del Gat i sortim per la porta que dona a la Fundació Miró. 

Seguim uns metres per l’avinguda de Miramar, passant per la porta del jardí de les Escultures, on hi ha la d’en Manelic. 

Poc després, a l’esquerra, baixem unes escales per girar de seguida a la dreta, creuar el parc i baixar pel camí de la Satalia fins arribar al passeig de l’Exposició, que creuarem per seguir cap a la dreta fins creuar també el carrer Nou de la Rambla i entrar al Parc de la Primavera. 

Travessem el parc, situat sobre el Refugi 307, i arribem al carrer de Cabanes, que seguim fins arribar de nou als jardins de les Tres Xemeneies.

Breu: 

Ruta urbana i circular que ronda per un sender de nova creació a la ciutat Comtal. 

La caminada ens permetrà redescobrir la muntanya de Montjuic, amb nous e interessants racons, alguns d’amagats i d’altres desconeguts. 

Agradable i còmode ruta per passejar i estirar les cames sense sortir de la capital, metròpoli de la costa mediterrània de Catalunya. 

Els caminants: Josep I Mercè

       

Cingles de Vallcebre / PR-C 128

---

PR-C 128, pels cingles de Vallcebre 

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre, però, té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics. 

Desnivell: + 500 metres aprox.

Distància: 13,5 Km. aprox.

Punt de partida: Vallcebre.
Deixant la C-16, prenem la B-400 en direcció a Saldes. A mig camí prenem a mà esquerra la B-401 fins a Vallcebre on estacionem el vehicle.

Ruta: 
Vallcebre - Cal Metge - Cal Pauló - Grau de Cap Deig - La Foradada - Grau del Moro - Cal Felip del Roc - Grau de les Granoteres - Grau de Sant Climents - Grau del Jou - Cal Menut - Cal de les Granotes -Grau dels Boigs - Grau del Sastre - Grau de la Mola - Santa Magdalena - Creu - Cal Vila - Vallcebre

Recorregut: 
Normalment aquesta ruta es fa en sentit anti-horari, però naltros vam triar fer-la a l’inrevés. Així que abandonem la població de Vallcebre en direcció a Cal Pauló i el barri de la Barceloneta, petit nucli de cases. Seguim avançant fins al mirador de Cap Deig a tocar de la carretera B-401 i Grau de Cap Deig. Des d’aquest punt obtenim una primera vista panoràmica dels Cingles de Vallcebre. Sortim del mirador i enfilem avall seguint les maques. Xino-xano seguim davallant, propers a la cinglera, fins a La Foradada. La Foradada es un torrent encaixonat a les roques i l’única sortida de les aigües de Vallcebre. Si volem podem baixar per un petit sender fins a la carretera on s’hi troba una font. Creuem el torrent per un pont fins l’altre costat per prendre un corriol que voreja el precicipi fins al Grau del Moro, amb vistes de la cinglera que hem davallat. Continuem per pista deixant enrere Cal Felip del Roc fins al Grau de les Granoteres que ens brinda altre cop unes bones vistes de tot l’entorn. Amb el Pedraforca de fons, atents a les marques ens apropem fins al Grau de Sant Climents. Des d’aquest punt es pot veure a baix la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval i la petita església romànica de Sant Climent. La ruta va regirant i podem gaudir de les vistes de la Tossa d’Alp, Puigllançada i Penyes Altes. En mantinguda i suau pujada, seguim el perfil de la cinglera fins al Grau del Jou per una zona d'enfonsaments càrstics amb fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània que suposadament deuen ser avencs. A bon pas seguim caminant, deixant enrere Cal Menut, una casa ramadera encara activa, fins el Grau de les Granotes. Anem resseguint el penya-segat tot passant pel Grau dels Boigs, Grau del Sastre i Grau de La Mola, amb bones vistes del pantà de la Baells, Sobrepuny i d’altres indrets de muntanya del Berguedà. Abandonem les vistes del pantà i per un corriol que s’endinsa pel bosc, proper a la cinglera, arribem a Santa Magdalena. Una ermita construïda al segle XVII on hi ha una font, ara seca, que li atribuïen poders curatius contra les berrugues. Fem un mos i un bon repòs en aquest indret per prendre l’aire. Ara reprenem la marxa, allunyant-nos de la cinglera, en suau i mantinguda baixada pel mig del bosc fins a Cal Vila. Ja es divisa al fons la població de Vallcebre entre camps i zones de pastura. Al cap d’una estona entrem pels carrers de Vallcebre i ens dirigim al centre de la població. Donem per finalitzada la caminada i ens obsequiem amb una reconfortant cerveseta abans d’acomiadar-nos. 

Breu: 
Un ruta rodona (360º) a bon pas per tot el perímetre de la cinglera tants cops vista passant des de la carretera. Un PR que ens anirà mostrant els diferents graus d’aquesta gran cinglera. Un dia solejat, encara que ventós, ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

   

Pedraforca 360º / PR-C 127

---

PR-C 127, la ruta que envolta la muntanya 

Itinerari circular per l'emblemàtica muntanya del Pedraforca, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que permet contemplar espectaculars vistes de tots els seus vessants. Es discorre al peu del massís entre frondosos boscos per antics camins històrics com el Camí dels Bons Homes, el dels Minaires o la ruta dels Segadors, tot gaudint de singulars paisatges molt ben conservats com la magnífica vall del torrent de les Mulleres i la baga de Gresolet. Les restes d'antigues mines de lignit a cel obert a prop de coll de Jou i la presència del castell medieval d'origen càtar de Gósol parlen del passat més recent i llunyà d'aquestes terres d'alta muntanya. 

---

Desnivell: +/- 1.140 metres aprox.

Distància: 18 Km. aprox.

Punt de partida:
Gósol. Per la C-16 (Eix del Llobregat) en direcció cap al túnel del Cadí, prenem la carretera B-400 fins a Gósol. Estacionem el vehicle a la plaça major.

Ruta: 
Gósol – Font Terrers – Font de la Roca – El Collell – Refugi Lluis Estasen – Coll de Jou – Coll del Cap de la Creu - Gósol

Recorregut: 
Sortim de la plaça major pel carrer Pablo Picasso i seguidament girarem a l’esquerra fins a la plaça on hi ha un safareig i una font amb cap de bou. Seguim pel carrer cimentat fins sortir de la població per una pista de terra. En poca estona, prenem un sender que s’endinsa pel serrat de la Muga. Continuem pel sender, sense pèrdua, fins a l’àrea de picnic de Font Terrers. En tot moment tenim com a decorat de fons, la cara Sud del Cadí, encara força innivada. Deixem a l’esquerra diversos camins i seguim recte, pel costat dret de la bassa per un corriol que ens apropa fins a la torrentera de la Coma dels Carners. En aquest punt abandonem el camí que segueix recte i regirem cap a l’esquerra tot endinsant-nos pel bosc. Més endavant sortim a un prat envoltat de pi negre. Anem deixant enrere la vall, flanquejats pels estètics cims de Costa Cabirolera, Comabona, entre d’altres que formen el Cadí. Passem entre roques i seguim per la vall del riu Cerneres, planejant, sense perdre cota fins a la Font de la Roca. Ara seguim fins al Collell, un magnífic mirador a dues bandes. Per un costat tenim tot el Cadí i per l’altre sens desplega l’airós Pollegó Superior del Pedraforca. Per l’esquerra continua el camí dels Bons Homes, naltros seguim la pista per la dreta, que ve del mirador de Gresolet. Seguim la pista esmentada, mentre passem pel las torrenteres que desaigüen les parets de la cara Nord del Pedraforca. Abans d’arribar al petit telefèric d’aprovisionament del refugi Lluis Estasen, surt un corriol a mà dreta que en poca estona ens situa a la Jaça dels Prats on es troba el refugi. Fem una aturada tècnica i un mos mentre guaitem les reptadores parets de la esquerpa cara Nord, farcida de clàssiques vies d’escalada de renom. Abandonem el sender que ens duria a l’enforcadura i prenem el sender, un xic per sota, que pertany al PRC 127. Un corriol que transcorre pel mig del bosc fins al Coll de Jou. Atents a les marques del PR travessem els prats i continuem per les restes de l’antic camí ral de Saldes a Gósol. Ara caminem flanquejats per les magnifiques parets del Pollegó Inferior on s’hi identifica la transitada Gran Diagonal que dóna pas al cim del Pollegó. Anem fent camí, i en la proximitat de Gósol trobarem el Cap de la Creu, un mirador indicador de tots els cims del voltant com el Cap de la Gallina Pelada entre d’altres. En poca estona entrem a la coneguda població de Gósol.

Breu:
Un ruta rodona (360º) caminada per tot el perímetre del massís del Pedraforca. Un PR que perfectament assenyalat ens anirà descobrint totes les cares d’aquesta màgica muntanya. Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants:
Gloria – Jesús – Josep – Josep Mª - Mercè – Miguel - Mònica – PeP – Santi