Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sostre Comarcal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sostre Comarcal. Mostrar tots els missatges

Puigpedrós  2915






Sostre de les comarques Gironines i Sostre comarcal de la Cerdanya 

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. 
És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la comarca de la Cerdanya.

Desnivell: + 780 metres aprox. 

Distància: 13,70 Km. aprox. 

Punt de partida: Refugi de la Feixa. 
Propers a Puigcerdà, prenem la carretera GIV-4035 en direcció a Guils de Cerdanya i a continuació cap a l’estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera.
Passat l’estació d'esquí, es continua per una pista de terra força atrotinada apta (a data d’avui) per turismes (no baixos) on s’ha de circular a pas de bou fins situar-nos al propi Refugi de la Feixa. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Refugi de la Feixa, pista de la Feixa, trencall, estany de Malniu, Serrat de les Perdius Blanques, Pic de les Molleres del Puigpedrós, les Molleres, Puigpedrós, vèrtex geodèsic, les Molleres, Pic de les Molleres del Puigpedrós, Serrat de les Perdius Blanques, estany de Malniu, trencall, pista de la Feixa, Refugi de la Feixa 

Recorregut: 
Avancem per la pista de la Feixa fins una cruïlla de camins per on abandonem la mateixa pista i prenem un camí que s’endinsa pel bosc en sentit Nord. 
Caminem sense sortir del camí, acotat per ser una zona delimitada de protecció del tristament amenaçat Gall Fer. Hi ha rètols amb les recomanacions e indicacions dels Agents Rurals. 
Al final d’aquest camí, sortim a l’Estany de Malniu, un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 5.9 hectàrees i una fondària màxima de 13.5 metres. 
Voregem l’estany per l’esquerra i continuem en direcció Oest mentre el camí es va redreçant suaument.
De seguida, el camí puja tot dret i sense contemplacions en direcció al Roc de la Llosa.
Sortim al Serrat de les Perdius Blanques per on continuem muntanya amunt sense defallir. 
Més endavant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, porta d’entrada als altiplans de muntanya anomenats “les Molleres”. 
Avancem per aquests altiplans, sovint molls, en clara direcció al cim del Puigpedrós. 
Mentre ens apropem observem que hi han com dues puntes, la de la dreta es el cim reial i la de l’esquerra es on hi ha el vèrtex geodèsic. 
Ens dirigim primerament a la punta de la dreta, cim oficial del Puigpedrós amb una cota de 2.915 metres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Igualment aquest cim es el sostre de la Cerdanya i el sostre de les comarques Gironines. 
Fruïm de les esplèndides i generoses vistes mentre fem un merescut repòs. 
Reprenem la caminada i anem a visitar el punt geodèsic del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), ubicat a l’altre punta cimera. 
Fem les fotos de compliment i comencem la davallada que passa pel mateix camí de pujada. 
La idea original era fer una ruta circular, per això hem sortit del refugi de la Feixa, però donat que s’estaven complint les prediccions meteorològiques, hem optat per tornar pel mateix camí. 
Així doncs, tornem a passar per les Molleres i pel Pic de les Molleres del Puigpedrós, per començar a davallar definitivament fins l’estany de Malniu. 
Tot baixant, se’ns ha confirmat la decisió de tornar pel mateix camí, doncs la pluja s’ha fet present.
Voregem novament l’estany i acabem de desfer tot el camí fins el refugi de la Feixa. 

Breu: 
Una caminada que ronda per un paisatge d’alta muntanya i que transita per alguns dels racons més bonics de la Cerdanya. 
Igualment aquest cim ostenta diferents etiquetes com 100 cims i sostres de comarca i província, meres excuses per aquesta excel•lent excursió. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

          Print Friendly and PDF

Albarda Castellana  1176






Sostres Comarcals en Família 

L’Albarda Castellana s’erigeix com el cim més alt de la comarca del Baix Llobregat. 
Això es dóna perquè Sant Jeroni, sostre de Montserrat, és el vèrtex limítrof de les comarques de l’Anoia i del Bages. 
L’Albarda es situa per sota de Sant Jeroni i s’ubica dins la comarca del Baix Llobregat. 

Desnivell:  + 480 metres aprox. 

Distància:  9,10 Km. aprox. 

Punt de partida: Monestir. 
Des de Monistrol de Montserrat prenem la carretera BP-1121 que ens duu directament al Monestir de Montserrat. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Monestir, Escales dels Pobres, Pas dels Francesos, Plaça de Santa Anna, Pla dels Ocells, Camí vell de Sant Jeroni, cruïlla, trencall, Coll de les Pinasses, Albarda Castellana, Coll de les Pinasses, trencall, cruïlla, Camí nou de Sant Jeroni, Sant Joan, Camí de les Ermites, Sant Miquel, Monestir 

Recorregut: 
Sortim del Monestir i enfilem per les Escales dels Pobres, tot passant pel Pas dels Francesos fins a la Plaça de Santa Anna, on aprofitem per fer un mos a l’ombra. 
Continuem muntanya amunt, passem pel costat de l’inconfusible Panxa del Bisbe fins el Pla dels Ocells.
Xino-xano anem guanyant cota pel sender que ens duu sense pèrdua pel mig del boscam. 
Enllacem amb el Camí nou de Sant Jeroni i progressem pel Camí de Sant Jeroni fins que l’abandonem per un corriol que puja decididament per la nostre esquerra. 
Arribem al Coll de les Pinasses i enfilem la pujada final que passa per un petit flanqueig i més endavant una curta grimpada que ens dona accés al cim de l’Albarda Castellana. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Igualment l’Albarda Castellana ostenta l’etiqueta de Sostre Comarcal del Baix Llobregat. 
Aprofitem per fruir de les esplèndides vistes que ens ofereix aquest solemne cim, de tot Montserrat, a banda i banda. 
Després de la contemplació e identificació d’un munt d’agulles, reprenem la caminada tot davallant fins el Camí de Sant Jeroni. 
Avancem i en poca estona obviem el Camí vell de Sant Jeroni per continuar pel Camí nou de Sant Jeroni. 
Xau-xau, amb calma, caminem una bona estona tot gaudint de les magnifiques vistes de la regió de la Tebaida amb les seves majestuoses roques de la Panxa del Bisbe, l'Elefant, la Prenyada i la Mòmia entre moltes altres.
Igual passem per sota dels airosos i ventejats Gorros i Magdalenes amb el Trencabarrals al front.
Arribem a Sant Joan i continuem pel Camí de les Ermites que comença a davallar fins a Sant Miquel
Una estona més i arribem de nou al Monestir de Montserrat, ple a vessar de turistes de tota mena. 

Breu: 
Caminada en família, amb el jovent, pel cor de Montserrat a la recerca del sostre comarcal del Baix Llobregat, endinsant-nos per camins i canals amb alguna que altre grimpada aïllada. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona i profitosa jornada de muntanya familiar. 

Els caminants: Esther, Francesc, Jas, Josep, Mercè, Nur, Pepita i Raquel

      Print Friendly and PDF

Tossal Gros de Vallbona   804
PR-C 58 La Serra del Tallat






Sostre Comarcal de l’Urgell 

Desnivell: + 460 metres aprox. 

Distància: 17,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Rocallaura. 
Des de l’autopista AP-2, prenem la carretera C-14. 
Seguidament la carretera TP-2335 i la carretera LP-2335 fins a Rocallaura. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Rocallaura, PR-C 58, Camí dels Hostalets, Pla del Bisbe, Santuari del Tallat, Camí Ral, Cap del Coll, Serra del Tallat, Tossal Gros de Vallbona, Camí de Senan, Safareig, font, Montblanquet, Camí de Montblanquet, els Plans, Rocallaura 

Recorregut: 
Baixem a la carretera LP-2335 i al davant, creuant la carretera, hi ha un cartell on comença oficialment el PR-C 58 “ de la Serra del Tallat. 
Durant tot el recorregut trobarem i ens creuarem amb diferents rutes, que comparteixen trams, com la Ruta del Cister, GR’s i altres rutes locals. 
De fet tot el PR-C 58 resta poc marcat pròpiament i caldrà estar atent a les indicacions i al track per no fer-nos un embolic en determinats moments. 
Caminem doncs, en direcció Sud, pel Camí dels Hostalets i deixem enrere una cruïlla on seguim a mà esquerra, per la dreta es per on tornarem. 
En suau i mantinguda pujada anem fent ruta tot passat pel Pla del Bisbe. 
Més endavant regirem cap a la dreta i en breu, ens apropem momentàniament a donar una ullada al Santuari del Tallat. 
Tornem enrere i continuem fins a una cruïlla, amb un pal indicador, per seguir a mà esquerra i anar remuntant pel Camí Ral en clara direcció al Parc Eòlic. 
Més endavant, creuem la carretera TV-2338 i Cap del Coll per continuar per la pista del davant. 
Arribem a un trencall on continuem per l’esquerra, camí d’anada i tornada, en direcció Oest. 
Continuem per la pista fins prendre un corriol a mà dreta, marcat amb una fita, que remunta decididament fins al capdamunt del Tossal Gros de Vallbona. 
Sostre Comarcal de l’Urgell amb una cota de 804 metres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Fem un repòs i un petit àpat, dalt del cim, mentre gaudim de les extenses vistes que ens ofereix. 
Desfem el camí fins al trencall anterior per seguir el PR-C 58 que transita per sota dels enormes aerogeneradors o molins de vent. 
Poc a poc anem deixant enrere el Parc Eòlic mentre caminem pel Camí de Senan en clara direcció Nord.
Xino-xano, arribem al bonic poble de Montblanquet i ens dirigim al carrer de la Plaça on hi ha una esplèndida font on ens refresquem. 
Sortim del poble per la carretera LV-2338 i en breu prenem a mà dreta el Camí de Montblanquet. 
Sense pèrdua, caminem una bona estona tot passant per un parell de pujades fins enllaçar amb el camí d’anada. 
Ara només ens cal desfer el camí fins a Rocallaura i anar a fer la reconfortant cervesa abans de marxar.

Breu: 
Una senzilla caminada que ens ofereix aquest sender PR-C 58 que te com a afegit principal el cim del Tossal Gros de Vallbona. 
Un cim sense grans pretensions però que ostenta les etiquetes de Cim Comarcal de l’Urgell, “100 cims un repte d’altura” de la FEEC i 100 cims emblemàtics segons el ICGC. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una plaent passejada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

          Print Friendly and PDF

Puig de les Agulles   841
Puig Castellar   944
Puig de Solanes   914






Sostre Comarcal de l’Alt Penedès 

Desnivell:  + 470 metres aprox. 

Distància:  14,10 Km. aprox. 

Punt de partida: Pontons. 
Des de l’autopista AP-7, prenem la carretera BP-2121 i BP-2122 fins a Pontons. 
Estacionem el vehicle en aquesta placeta, destinada a Mercat setmanal els Dimarts. 
Veure punt de partida a Google Maps.  

Ruta: 
Pontons, Santa Magdalena, Camí de l’obaga dels Carbons, Puig de les Agulles, carretera dels Carbons, Puig Castellar, Poblat ibèric del Castellar, Serra dels Esgavellats, Puig de Solanes, Camí de Solanes, GR-172, Font del Tap, Cal Pigó de la Serra, la Carretera dels Carbons, Camí de la Serra, Cal Diable, Font del Molinot, Pontons 

Recorregut: 
Creuem la riera de Pontons i de l’altre costat, pugem fins a Santa Magdalena. 
A continuació, en direcció Nord, pel Camí de l’obaga dels Carbons anem guanyant cota suaument.
Arribem a un trencall on un senyal ens mena cap al cim del Puig de les Agulles. 
Pugem per aquest corriol, més costerós, fins al capdamunt del Puig de les Agulles. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Igualment, (veure nota) el Puig de les Agulles es el sostre comarcal de l’Alt Penedès amb una cota de 841 metres. 
Després de la contemplació del paisatge, amb Montserrat sempre present al horitzó, desfem el camí fins el trencall per on havíem enfilat cap amunt. 
En breu, creuem la Carretera dels Carbons i seguim de l’altre banda, en direcció Nord-oest. 
Anem guanyant cota i sense pèrdua, avancem fins plantar-nos al capdamunt del Puig Castellar amb una cota de 944 metres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Gaudim de les bones vistes que ens ofereix i seguidament, prenem un corriol que davalla fins el Poblat ibèric del Castellar a donar-li una ullada. 
Tot seguit, anem davallant un xic, fins enllaçar novament amb el camí pel que havíem arribat des del Puig de les Agulles. 
Ara, continuem en clara direcció Sud-oest, tot carenant per l’ample Serra dels Esgavellats. 
Xino-xano, caminem còmodament pel llom d’aquesta serra, fins un trencall marcat amb fites. 
Girem cap a l’esquerra i avancem per un fresat corriol fins al capdamunt del planer Puig de Solanes amb una cota de 914 metres. 
Abandonem aquest cim, sense vistes, i comencem a davallar fins enllaçar amb el Camí de Solanes i/o GR-172. 
En direcció Est, caminem sense pèrdua per aquest marcat camí fins a la Font del Tap. 
Curiosa font, més que una font es una surgència amagada sota terra, que brolla lentament. 
Prosseguim la caminada fins a Cal Pigó de la Serra, on prenem un corriolet força desdibuixat que davalla decididament. 
Entre branques i branquillons, creuem novament la Carretera dels Carbons i de l’altre costat, continuem caminant pel Camí de la Serra. 
Xau-xau, anem davallant per aquesta pista, passem pel costat de la casa rural de Cal Diable i seguim fins a la bonica Font del Molinot. 
Ja per acabar, prosseguim davallant fins a Pontons, donant per acabada aquesta ruta circular. 

Nota: 
Dintre de l’Alt Penedès hi ha una extensa discrepància sobre quin es el sostre comarcal real. 
D’una banda el Puig de les Agulles amb una cota de 841 metres i de l’altre banda el Puig de Solanes amb una cota de 914 metres. 
Tot i ser aquest últim més alt, hi ha forces discrepàncies perquè es diu que aquest cim no hi es ben bé dins de la comarca de l’Alt Penedès, sinó dins de la comarca de l’Anoia. 
Per sortir de dubtes, en cas de que algun dia s’esvaeixi quin dels dos ostenta la categoria de sostre comarcal, fem tots dos per si de cas i fins que en surti l’aigua clara. 

Breu: 
Una caminada per l’Alt Penedès a la recerca d’alguns dels cims més emblemàtics i d’alguns dels cims que formen part de la Marxa de Resistència dels “ 7 cims ”. 
Discrepàncies a banda (veure nota), la ruta transita per vinyes, camps i boscatges diversos de gran bellessa. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Rafa.

        Print Friendly and PDF

Serrat de Sant Joan   1069
Turó de Bellver   1045






Sostre Comarcal del Moianès 

Desnivell: + 300 metres aprox. 

Distància: 9 Km. aprox. 

Punt de partida: Sant Cugat de Gavadons. 
Des de la carretera C-17, ens apropem fins a Sant Cugat de Gavadons. 
Estacionem el vehicle pel voltant. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Sant Cugat de Gavadons, Mas Bellver, Camí de Sant Cugat de Gavadons, Coll de Nualard, GR-177, Costa Plana de Bellver, Collet de Bolederes, Collet d’Herbaprima, Collet de Mas Güell, Serrat de Sant Joan, Collet de Mas Güell, Collet d’Herbaprima, La Guantera, Torrent del Soler, pista, Turó de Bellver, Sant Cugat de Gavadons. 

Recorregut: 
Sortim de Sant Cugat de Gavadons pel costat del Mas Bellver i continuem en direcció Sud pel Camí de Sant Cugat de Gavadons. 
Arribem al Coll de Nualard i continuem per la dreta, en direcció Oest, seguint el GR-177. 
Caminem per aquest GR-177, que ronda per la Costa Plana de Bellver. 
Passem pel Collet de Bolederes i Collet d’Herbaprima, per seguir el GR-177 fins al Collet de Mas Güell.
En aquest punt, abandonem el GR-177 i prosseguim pel camí de la dreta. 
Sense pèrdua, per aquest ample camí, ens enfilem al capdamunt del Serrat de Sant Joan, sostre comarcal del Moianès amb una cota de 1069 metres. 
Cim sense vistes, poc agraït per ser un sostre comarcal, que disposa de la placa del 100tenari. 
Tot seguit, desfem el camí, còmodament, fins el Coll d’Herbaprima. 
En aquest punt, continuem per l’esquerra i comencem a davallar suaument. 
Caminem per un bonic camí que transita per frondosos boscos fins una zona anomenada La Guantera, on regirem cap a la dreta. 
Prosseguim per la pista que es va difuminant i estrenyent a mida que avancem. 
Propers al Torrent del Soler, el camí es desdibuixa del tot i caminarem uns quants metres, intuïtivament, sense marques ni fites. 
Arribem al Torrent del Soler i davallem per caminar uns mestres per la seva llera. 
Abandonem el torrent, i enfilem muntanya amunt, pel tros, sense marques ni fites, fins sortir al final de una pista. 
Ara més còmodament, avancem per aquesta pista, que no abandonem fins enllaçar amb el Camí de Sant Cugat de Gavadons. 
Abans d’arribar al Mas Bellver, per l’esquerra, enfilem muntanya amunt fins al capdamunt del Turó de Bellver. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Cim amb una cota de 1045 metres, més agraït per les vistes sobre la plana de Vic i de Sant Cugat de Gavadons. 
Per l’altre costat, davallem fins Sant Cugat de Gavadons, on tenim estacionat el vehicle. 
Abans de marxar, aprofitem per gaudir de les vistes des del mirador que hi ha amb un cartel per identificar tots els cims que hi presenta. 

Nota: 
(1) Sant Cugat de Gavadons és una església romànica que pertany al terme municipal de Collsuspina (Moianès). 
Fou l'origen del terme de Collsupina, ja que és sufragània de Sant Andreu de Tona, que s'independitzà de Tona (Osona). 
És una església preromànica i romànica d'una sola nau, amb transsepte, amb notables elements de l'art romànic. 
És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
(2) El Serrat de Sant Joan és una muntanya de 1069 metres d'altitud del terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès. 
És a prop del Puig Rodó, muntanya que sovint es té per la més alta del Moianès 

Breu: 
Una caminada matinal per estirar les cames per aquestes contrades. 
Una ruta, enfocada en assolir el sostre comarcal del Moianès, com a punt més a destacar tot i les minses vistes que ens brinda. 
Un cim per als col•leccionistes dels sostres comarcals de Catalunya.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una plaent excursió de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè.

      Print Friendly and PDF