Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges

Roc de Madres  2468
Roc Negre  2459






Trescant per la Serra de Madres 

El Madres, o Roc de Madres, és una muntanya de 2.468 metres d'altitud de l'extrem sud-oest de la Serra de Madres situat en el termenal de les comunes de Censà i Mosset, tots dos de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord i de la comuna del Bosquet, del País de Sault, al Llenguadoc - País de Foix, d'Occitània. 

Desnivell: + 710 metres aprox. 

Distància: 14,20 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Sansa. 
Per la carretera D-4 arribats al Col de la Creu, prenem a mà esquerra la pista forestal que ens durà fins al Col de Sansa. 
Pista forestal apte, a data d’avui, per a vehicles no 4x4 (evitar cotxes baixos). 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Col de Sansa, GRP Tour du Capcir, Serrat de l’Ós, Roc de Madres, Clot Tort, Roc Negre, Rivière de Cabrils, tancat, pista, Col de Sansa 

Recorregut: 
Comencem a caminar pel GRP Tour du Capcir i en poca estona l’abandonem per un corriol que per la dreta, s’enlaira muntanya amunt. 
Sense marques ni fites, anem remuntant decididament pel llom de la carena que vindria del Puig de l’Esquena d’Ase. 
Camps a través anem fent camí pel Serrat de l’Ós, igualment sense marques ni fites. 
De tant en tant, algun tram s’endevina algun corriol poc definit que es difumina tant aviat com apareix. 
Més endavant, quan el fil de la carena es més prenunciat, la ruta ja no te pèrdua i es torna evident. 
Xino-xano, anem carenant i fruint de les esplèndides vistes que ens ofereix. 
Mentre anem pujant, sens apareix un Trencalòs que va planejant majestuosament per sobre nostre. 
Sense pèrdua, ens plantem al capdamunt de l’airós Roc de Madres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Cim mirador des d’on podem gaudir de les excepcionals vistes que ens brinda. 
Podem veure el Canigó, el Puigmal, el Bastiments i el Carlit entre molts d’altres. 
Després de la contemplació, continuem pel fil de la carena fins arribar al Clot Tort, un cim rocallós i escarpat. 
Passarem pel mig d’aquest cim que presenta algun pas un xic aeri, per posar-li una mica de pebre.
Seguidament, caminem fins plantar-nos al capdamunt del ventejat Roc Negre. 
Un altre cim que gosa d’unes vistes excepcionals en tots els sentits. 
Desprès de la contemplació, reprenem la caminada i comencem a davallar en direcció Sud. 
Pel mig de la carena, altre vegada davallem sense marques ni fites. 
Xau-xau, anem baixant fins enllaçar amb un marcat camí, per on regirem cap a l’Oest. 
Ara si, per un camí prou marcat anem davallant propers a la Rivière de Cabrils, refrescant i cabalós torrent d’aigua. 
Mentre anem davallant ens sorprèn el insistent cant d’una Merla de pit blanc, ocel exclusiu d’alta muntanya, ben plantat al damunt d’un pi negre. 
Continuem davallant força estona pel camí que creua el torrent diverses vagades fins arribar a un tancat pel bestiar. 
Enllacem amb una pista per la que caminem més còmodament els últims quilometres fins arribar novament al Col de Sansa. 

Breu: 
Esplèndida caminada que ronda pel l’alpina i feréstega Serra de Madres. 
Ens ha sorprès molt gratament la seva bellesa i solitud en un paisatge d’alta muntanya. 
Cal dir que hem vist i escoltat un bon grapat d’ocells entre els que convé destacar el Trencalòs i la Merla de pit blanc, joies ornitològiques d’alta muntanya. 
Una ruta circular que ens ha permès transitar i conèixer més les entranyes d’aquesta serra tant espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada d’alta muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Pic de la Mina  2683






Clàssica ruta d’esquí de muntanya i de raquetes de neu 

El Pic de la Mina és una muntanya de 2.683 m d'altitud situada al Massís del Carlit, en el terme comunal de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 
Està situat a la zona occidental del terme comunal de Portè. 
El Pic de la Mina és un dels que fa d'enllaç del Massís del Carlit amb la carena axial dels Pirineus. 
És a prop al sud-oest del Pic de Fontfreda i també al sud-oest, més allunyat, del Coll de Puymorens.
També es troba al nord-nord-oest del Pic de les Valletes. 

Desnivell: + 750 metres aprox. 

Distància: 10,60 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Puymorens. 
Des de Portè, per la carretera N-320 arribem al Col de Puymorens. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Col de Puymorens, ARP o HRP, cabana, antiga instal•lació de les Mines de Pimorent (1), cabana, l’estació superior del telecadira del “Dôme de la Mine, collet, Pic de la Mina 

Recorregut: 
Comencem a caminar en sentit Oest, per l’ampla pista que ronda pel tram que coincideix amb l’ARP (Alta Ruta Pirenaica) o HRP (Haute Randonée Pyrénéenne) que uneix el Col de Puymorens i el Pas de la Casa. 
Si l’estació d’esquí esta en funcionament, haurem de respectar les pistes d’esquí i caminar al marge de les mateixes per no molestar i malmetre l’estat de les pistes. 
Més endavant passem pel costat d’un antic remuntador per seguir amunt, amb la visió del nostre objectiu sempre al davant. 
Fruint de les vistes, anem progressant còmodament en clara direcció al llom de la muntanya. 
Passem pel costat d’una cabana i més endavant pel costat d’una antiga instal•lació de les Mines de Pimorent (1). 
Xino-xano, continuem muntanya amunt, mentre anem regirant un xic en sentit Sud-oest. 
Passem pel costat d’una altre cabana i prosseguim en direcció a la manifesta carena. 
Comencem a pujar pel fil de la carena, deixant a l’esquerra el telecadira de la Mina.
Mentre anem guanyant cota, gaudim plenament de les airoses i amplies vistes de l’entorn. 
Arribem a l’estació superior del telecadira del “Dôme de la Mine” que disposa al seu costat d’una petita area de picnic. 
Enfrontem l’ultima pala, més costeruda, fins arribar a un collet previ al cim. 
Enfilem els darrers metres d’aquesta aresta, per un terreny més esvelt i rocallós. 
Superat aquesta part final més alpina, arribem al capdamunt del Pic de la Mina. 
Esplèndid mirador de 360º des d’on podem veure els cims de la Fontfreda, pic de les Valletes, Puig de Coma d’Or, pic d'Envalira, pic Negre d’Envalira, Puigpedrós i Carlit entre molts altres. 
Desprès de la contemplació, reprenem la caminada tot davallant per aturar-nos a l’àrea de picnic abans esmentada on aprofitem per fer el mos del dia. 
Seguidament, sense més complicacions i sense pèrdua, desfem tot el camí de pujada mentre ens anem recreant amb l’esplèndid paisatge d’alta muntanya que ens envolta. 

Nota: 
(1) Les Mines de Pimorent son una antiga explotació minera de la comuna de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 
Estan situades a la zona axial de la carena dels Pirineus, en el sector central de l'extrem occidental del terme de Portè, a la dreta del Rec de Baladrar, rec que fa de termenal entre les comunes de Porta i de Portè. 
Són al nord del Pic de la Mina i queden a ponent de l'Estació d'esquí de Portè - Puymorens. 
A les Mines de Pimorent, el principal mineral que s'explotava era la magnetita, un òxid de ferro el nom del qual prové del llatí magnes (imant). 

Breu: 
Excel•lent caminada que transcorre per un entorn de gran bellesa alpina. 
Es obvi que la muntanya farcida de neu adquireix un plus de bellesa exultant. 
Una ruta molt senzilla tècnicament que ens permet una satisfactòria raquetada. 
Tan sols haurem de fer servir els crampons en l’aresta final per més seguretat. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades alpines. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF

Puig de Coma d’Or  2826






Una talaia privilegiada sobre l'Arieja oriental, el massís del Carlit i el llac de Lanós. 

Desnivell:   + 900 metres aprox. 

Distància:  14,50 Km. aprox. 

Punt de partida: Col de Puymorens. 
Des de Portè, per la carretera N-320 arribem al Col de Puymorens. 
De seguida, a ma dreta, prenem una pista anomenada Chemin du Bas Puymorens, fins trobar un altre pista que ve per la nostra dreta, anomenada Chemin Eugène. 
En aquest punt, estacionem el vehicle 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Col de Puymorens, pista Chemin du Bas Puymorens, Coma d’en Garcia, Portella d’en Garcia, Portella de Cortal Rosso, Puig de Coma d’Or, Coll de Coma d’Or, Puig de Coma d'Or (sud), Pic de Cortal Rosso, Portella de Lanós, Bac de Cortal Rosso, Cabane Cortal Rosso, Col de Puymorens 

Recorregut: 
Comencem a caminar obviant la pista de la dreta que es per on tornarem i seguim tot dret per la pista que s’enfila muntanya amunt pel mig de la Coma d’en Garcia. 
Xino-xano, sense defallir i sense pèrdua, anem remuntant fins arribar a la Portella d’en Garcia. 
Ja amb immillorables vistes, ens apropem en poca estona a la Portella de Cortal Rosso. 
A la dreta i al fons, podem observar el bonic Estany de Coma d’Or. 
Continuem i anem davallant un xic per transitar per una mena de plana, mentre divisem clarament l’airós Puig de Coma d’Or. 
Seguidament, remuntem la costeruda pujada mentre anem derivant en sentit Nord per arribar al capdamunt del Puig de Coma d’Or (1) amb una cota de 2826 metres. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi. 
Les vistes son realment esplèndides i podem identificar, Pic Carlit, Puig Peric, Petit Peric, Estany de Lanós, Puigpedrós de Lanós i Auriol entre molts altres. 
Després de la contemplació, davallem fins el proper Coll de Coma d’Or i remuntem fins el Puig de Coma d'Or (sud) amb una cota de 2822 metres, que gossa igualment d’unes vistes magnifiques de la Cerdanya Nord. 
Desprès de fruir novament amb les vistes, davallem decididament fins l’altiu Pic de Cortal Rosso. 
Xau-xau, anem davallant clarament, sense presa però sense pausa, fins arribar a la Portella de Lanós. 
En aquest punt, girem a ma dreta per començar a davallar propers al riu de Cortal de Rosso fins arribar al Bac de Cortal Rosso. 
Un indret preciós, gran plana i circ majestuós envoltat de grans muntanyes. 
A continuació, anem a enllaçar amb la pista que davalla per la dreta, per la que caminarem fins arribar al punt de sortida. 
Passem per la Cabane Cortal Rosso i continuem una bona estona, mentre la pista va regirant cap a la dreta fins sortir al creuament de pistes, on havíem estacionat el vehicle. 

Nota: 
(1) Consultades diverses fonts acreditades, cal tenir en compte que: 
El primer Coma d’Or (central) al que arribem, es realment la punta més prominent amb una cota de 2826 metres. 
Curiosament la pilona cimera no es troba en la cota més elevada, sinó en l’extrem Nord de la cresta o Puig de Coma d’Or (nord). 
Per arribar fins aquesta mena de proa, s’ha de creuar l’aèria cresta amb passos de (I+), però amb força exposició. 
Veure detall d’una de les fonts consultades en aquest  ENLLAÇ  

Breu: 
Una ruta esplèndida que ronda per uns cims que esdevenen unes talaies idònies per fruir d’unes vistes formidables. 
Ruta circular per poder admirar la bellesa de les dues valls per les que transita i anar gaudint de les sensacionals vistes que ens ofereixen. 
Important el detall de la cota més prominent del Puig de Coma d'Or, per tenir clara la situació i prèvia valoració particular, obviar riscos innecessaris (1). 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una esplèndida jornada de muntanya. 

Els caminaires: Josep i Mercè

          Print Friendly and PDF

Puig Peric  2810 [per la Cresta Sud]






El sostre del Capcir

Travessant la més gran zona lacustre dels Pirineus, ens enfilem fins el Puig Peric, situat al límit de l’Alta Cerdanya i el Capcir. 

Desnivell: + 870 metres aprox. 

Distància: 18,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Llac des Buillouses.
Des de Puigcerdà continuem per la carretera N116 fins a Montlluís. 
Més endevant, continuem per la carretera D118 fins prendre la carretera D60 que ens duu directament al Llac des Buillouses. 
NOTA = l’accés al Llac de les Buillouses, durant els mesos d’estiu, resta regulat i només es pot arribar amb un servei d’autobusos. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Llac des Buillouses, GR-10, Passarel•la, Estany de l’Esparver, Refugi metàl•lic, cresta, Puig Peric, collada,Coma de la Llosa, Cabana de la Balmeta, Passarel-la, GR-10, Llac des Buillouses 

Recorregut: 
Comencem a caminar pel marge esquerra voltant el Llac des Buillouses, tot seguint el GR-10 fins arribar a l’altre extrem. 
Abandonem el GR-10 i anem derivant, seguint les indicacions, cap a la dreta fins creuar el torrent per una passarel-la. 
Arribem a un pal indicador i seguim per l’esquerra muntanya amunt, obviant el camí de la dreta que es per on tornarem. 
Més endavant, ens apropem per la dreta a visitar el preciós estany de l’Esparver. 
Tornem enrere i prosseguim fins arribar a un força malmès refugi metàl•lic. 
Seguim avançant i més endavant, abandonem el camí traçat i anem derivant cap a la dreta, anant a cercar el fil de la cresta Sud que remunta decididament. 
Ubicats a la base de la cresta, abandonem l’altiplà i comencem a pujar amb decisió per un sender poc definit i amb poques fites. 
Tot i haver-hi poques fites, el sentit de la marxa es evident i de tant en tant, com a referència, hi ha unes marques blanques i vermelles que ens poden servir d’orientació. 
Les vistes comencen a ser generoses i podem anar observant cims i llacs del voltant. 
A la cresta trobarem diversos ressalts amb grimpada obligada que ens farà utilitzar les mans puntualment, sense cap exposició. 
Xino-xano, anem crestejant fins arribar al final, còmodament, al capdamunt del Puig Peric, sostre del Capcir. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
També es el Sostre comarcal del Capcir a la Catalunya Nord amb una cota de 2810 metres. 
Les vistes deuen ser esplèndides, però en el nostre cas estem enmig d’una forta ventolera amb boira pixanera inclosa que no ens permet gaudir-les gens ni mica. 
Sense gaire deteniment, prosseguim i uns metres endavant, continuem a mà dreta pel cordal que uneix els Puig Peric i el Petit Peric.
Davallant per un terreny trencat i pissarrós arribem a la collada entre els cims esmentats anteriorment.
La idea inicial era fer també, de passada, el Petit Peric però donades les adverses condiciones meteorològiques, decidim tirar avall. 
Davallem pel corriol que transita per la Coma de la Llosa, mentre anem observant un altre parella de muntanyencs que ronden per la cresta en les mateixes adverses condicions. 
Continuem, sense marques ni fites, intuïtivament fins enllaçar amb el camí de baixada del Petit Peric.
Prosseguim, ara sense pluja, pel mig de esplèndides pastures amb bones vistes del Llac des Buillouses.
Seguim per la dreta, còmodament i sense pèrdua fins enllaçar amb el camí de pujada i tornar a passar per la passarel•la. 
De l’altre costat, xau-xau, desfem tot el camí de pujada fins arribar novament al Llac des Buillouses.

Breu: 
Com hi comentat abans, la ruta prevista passava per fer el Puig Peric i de rebot el Petit Peric per arrodonir més la jornada, però amb les condicions metereològiques en prou feines hem pogut fer el Puig Peric.
Excel•lent ruta que s’enfila al sostre del Capcir tot creuant inicialment, la zona lacustre més gran dels Pirineus. 
Una pujada al Puig Peric amb alguna que altre grimpada aïllada per donar-li un caire més alpí. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una emboirada i plujosa, però esplèndida jornada de muntanya. 

Els grimpaires: Josep i Mercè 

            Print Friendly and PDF

Pic du Milieu  3131
Grand Tapou  3150






Trescant pel Massís del Vignemale 

El massís del Vignemale és un territori de llegenda, ambició, coratge i passió. 
Un món de gel i roca agrest i salvatge, allunyat de les provocacions dels éssers humans al cor de la Serralada Pirinenca per exercir el seu poder geològic i ambiental lliure i serè. 
Un paisatge que va captivar els romàntics, els exploradors i els científics del segle XIX. 
Víctor Hugo va comparar les afilades torres calcàries del Vignemale amb els capitells gòtics de les catedrals de Notre Dame, Estraburg i Anvers. 
I l'explorador aristòcrata Henry Rusell, viatger universal i pioner al pirineisme esportiu a finals del segle XIX, es va enamorar de la muntanya fins al punt de pagar a les autoritats franceses un simbòlic franc a l'any de lloguer per habitar en unes grutes excavades per ell mateix sobre la glacera d'Ossoue.

Desnivell:  + 1.320 metres aprox.

Distància:  12,60 Km. aprox. 

Punt de partida: Barrage d'Ossoue. 
Des de Gavarnie prenem la carretera D-128 en direcció a Barrage d’Ossoue. 
Una estreta pista de 8 Km. on trobarem els primers 4 Km. asfaltats, 2 Km. de pista en bon estat i 2 Km restants en estat regular. 
Estacionem el vehicle al final de la mateixa, prop de la Barrage d’Ossoue o fins on podem arribar amb el vehicle. 
Veure punt de partida a Google Maps

Ruta: 
Barrage d'Ossoue, GR-10, Llacs de Monferrat, collada, Pic du Milieu, collada, Grand Tapou, collada, Llacs de Montferrat, GR-10, Barrage d’Ossoue. 

Recorregut: 
Baixem escassos metres per pasar per un pontet de ferro i continuar , en direcció Sud, pel sender de gran recorregut GR-10. 
Més endavant, pasat un solitari arbre i propers a la Cabane de Lourdes, abandonem el GR-10 i prenem a mà dreta un corriol herbós que remunta en clara direcció Oest. 
Xino-xano, en mantinguda pujada, caminem en mig de la boira que ens amaga l’espectacular paisatge que ens espera. 
Arribem als Llacs de Montferrat on fem una aturada per fer un mos mentre les boires comencen a escampar. 
Prosseguim la caminada tot fruint de la colossal silueta de les muntanyes que tenim en front. 
Sense pèrdua, anem fent camí tot passant per diferents congestes sense necessitat de grampons. 
Anem remuntant diferents pendents, sempre per un camí que fuig majoritàriament de les tarteres.
Finalment arribem a la collada que separa els dos grans cims que son el nostre objectiu d’avui. 
Per l’esquerra, molt proper, en poca estona assolim el Pic de Milieu amb una cota de 3.131 metres. 
Les vistes son realment impressionants, podem distingir el Montferrat, Midi d’Octau, Garmo negro, Mont perdut, Taillon, Marboré, Gabietos, Astazus i Bretxa de Rotllan entre molts altres.
Desprès de gaudir de l’esplèndid i valuós panorama ens fixem en el majestuós cim que tenim tot just davant, en direcció oposada. 
Des d’aquest punt sembla una carena prou difícil de remuntar, però ja veureu que no es gens difícil. 
Baixem a la collada, deixem les motxilles temporalment i comencem a enfilar pel fil de l’ample carena sense gran dificultat.
Ràpidament, ens plantem al capdamunt del Grand Tapou amb una cota de 3.150 metres. 
Impossible descriure les extraordinàries i fascinants vistes que ens brinda aquest airós cim. 
A més de totes les vistes anteriors del Pic du Milieu, podem observar el refugi de Baysselance i gran parts de tots dels reconeguts cims que l’envolten. 
Reposem una bona estona mentre situem e identifiquem els cims. 
Seguidament, tornem a la collada, recuperem les motxilles i comencem a davallar tranquil•lament. 
En tot moment, tenim al davant la captivadora silueta de quasi tots els cims de la Vall d’Ordesa i Mont perdut. 
Xau-xau, desfem tot el camí de pujada fins arribar novament a la Barrage d’Ossoue. 

Breu:
Una excel•lent i agraïda ascensió a dos grans cims de 3.000 metres de la zona de Gavarnie.
Espectaculars, en tot moment, les vistes de 360º que ens ofereixen els dos cims assolits. 
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquests grans circs de muntanya. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: David, Gloria, Jesús, Josep i Mercè

        Print Friendly and PDF