Icona del muntanyisme valencià
“Penyagolosa gegant de pedra la teua testa plena de neu, Penyagolosa, Penyagolosa a la tempesta, al sol y al vent fita senyera del poble meu”
Per als Valencians, pujar al Penyagolosa és un poc com “anar cap al Nord”. Tot un referent per l’excursionisme valencià. Ací trobem paisatges que evoquen terres septentrionals i això sempre fa goig. És potser per aquest motiu que els llevantins han fet de Penyagolosa un emblema: és el contrast salvatge i muntanyenc de la plana humanitzada i urbanitzada; és el cim dels cims del Nord.
Distancia: 9 Km. aprox.
Desnivell: +/- 1.200 metres aprox.
Punt de partida i aproximació: Sant Joan de Penyagolosa.
S’hi accedeix des de Vistabella del Maestrat, poble situat al Nord-oest de Castelló de la Plana.
Ruta:
Sant Joan de Penyagolosa - Barranc de la Pregunta - Coll de la Banyadera - El Corralico - Penyagolosa - El Portellàs - El Corralico - Coll de la Banyadera - Barranc de la Pregunta - Sant Joan de Penyagolosa
Recorregut:
L’itinerari de pujada segueix el PR-79 que surt tot just per damunt de l’aula de natura de l’ermitori de Sant Joan. Un sender, sense pèrdua, que suament s’enfila per la lloma del conill, pel mig de fornits boscos de pi roig, fins al Corralico. A partir d’aquest punt s’inicia l’ascensió, ja més directe, fins el pic de Penyagolosa. Un pic que es composa de tres puntes on hi trobarem diverses construccions. Cada una de les puntes ens donarà diverses perspectives de l’estimball i dels seus barrancs vertiginosos, tant diferents de la cara amable per on hem fet l’ascensió al cim. La punta més transitada hi té una mena de torreta amb el punt geodèsic així com un aixopluc pels guardes forestals. La panoràmica que hi trobarem mentre fem un repòs, compensa plenament l’esforç de la pujada. El retorn el prenem pel mateix camí, però ens desviem un xic fins a el Portellás on podrem veure com deixa caure l’estimball corprenedor en la seva totalitat per la seva cara Sud. Seguidament anem a retrobar el camí i anem baixant xino-xano fins a Sant Joan de Penyagolosa. Arrodonim l’excursió fent una visita turística per aquest ermitori que data del segle XVI aproximadament i declarat bé d’interès cultural l’any 2007.
Breu:
Un cim llunyà, almenys pels de Barcelona ciutat, però que compensa gratament el desplaçament fins aquest parc natural. Una dia esplèndid ens ha permès passejar-nos i fer cim dins d’aquest parc natural tan característic. Una completa jornada per terra valenciana.
Els penyagolosos: David & Josep
“Penyagolosa gegant de pedra la teua testa plena de neu, Penyagolosa, Penyagolosa a la tempesta, al sol y al vent fita senyera del poble meu”
Per als Valencians, pujar al Penyagolosa és un poc com “anar cap al Nord”. Tot un referent per l’excursionisme valencià. Ací trobem paisatges que evoquen terres septentrionals i això sempre fa goig. És potser per aquest motiu que els llevantins han fet de Penyagolosa un emblema: és el contrast salvatge i muntanyenc de la plana humanitzada i urbanitzada; és el cim dels cims del Nord.
Distancia: 9 Km. aprox.
Desnivell: +/- 1.200 metres aprox.
Punt de partida i aproximació: Sant Joan de Penyagolosa.
S’hi accedeix des de Vistabella del Maestrat, poble situat al Nord-oest de Castelló de la Plana.
Ruta:
Sant Joan de Penyagolosa - Barranc de la Pregunta - Coll de la Banyadera - El Corralico - Penyagolosa - El Portellàs - El Corralico - Coll de la Banyadera - Barranc de la Pregunta - Sant Joan de Penyagolosa
Recorregut:
L’itinerari de pujada segueix el PR-79 que surt tot just per damunt de l’aula de natura de l’ermitori de Sant Joan. Un sender, sense pèrdua, que suament s’enfila per la lloma del conill, pel mig de fornits boscos de pi roig, fins al Corralico. A partir d’aquest punt s’inicia l’ascensió, ja més directe, fins el pic de Penyagolosa. Un pic que es composa de tres puntes on hi trobarem diverses construccions. Cada una de les puntes ens donarà diverses perspectives de l’estimball i dels seus barrancs vertiginosos, tant diferents de la cara amable per on hem fet l’ascensió al cim. La punta més transitada hi té una mena de torreta amb el punt geodèsic així com un aixopluc pels guardes forestals. La panoràmica que hi trobarem mentre fem un repòs, compensa plenament l’esforç de la pujada. El retorn el prenem pel mateix camí, però ens desviem un xic fins a el Portellás on podrem veure com deixa caure l’estimball corprenedor en la seva totalitat per la seva cara Sud. Seguidament anem a retrobar el camí i anem baixant xino-xano fins a Sant Joan de Penyagolosa. Arrodonim l’excursió fent una visita turística per aquest ermitori que data del segle XVI aproximadament i declarat bé d’interès cultural l’any 2007.
Breu:
Un cim llunyà, almenys pels de Barcelona ciutat, però que compensa gratament el desplaçament fins aquest parc natural. Una dia esplèndid ens ha permès passejar-nos i fer cim dins d’aquest parc natural tan característic. Una completa jornada per terra valenciana.
Els penyagolosos: David & Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada