XLVIII Embardissada

---

L’Embardissada, molt més que una caminada 

L’Embardissada és el segell identificatiu del Centre Excursionista d’Olot i un dels clàssics de l’excursionisme català. 

Aquesta marxa per l’Alta Garrotxa neix al maig del 1978, tot i que des de la tercera edició que es celebra a l’abril. 

La seva singularitat és que discorre gairebé tota per camins.

I això que és un atractiu pels participants, és a la vegada una dificultat per a l’organització perquè, prèviament a cada edició, hi ha molta feina a estassar i recuperar camins.

---

---

Desnivell: + 755 metres aprox. 

Distància: 20,15 Km. aprox. 

Punt de partida: Hostalnou de Bianya. 

Entre Sant Joan de les Abadesses i Olot, per la carretera N-260, arribem a l’Hostalnou de Bianya. 

Veure punt de partida a Google Maps. 

Ruta: 

Hostalnou de Bianya, Sant Valentí de la Cau, Pedró de Sant Tomàs, Malforat, Sant Martí del Clot, Hostalnou de Bianya 

Recorregut: 

Aquesta edició XLVIII, estrenem lloc de sortida: Els Morrals d’Hostalnou de Bianya.

En altres edicions s’havia sor tit del terme municipal de la Vall de Bianya, però mai des d’aquest indret.

En aquesta edició ens movem entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac ja que una part del recorregut transcorre per la Serra d’Amont i Sant Tomàs. 

Aquesta edició combina de forma bastant equitativa paisatges agrícoles i forestals ja que al fons de la Vall de Bianya trobem un mosaic agrari on predominen conreus com els farratges i l’emblemàtic blat de moro, que per aquestes dates encara no ha nascut, però ja es pot intuir els camps on es cultivarà. 

Quan ens enfilem cap a la muntanya, deixem enrere la terra conreada per endinsar-nos a un dens bosc d’alzines que ens recorda la importància del carboneig que va tenir aquest indret abans de l’aparició dels combustibles fòssils. 

També trobem unes pedres molt curioses que semblen tretes de les construccions maies, inques o asteques, però que no tenen res a veure amb aquestes cultures. 

El que si que trobem són elements de la cultura cristiana com padrons i ermites que ens porten a una època on la fe era més present que avui dia. 

Si en voleu saber més del patrimoni natural i arquitectònic que trobareu a l’Embardissada us convidem a ampliar la informació al llibret digital i descobrir l'itinerari tot seguint el mapa.

Breu: 

Una caminada perfectament organitzada, amb els necessaris avituallaments, que permet gaudir d’aquesta ruta que transita per indrets d’enorme bellesa de l’Alta Garrotxa, entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac. 

Cal destacar la carena de Sant Tomàs on hi ha un excel•lent mirador cap al nord, cap a la vall del Bac i cap a les muntanyes de l’Alta Garrotxa (Talló, puig Ou, Montmajor, Montpetit, Comanegra, Bestracà, Ferran, Bassegoda...) amb el massís del Canigó, el Costabona, les muntanyes d’Ulldeter, serra Mirador des de la Pedra Blava - Volcans la Garrinada i Montsacopa, Cavallera i el Taga al fons. 

Tot plegat, hem gaudit d’aquesta, entre d’altres caminades que permeten conèixer el territori en profunditat i al mateix temps estirar les cames una bona estona. 

Els caminants: Anita, Gilbert, Josep, Mercè, Mònica, Rafa, Salut i Xavi

           

2ª Marxa Altafulla - Costa Tàrraco

---

Una Marxa mar i muntanya 

Paratges entre el mar i la muntanya, vistes panoràmiques i indrets que semblen extrets d'un conte.

Castells i pedreres que ens transporten a temps passats. 

Diferents tipus de vegetació i camps de conreu que ens descobreixen la vida rural a tocar d'una gran ciutat. 

Tot això i molt més és la Marxa Altafulla - Costa Tàrraco. 

Desnivell: + 370 metres aprox. 

Distància: 24 Km. aprox. 

---

---

Punt de partida: Altafulla, Parc del Comunidor. 

Veure punt de sortida a Google Maps. 

Ruta: 

Altafulla, Font de Santa Margarida, Mas Vell , Mas de Cosidor, Mas del Mèdol, GR-92, Platja Llarga, Cala Fonda, Roca Plana, Cala de Becs, Platja de la Mora, Torre de la Mora, Castell de Tamarit, Platja de Tamarit, el Gaià, Tollada del Sifó, Pont del riu Gaià, Altafulla 

Recorregut: 

Sortim en direcció Nord, pel Camí de la Nou de Gaià. 

De seguida ens endinsem per boscos, creuem el Gaià i l’autopista de la Mediterrània. 

Continuem en direcció Oest, per amplis boscatges de pi blanc que fan la caminada força amable. 

Els quilometres van corrent, mentre passem propers al Mas Vell i Mas del Cosidor. 

Creuem novament l’autopista de la Mediterrània, mentre ens anem apropant a la pròpia Mar Mediterrània. 

Arribem arran de mar i enllacem amb el GR-92 que es passeja per la Platja Llarga. 

Anem seguint aquest GR-92 que transita proper al mar, sense pèrdua, fruint del paisatge. 

Passem per Cala Fonda i Platja de Cala Becs fins plantar-nos a l’estètica Torre de la Mòra. 

Prosseguien per aquest GR-92 que ronda proper a cales d’una belles exquisida i per uns pinedes i vegetació Mediterrània 100%. 

Caminant per la platja es divisa la inconfusible silueta del bell i estètic Castell de Tamarit. 

Més endavant, passem pel seu costat, per continuar per la Platja de Tamarit. 

En breu, abandonem el GR-92 i seguim a mà esquerra, per un corriol que remunta proper a el Gaià.

Xino-xano, anem fent via per aquest boscam de canyes i tamarius, refugi d’aus aquàtiques. 

Més endavant, deixem aquest camí i girem a mà dreta per endinsar-nos per la Ronda d’Altafulla i arribar al punt de sortida de la caminada, on ens espera una merescuda botifarrada. 

Breu: 

La Marxa recorre molts dels indrets naturals de més valor paisatgístic dels termes municipals de La Riera de Gaià, Tarragona i Altafulla, en una combinació sorprenent del bosc mediterrani i la costa gairebé verge de litoral tarragoní. 

Un recorregut que ens porta a descobrir per camins i senderons alguns dels paratges més especials de Catalunya, tant des del punt de vista natural com cultural. 

Tot plegat, hem gaudit d’una esplèndida caminada per aquestes contrades. 

Els caminants: Diego, Josep, Mercè, Mònica, Rafa, Salut, Xavi.

       

XV la Bastarda

---

Caminada de resistència per camins de muntanya, no competitiva 

Desnivell: (+) 820 metres aprox. (-) 1.130 metres aprox. 

Distància: 37,30 Km. aprox.

---

---

Punt de partida: Sant Martí de Centelles. 

Haurem arribat al punt de partida (Sant Martí de Centelles) des de Parets del Vallès en tren o bus (a triar) que disposa l’organització de la caminada en el moment de la inscripció. 

Ruta: 

Sant Martí de Centelles, Forn de Calç de l'Oller, Esglesia Sant Pere De Valldeneu, Font de Valldaneu, Can Volant, Ca l'Esmolet, Can Magre, L'Onyó, Mirador de Sant Miquel del Fai, Gorg d'en Jeroni, Molí de la Pineda, Molí del Regassol, Gorg de Can Noguera, Passera de la Baliarda, Font de Ca l'Artiguetes, Ermita de Sant Valerià

Una mica d'història: 

Un bon dia creàrem un nou club, ni millor ni pitjor, diferent!

L’inici de tot... una colla de penjats, perquè no teníem ni seu, ni club, ni subvencions... i així vàrem malviure algun temps... de bar en bar... cadires calentes i nits de somnis , braves i cervesa... res que pogués semblar seriós, fins que un dia es va dir que havíem de tenir un local , vàrem buscar i buscar i finalment el trobàrem. 

I allà vàrem fer mans i mànigues per sobreviure...llogant el local posant calers i fent mil i una per subsistir.... fins que un dia es va encendre el llum: “i si fem una caminada?” I vàrem dir: “i perquè no?”

Llavors no rebíem ni diners ,ni suport ,ni subvenció de l'Ajuntament, no teníem res... i per això la vàrem batejar com la Bastarda... la filla no reconeguda. 

Havíem de buscar un itinerari, sostenible, perquè no teníem diners i vam mirar el Google Earth i vam carregar les bicicletes al tren i vam marxar a Sant Martí de Centelles. 

Havíem vist sobre el plànol un GR i el volíem seguir. 

Va ser un suplici pujar les bicicletes fins al Grau de les Avellanedes, un autèntic infern! 

Un cop allà, vàrem seguir el GR i ens vam adonar que aquell seria el camí, ens van impressionar els Cingles, ens van enamorar!

I vàrem fer la primera Bastarda que vàrem ser 7 participants... I com que érem capgrossos de mena, la segona 25... I si provem la tercera? 48... Va! Anem per la quarta! 96... I llavors ens adonàrem que probablement estàvem fent les coses bé... A la cinquena, 200...sisena, 250... i així anar pujant... fins a 550. 

Ja no podem pujar més! Tindríem més gent, més ingressos, però perdríem l’essència Bastarda... 

Breu: 

Caminada molt ben organitzada amb tot tipus de detalls, altament recomanable. 

Uns controls de pas excel•lents, guarnits temàticament amb un ambient festiu i uns avituallaments ben assortits amb tota mena d’àpats i refrescos. 

Aquesta XV la Bastarda, ha sigut una edició remullada amb diversos aiguats i plugims que han fet més feixuga la caminada. 

Hem gaudit d’aquesta caminada que es passeja pels Cingles de Bertí fins Sant Miquel del Fai per desprès davallar i continuar caminant vora el riu Tenes fins a Parets del Vallès.

Els caminants:  Gilbert, Josep, Rafa, Salut i Xavi

       

PR-C 229 / Montjuïc 360º

---

El sender que envolta la muntanya de Montjuic 

Sender promogut pel Foment Excursionista de Barcelona, en commemoració del seu centenari. 

Primer sender homologat per la FEEC que transcorre integrament dins la ciutat de Barcelona i que forma part del Pla Director de Camins del Parc de Montjuïc elaborat per l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest sender envolta la muntanya de Montjuïc alternant pistes, camins i corriols per intentar trepitjar el mínim asfalt possible.

Desnivell: + 380 metres aprox. 

Distància: 10,90 Km. aprox. 

Punt de partida: Passatge La Canadenca (Parc de les Tres Xemeneies). 

Recorregut: 

Sortim del Parc de les Tres Xemeneies, seguim el carrer de Mata fins dalt de tot, creuem el passeig de Montjuïc, deixem l’asfalt i pugem a la dreta per les escales que ens porten fins al Mirador del Poble-sec.

Continuem pujant fins arribar al Mirador de Miramar per l'escalinata que se situa davant l'actual hotel que fou seu dels primers estudis de RTVE a Catalunya. 

Girem a la dreta i, en arribar a la part posterior de l'hotel, on hi ha l'aparcament, girem a l’esquerra i pugem unes escales que ens porten a la carretera Antiga de Montjuïc. 

La creuem i pugem, tot vorejant el camp de tir, als jardins de Joan Brossa i el monument a la Sardana.

Deixant-lo a l'esquerra, travessem la carretera de Montjuïc i enllacem amb els jardins del Mirador de l'Alcalde. 

Passem pel Mirador de l'Alcalde i connectem amb un camí de terra amb algunes escales que travessa una pineda, en paral•lel a la carretera de Montjuïc. 

Un camí vora el mar ens porta al petit Mirador de Montjuïc amb bancs de fusta, on trobem mig amagat el monument al sistema mètric. 

Just en aquest punt deixem el camí vora mar i girem a la dreta per pujar unes escales i arribar al punt més alt de la ruta: el Castell de Montjuïc (180 metres). 

Seguim pel camí de terra que ressegueix el fossar del Castell i, en arribar al fossar de Santa Eulàlia, on fan les pràctiques de tir amb arc, el deixem i agafem el camí de la dreta que s’endinsa en un bosc de pins fins arribar al Mirador del Migdia. 

Baixem per la pista amb una barana de fusta per gaudir de les vistes sobre els penya-segats, fins a topar-nos amb els murs del cementiri. 

A partir d’aquí prendrem un corriol en baixada resseguint el mur i, entre vegetació, arribarem a la porta de Sant Lluís del cementiri. 

Continuem seguint a tocar del mur i arribem al Mirador d’Ocell de Mar, el travessem i, tot seguint les palmeres, prenem al final un camí que, tot fent ziga-zagues, ens aproparà a l'antic Castell de Port. 

Si seguim la barana de fusta, tindrem vistes al fossar de la Pedrera i arribarem a les restes del castell del segle XI. 

Avui dia només hi trobem un monticle de terra i pedres amb una placa, renovada pel Foment Excursionista de Barcelona, commemorativa del que fou l’essència d’aquest monument. 

Seguim la baixada fins a una bifurcació que prendrem a la dreta, tot vorejant per sobre el Sot de Migdia, fins arribar a un mirador característic per la seva forma triangular. 

Continuem i travessem el carrer del Foc, pugem unes escales i a l’esquerra prenem el camí de terra que seguim fins al final. 

Creuem el carrer dels Jocs del 92 i pel carrer del Segura arribem fins a una plaça on hi ha una torre de l’antiga caserna del Polvorí i el Teatre dels Sentits. 

En arribar a la plaça, girem cap a la dreta fins trobar el túnel de la Foixarda (zona d’escalada), passem pel túnel i voregem el camp de rugbi. 

Prenem el camí de terra de la Foixarda fins arribar prop de la plaça de Sant Jordi, on fem un gir de 180º per anar a sortir a l’avinguda dels Montanyans. 

De seguida baixem per unes escales i resseguim les instal•lacions de l’hípica. 

Sortim a tocar de la zona d’aparcament del MNAC. 

Girem a la dreta i ens dirigim a la part posterior del museu tot passant per la porta d’entrada del Jardí Botànic Històric. 

Seguim fins arribar a la petita ermita de Santa Madrona, baixem unes escales i pugem a la dreta pel passeig homònim. 

Creuem el passeig i entrem als jardins de Laribal, on passem per la tradicional Font del Gat i sortim per la porta que dona a la Fundació Miró. 

Seguim uns metres per l’avinguda de Miramar, passant per la porta del jardí de les Escultures, on hi ha la d’en Manelic. 

Poc després, a l’esquerra, baixem unes escales per girar de seguida a la dreta, creuar el parc i baixar pel camí de la Satalia fins arribar al passeig de l’Exposició, que creuarem per seguir cap a la dreta fins creuar també el carrer Nou de la Rambla i entrar al Parc de la Primavera. 

Travessem el parc, situat sobre el Refugi 307, i arribem al carrer de Cabanes, que seguim fins arribar de nou als jardins de les Tres Xemeneies.

Breu: 

Ruta urbana i circular que ronda per un sender de nova creació a la ciutat Comtal. 

La caminada ens permetrà redescobrir la muntanya de Montjuic, amb nous e interessants racons, alguns d’amagats i d’altres desconeguts. 

Agradable i còmode ruta per passejar i estirar les cames sense sortir de la capital, metròpoli de la costa mediterrània de Catalunya. 

Els caminants: Josep I Mercè

       

Cinque Terre

---

Un viatge al cromatisme més sublim de la costa italiana 

S'anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia d'una gran bellesa. 

Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. 

El 1997, a instàncies de la província de La Spezia, les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. 

Les Cinque Terre i Portovenere està recollides amb el codi 826-001. 

El 1999 es va crear també el Parco Nazionale delle Cinque Terre ('Parc nacional de les Cinc Terres'). 

Desnivell: (+) 1.480 metres aprox. 

Distància: 17 Km. aprox. 

Allotjament: 

Ens hem allotjat a Levanto com a campament base.

Levanto disposa de major, més econòmica i variada oferta d’allotjament.

Notes:

La Cinque Terre Treno Card permet desplaçar-se en tren entre els diferents pobles de la Cinque Terre i al mateix temps accedir als trams que son de pagament (excepte la Via dell'Amore). 

Cada estació de tren disposa d’un box_tenda  per comprar els abonaments de la Cinque Terre Treno Card per dies i temporada segons convingui.

El tram de la Via dell'Amore, tram molt turístic i que estava tallat per un despreniment, a data d’aquesta ressenya, torna a estar obert previ pagament i només en sentit Riomaggiore-Manarola. 

Recorregut: 

Des de l’estació de Monterosso iniciem la caminada i ens apropem a Monterosso del Mare. 

Donem un petit tomb per aquest encisador poble abans de continuar pel sender en direcció a Vernazza. 

En breu el sender s’enfila decididament muntanya amunt mostrant el caràcter de les etapes que resten.

Les vistes s’eixamplen mentre anem remuntant aproximadament la meitat de l’etapa per desprès anar planejant abans de iniciar la davallada final. 

Sense pèrdua, arribem a Vernazza, propers a l’estació de tren. 

Baixem pel seu carrer principal per donar una ullada per aquest encantador poble de costa. 

Tornem enrere i creuem per sota de l’estació de tren per continuar pel sender en direcció a Corniglia. 

Xino-xano, caminem amb bones vistes, sempre per un paisatge 100% mediterrani dintre del Mar de Ligúria. 

Anem fent via fins arribar a Corniglia, l’únic poble que no esta arran de mar. 

Ens endinsem pels carrers d’aquest encantador poble fins la seva punta que disposa d’un bon mirador per observar tota l’abrupta costa de la Cinque Terre. 

Sortim de Corniglia en direcció a Manarola, muntanya amunt, potser una de les etapes més costerudes.

Més endavant, arribem a una intersecció important en la que continuarem pel sender 586 en direcció a Volastra, obviant el 587 que dona molta més volta i amb més desnivell. 

Xau-xau, arribem a Volastra tot gaudint en tot moment de les esplèndides vistes. 

Passem pel interior de Volastra i prosseguim cap a Manarola. 

Un llarg i mantingut seguit d’escales ens aproximen, a pleret, a Manarola. 

Arribem a Manarola on aprofitem, com habitual, per fer una passejada per aquest encantador poble de costa. 

Desprès de fruir de l’entorn, enfilem muntanya amunt en direcció a Riomaggiore. 

Una pujada sense contemplacions que ens duu al capdamunt d’una mena de collet. 

Seguidament, davallem fins Riomaggiore, ultim poble de la travessa de la Cinque Terre. 

Arribats, anem a rondar pel carrer central d’aquest precios poble de costa, donant per acabada la travessa. 

Breu: 

El sender de la Cinque Terre és una experiència molt satisfactòria en tots els sentits. 

Les etapes es poden allargar o escurçar al gust, en funció del nostre interès i/o objectiu. 

Naltros volíem allargar la travessa amb etapes anterior i posterior però la meteorologia no va ser gens favorable, doncs ens va ploure tots els dies. 

En prou feines, vam poder fer en el millor dia meteorològic, tot el recorregut oficial d’una tirada.

Recomanat fugir dels mesos d’estiu per evitar les aglomeracions i la calor. 

El fet d’anar a peu, xino-xano, alenteix la manera de percebre i entendre les coses que habitualment formen part del nostre dia a dia, sense adonar-nos compte, com el paisatge, la llum, la vida , els costums, els colors, les persones, la natura, etc... 

Malgrat les adversitats meteorològiques, la Cinque Terre es una travessa espectacular que no defrauda en cap sentit. 

Els senderistes: Josep i Mercè